Resultats de la cerca

La celebració de diferents cimeres i conferències internacionals els darrers anys reflecteix una creixent sensibilització pel benestar i els drets de la infància Òbviament, la primera de les preocupacions és la millora de la supervivència durant els primers anys de vida Si bé a la segona meitat del segle XX es produïren avenços, en reduir-se en dos terços la mortalitat infantil al món, encara moren cada any al voltant de 7,5 milions de nens menors d’un any A l’inici del segle XXI, la taxa de mortalitat infantil, una de les variables cartografiades en el mapa, se situa a escala global en 55…

El mapa representa la situació mundial dels resultats educatius a partir de dues variables la distribució dels nivells educatius màxims assolits per la població, i l’esperança de vida escolar Tenint en compte les diferències en la disponibilitat dels recursos educatius que s’observen en el mapa 102, no poden sorprendre les desigualtats que s’evidencien en els resultats educatius El primer indicador reflecteix, d’una banda, la disponibilitat de capital humà de cada Estat Un cop més, les diferències són molt acusades entre ambdós hemisferis Al costat d’un país com el Canadà, amb més d’un 21% de…

Façana del mNACTEC, a Terrassa mNACTEC Foto TLl El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya és una vella aspiració catalana L’Associació d’Enginyers, que n’impulsà la creació a partir del 1976, ja ho havia intentat al final del segle XIX La Generalitat republicana publicà el 1937 una ordre per a crear-lo, però els esdeveniments posteriors impediren que es pogués formar L’any 1982 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya assumí el projecte i el 1983 comprà la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, a Terrassa La Llei de Museus de 2 de novembre de 1990 el declarà museu nacional…

Probablement, la primera indicació d’abast mundial sobre el fet que la nostra espècie estava afectant de manera notable l’entorn viu va ser el llibre Silent Spring , de Rachel Carson 1962, que denunciava de manera poètica i colpidora els efectes dels plaguicides, en concret del DDT, sobre la fauna silvestre Aquest va ser el veritable desllorigador del sentiment conservacionista, primer als Estats Units, i després arreu del món, per bé que hi ha insignes precursors, des de Humboldt fins a Thoreau, passant per cabdills indis i escriptors naturalistes europeus Com s’ha esmentat en presentar la…

El somni de Los Angeles, la segona ciutat més gran dels Estats Units, ha atret gent diversa pel que fa als orígens, les creences i els estils de vida La ciutat es diferencia de Nova York quant a la història, la localització, la forma i el significat vegeu el mapa Nova York, metròpoli multicultural Fundada pels espanyols fa una mica més de dos segles, el seu primer creixement va arribar amb la migració americana L’Amèrica Llatina i el cercle del Pacífic han estat predominants en la immigració, tot i que Los Angeles és també la ciutat persa més gran de fora de l’Iran A Los Angeles, la…

A escala mundial, el nombre de dones és inferior al d’homes S’han comptabilitzat 3083 milions de dones, amb una taxa de feminitat nombre de dones per cada 100 homes en el món de 98,4, tot i que es calcula un subregistre nombre de dones no registrades oficialment de l’1% Biològicament neixen més nens que nenes 105 nens per cada 100 nenes, però la sobremortalitat masculina en la infància entre un 15% i un 20% en els països més desenvolupats porta la taxa a gairebé 100 en les edats joves i adultes La persistència de la sobremortalitat masculina en sumar-se causes socials a les biològiques…

Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes municipals, la…

Dibuix de la fàbrica Cros a Badalona ECSA La industria química moderna ha nascut, a Europa, com una seqüella de la plètora tèxtil del segle XVIII L’augment de la població i de la renda per càpita anaren acompanyades, en aquella centúria, d’una renovada esplendor dels teixits tradicionals –de llana, lli i seda– i de l’adopció d’un teixit nou –el de cotó– cridat a eclipsar ben aviat els seus predecessors Un dels problemes d’aquella indústria tèxtil consistia en els costos en temps i en diners generats pel blanqueig, l’operació destinada a deslliurar el fil o la tela de les matèries grasses o…

Anunci de La Hispano Suïssa, publicat en la revista “El Mercurio” 1910 ECSA Tot i que el primer automòbil es matriculà a Espanya a l’octubre del 1900, la primera empresa dedicada a la fabricació d’automòbils de què tenim notícia a Catalunya fou La Compañía General de Coches Automóviles Emilio de La Cuadra SC, fundada el 1898 per un oficial d’artilleria, situada al carrer de la Diputació de Barcelona, que pretenia dedicar-se a la fabricació de vehicles elèctrics, però que, després de produir dos xassís, amb prou feines sobrevisqué fins el 1901, any en què fou reconvertida pels seus creditors…

La manufactura mecanitzada, que era la fàbrica del segle XIX, es movia sota l’impuls d’un motor més potent, més constant i més regular que els motors tradicionals els molins d’aigua i de vent incloses les veles marineres i, sobretot, la força muscular dels homes i dels animals, els anomenats “motors de sang” En la primera fase de la industrialització moderna, el motor per excellència va ser la màquina de vapor, l’aparell que, per mitjà del vapor d’aigua, convertia l’energia calòrica o tèrmica del carbó mineral en energia cinètica o motriu Primer, en la bomba atmosfèrica de Newcomen, aquesta…