Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
De les Comissions Pageses a la Unió de Pagesos
Cartell de la Unió de Pagesos, sd FCG-AHCONC La pagesia esdevingué una classe gairebé incòmoda per a la política tecnocràtica del règim, notablement orientada al desenvolupament industrial Els canvis socials que es produïren durant aquest període afectaren de forma especialment intensa la pagesia i es van traduir en una forta reducció de la població agrària activa, la qual cosa va fer que alguns declaressin la fi històrica del camperolat Al llarg d’aquest període, es va donar un canvi profund en el que havien estat les reivindicacions pageses des de final del segle passat fins a la fi de la…
Reproduir-se sota zero
L’ovella negra de la família viu a les Galápagos Confortablement installat en aigües tropicals que mai no baixen dels 15°C i que sovint superen els 25, Spheniscus mendiculus és un pingüí equatorial amant dels climes càlids Però és l’excepció, perquè als pingüins, en general, els agrada el fred Contràriament a la majoria dels altres animals, en efecte, llur nombre augmenta en direcció al pol Als antípodes climàtics del pingüí de les Galápagos, una altra espècie notable, l’enorme pingüí emperador Aptenodytes forsteri , fins i tot tria les latituds més australs, en ple continent antàrtic —el…
Capmany, Caresmar i el naixement de la història civil
A de Capmany, M Ferran, 1871 GCI / GS Els escriptors del segle XVIII que avui qualifiquem sense dubtes com a historiadors distingien molt clarament entre “erudició” i “història” Per “erudició”, entenien l’aportació de documents i les discussions monogràfiques directament derivades d’ella Per “història”, les visions panoràmiques del passat, presentades en l’elegant forma narrativa posada a punt pels clàssics grecoromans i humanistes, i amb un fort component reflexiu Feia temps que erudició i història evolucionaven per separat i, sovint, en un clima de menyspreu recíproc entre els historiadors…
Els intel·lectuals contra la Dictadura
Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…
El catalanisme i el debat sobre els Països Catalans els anys setanta
Portada de Debat sobre els Països Catalans , 1977 Coll part / GS Durant els darrers anys de la dictadura franquista i el començament de la transició democràtica, el catalanisme —especialment les opcions d’esquerra— va haver d’afrontar una de les qüestions més complexes de la lluita democràtica i nacional la dels Països Catalans i el fet nacional Intellectuals i polítics van sostenir una polèmica que tingué en les sessions de l’Assemblea d’Intellectuals, Professionals i Artistes, en el Colloqui d’Historiadors i en el Congrés de Cultura Catalana, els moments de major projecció pública Aquest…
El carlisme
Entre el Trienni Liberal del 1820 al 1823 i la revolta contra la Segona República Espanyola el 1936, es desenvolupà, amb una intensitat oscillant, un moviment políticament antiliberal, que unia una retòrica tradicionalista i intransigent amb un grau innegable de mobilització popular Després del País Basc i Navarra, foren Catalunya i el País Valencià —juntament amb zones del Baix Aragó— els territoris on aquest fenomen tingué més importància Aquesta escissió profunda d’unes societats prou evolucionades des del punt de vista social i econòmic ha marcat la trajectòria del període En conjuntures…
Feudalisme i identitat
El context S’ha de dir, doncs, que Catalunya i, per extensió, els Països Catalans és filla d’aquest feudalisme Cal respondre afirmativament No és que als segles XI i XII es formés un caràcter català, en el sentit de propi d’aquest collectiu un caràcter que hauria restat immutable i identificable al llarg dels segles fins avui La qüestió no es pot plantejar en aquests termes, perquè segurament mai no hi ha hagut un caràcter català, sòlid i permanent Cada generació ha dipositat experiències pròpies en el sobre collectiu, de manera que la personalitat de la gent d’aquesta terra mai no ha deixat…
La societat al principi de segle
Fins a la Gran Guerra, la societat dels Països Catalans es va caracteritzar pels contrastos els elements tradicionals i els més moderns hi convivien amb tota naturalitat El món urbà, per exemple, es consolidà com l’hàbitat de la majoria dels habitants Però, de seguida, ciutats històricament rellevants, com ara Igualada o Reus, van perdre la seva preeminència davant el creixement dels nuclis que ajudaven a constituir les grans àrees metropolitanes l’Hospitalet de Llobregat o Badalona, que es constituïren en prolongacions de la capital, o els ara barris perifèrics, com Sants, Sant Martí de…
La vida en aigües i riberes als deserts i subdeserts càlids
Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…
La persistència de l’associacionisme
Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics que es basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre en estructures associatives independents i en bona part alternatives a l’estructura de l’…