Resultats de la cerca

Gossada per a la caça de la guineu Corel Al so del corn, cavalls, gossos i genets es llencen campanya enllà Lladrucs, crits i ga-lops acompanyen la carrera És l’encalç de la guineu, cacera tradicional al camp britànic i francès Alhora, no pas menys tradicionals protestes de persones contràries a l’encalç cruent dels animals, increpen els genets i miren de despistar els gossos L’estampa es repeteix dotzenes de cops l’any Tot plegat, un espectacle emocionant La caça a cavall, potser més que cap altre esport de camp, està carregada de tradició Ha penetrat a tots els nivells socials a través del…

Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els…

L’expressió artística és una de les innovacions que apareixen a Europa amb l’arribada dels humans actuals Des de l’inici del Paleolític superior, fa uns 30 000 anys, durant els darrers millennis de la glaciació del Würm, els humans han començat a deixar testimoni de la seva capacitat de representar símbols o imatges de la realitat que els envoltava, si bé l’etapa de la màxima esplendor de l’art paleolític, el Magdalenià, se situa cronològicament entre els 19 000 i els 11 000 anys enrere i es manifesta de manera gairebé exclusiva en una àrea geogràfica relativament restringida de l’Europa sud-…

L’activitat cinegètica La caça de pèl o de ploma a la terra ferma, excepte per a aquells pobles que no han domesticat el ren, és una activitat relativament marginal a la tundra En canvi, l’obtenció de pells fines fou un dels primers factors que va animar la colonització del Gran Nord, tant rus com canadenc, baldament el gruix de les captures no es faci a la tundra, sinó a la taigà Tot i així, els evenkis practiquen regularment la caça de la guineu polar, tant amb paranys fixos com mòbils, i proporcionen la gran majoria de les pells que van a parar als mercats russos i internacionals El nord…

“Es deia Digit i ja no hi és El seu cos mutilat, decapitat i amputat de mans per fer-ne horribles trofeus jeu inanimat entre les mates com un sac ensangonat” Així començava Dian Fossey un seu famós article en un número de “National Geographic Magazine” del 1981, la revista que li serví de plataforma per a donar a conèixer al món la seva particular croada a favor del gorilla de muntanya Digit, un gorilla particularment estimat per Dian Fossey, fou mort pels furtius l’any 1977, en efecte, com un acte de revenja De revenja i d’advertiment premonitori, ja que el 27 de desembre de 1985 qui caigué…

L’activitat cinegètica No es pot dir que els boscos monsònics tinguin una fauna pròpia Moltes de les espècies que en són exclusives són petites, amb mobilitat limitada i escassament valorades pels caçadors En aquest hàbitat, les espècies salvatges caçades per a la subsistència o bé pels caçadors professionals són una part d’aquelles mateixes explotades en les àrees de terra baixa dels boscos plujosos, principalment ocells grossos i mamífers que es mouen lliurement entre aquest i altres ambients La cacera a la Mesoamèrica monsònica El bosc estacional de l’Amèrica Central s’estén pel vessant…

No n’hi ha A la taigà no hi ha hienes Es diria que l’udol sardònic seria una obscena estridència en les immenses i silencioses extensions de coníferes, fins i tot en els més amables boscos mixtos amb planifolis A més, a l’hivern, la neu demana respecte I, tanmateix, algú s’ha de fer càrrec de la ròssa Qui elimina la carn morta al solemne sotabosc de la taigà Una capa de neu uniforme cobreix els boscos de la taigà a l’hivern La neu protegeix molts habitants d’aquesta zona de les terribles glaçades a 40°C sota zero i, per això, no és sorprenent que sobre la superfície del sòl la vida continuï…

La reconstrucció de l’evolució humana és cada vegada més una tasca d’equip, complexa, on conflueixen nombroses disciplines Ja són lluny els temps en què les restes fòssils es recollien a l’atzar o es compraven en farmàcies xineses com és el cas de diverses peces dentals dels voltants de Pequín Actualment és una de les tasques més interdisciplinàries de la ciència moderna, en la qual intervenen des de la física o la química fins a diverses ciències biològiques, geològiques o socials La paleoantropolgia, o ciència que estudia els humans antics, ha deixat d’interessar-se només en l’aspecte físic…

El vaixell oceanogràfic “Challenger”, després de recórrer els oceans del món sencer durant quatre anys, tornà a Anglaterra el 1876 Entre altres notícies, dugué a Europa dades valuoses sobre l’Antàrtida, notícies sobre formes de vida desconegudes i fenòmens excepcionals que despertaren l’interès dels científics Durant el Congrés Geogràfic Internacional del 1895, hom es proposà saber més coses sobre els confins meridionals del planeta, de manera que poc temps després foren organitzades set grans expedicions que estudiaren les costes de l’Antàrtida El camí per a arribar tard o d’hora al pol sud…

L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’os…