Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Pneumàtics i xiclets
Milions de persones d’arreu del món tenen a la boca en aquest mateix moment un producte del Yucatán Milions de persones, en efecte, masteguen xiclet, una goma plàstica elaborada amb el làtex d’un arbre de la selva mesoamericana I més milions encara roden sobre una altra goma igualment originària de la selva neotropical, perquè circulen amb vehicles proveïts de pneumàtics fets de cautxú vulcanitzat, és a dir, fets amb làtex d’un altre arbre de la selva plujosa, en aquest cas de la…
El sistema bentònic
La vida al fons de la mar El fons de la mar és un dels reductes de la biosfera menys assequibles directament als humans la seva extensió és enorme ocupa aproximadament un 70% de l’escorça terrestre Els humans, tot i la impossibilitat de colonitzar aquests grans espais, n’exploten una gran part, ja sigui en forma de pesca, ja en la d’extracció de recursos minerals Aquesta explotació no es correspon, però, amb un nivell de coneixements comparable al que hom té dels ecosistemes terrestres Hi ha encara grans buits, en efecte, sobre el funcionament dels ecosistemes submergits i, fins i tot, dels…
La inhòspita fredor d’uns sòls elementals
Els components i els procesos edàfics Durant l’hivern, les baixes temperatures provoquen la congelació dels sòls de la taigà, de vegades fins a grans profunditats, i el desglaç no es produeix fins al final de primavera o el començament d’estiu En general, però, tret d’algunes regions continentals extremes, el permafrost és rar a la taigà, bé que la congelació estacional confereix al sòl morfologies específiques Per altra banda, el clima fred no aporta calor suficient per a l’activitat dels microorganismes i per això el procés de descomposició de les fulles caigudes és lent, de l’ordre d’anys…
El funcionament ecològic de la taigà
El paper fonamental de l’estrat arbori L’estrat arbori té un paper fonamental als ecosistemes de la taigà de fet, la biomassa que representa supera amb escreix la de totes les altres plantes i animals junts Sota les seves capçades, les coníferes creen un medi molt especial, caracteritzat per l’ombra intensa, la humitat elevada, una menor expressió de les fluctuacions tèrmiques i un afebliment del vent Aquest medi es diferencia marcadament dels espais oberts sense cobricel arbori La preeminència i el diacronisme dels arbres L’ambient específic del bosc no és favorable per a la vida de totes…
L’aprofitament dels recursos vegetals als boscos monsònics
Collir sense plantar Entre els recursos vegetals útils que provenen dels boscos monsònics, a més de les fustes precioses, hi ha plantes amb valor alimentari, plantes ornamentals excepcionals, plantes medicinals, espècies per a condiment i una gran quantitat d’altres vegetals que es fan servir localment per a satisfer diverses necessitats quotidianes Les plantes alimentàries Entre els fruiters i les plantes alimentàries que es poden trobar als boscos monsònics de Sri Lanka, per exemple, hi ha el longan Dimocarpus = Euphoria longan , una sapindàcia els fruits de la qual tenen un aril…
El funcionament ecològic de les boscanes decídues
El metabolisme de les boscanes Arreu del món i a totes les latituds, els boscos són els ecosistemes terrestres on la vida es manifesta amb una diversitat més gran Les boscanes decídues no són una excepció Tanmateix, el manteniment d’aquesta diversitat exigeix una complexa trama de relacions entre les espècies, i d’aquestes amb els factors ambientals producció i manteniment de matèria viva, circulació d’energia, aigua i nutrients, estratègies d’obtenció d’aliment o de defensa enfront els depredadors, reciclatge dels residus, etc Les plantes, principalment els arbres, que són els que a les…
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts freds
Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…
La fauna i el poblament animal de les estepes i les praderies
El domini dels herbívors La singularitat de la fauna de qualsevol bioma depèn en bona mesura dels seus endemismes A les estepes i les praderies, les espècies d’animals endèmics són molt menys freqüents que a les zones veïnes de bosc i desert Els mamífers endèmics amb prou feines representen un 30%, mentre que a les zones de boscos boreals i de deserts superen el 70% Moltes espècies de les estepes i les praderies apareixen també en altres biomes, en efecte És el cas de l’ase salvatge asiàtic Equus hemionus , del cavall de Przewalski E przewalskii i fins i tot de la saiga Saiga tatarica ,…
Els deserts freds en règim de protecció
Certament hi ha diferències entre els deserts fredsi els deserts càlids pel que fa a les característiques biològiques, geogràfiques i culturals però, en conjunt, els problemes per a preservar la diversitat biològica i aplicar estratègies de desenvolupament no destructives són similars Tant en els uns com en els altres, no és possible un desenvolupament sostenible ni, encara menys, es poden mantenir les actuals pautes de desenvolupament sense assegurar la continuïtat i l’aprofitament dels recursos genètics Alguns dels aliments bàsics de gran part de la humanitat el blat, la civada, la melca,…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit dels sistemes litorals
El procés històric de la protecció de les zones litorals La protecció de les zones humides i d’altres espais litorals, promoguda als seus inicis per la preocupació sorgida arran del reconeixement de la destrucció d’hàbitats com a principal causa de l’enrariment i de l’extinció d’algunes espècies, té una història tan llarga com la d’altres ambients naturals Un dels espais protegits més antics d’Europa, per exemple, és probablement el de les illes Farne, a la costa de Northumberland, al nord d’Anglaterra, la protecció de la fauna de les quals sembla que data del segle VII, quan sant Cutbert s’…