Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
La Mesta i la Dogana
Pedro Rodríguez de Campomanes, comte de Campomanes, avorria la Mesta I, tanmateix, aquest polític i economista illustrat, servidor de la corona espanyola, presidí l’òrgan suprem de govern d’aquesta institució ramadera des del 1779 fins al 1796 Les seves idees avançades topaven frontalment amb els principis d’una organització medieval incompatible amb les concepcions de la nova societat industrial que ja començava de configurar-se a Europa Per això, paradoxalment, posà la seva autoritat de president del Concejo de la Mesta al servei de l’afebliment d’aquesta…
Arbres que fan bonic
“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al …
Antílops: córrer i saltar
Encarnen l’agilitat Corren, salten i fan fintes com un futbolista de somni Per fugir, tanmateix Escàpols dels grans predadors, miren de guardar les distàncies Exhibeixen cornamentes de parada, més guarniment que no pas arma Recorren la sabana en grans ramades, tropell fet espectacle Són els nyus i les gaseles, els òrixs i els impales els antílops Nyus en migració al Serengueti Corel El terme ‘antílop’ s’aplica a qualsevol bòvid d’aspecte àgil, per oposició als bòvids pesants, com bous, bisonsi búfals d’una banda els bovins, i ovelles, cabres i camusses d’una altra els caprins Però és un terme…
Camps de sal
Salines, a Lanzarote Jorg Hackemann | Dreamstime La sal no es planta, però sí que es cull Se’n fa la collita al final de l’estiu, es recollecta de camps dilatats i planíssims estesos vora mar Sal madurada durant mesos i mesos, fruit simbòlic d’aigües evaporades, precipitació fecunda de salabrors dissoltes Collita de la sal la més valuosa ofrena que la mar ha fet als humans, do impagable de la química marina La concentració normal de clorur sòdic, és a dir de sal comuna, a l’aigua de la mar sol ser de prop de 25-35 g per litre, o sigui del 25-35‰ Quan la concentració arriba als 235-240 g per…
Tenochtitlán
“És així que enlloc no es pogueren establir, d’arreu foragitats, pertot arreu perseguits Passaren per Coatepec, passaren per Tollan, passaren per Ichpuchco, passaren per Ecatepec, i després per Chiquiuhtepetitlán, i després encara per Chapultepec, on molta gent s’acabà establint I ja existia senyoria a Atzcapotzalco i a Coatlinchán, però Mèxic no existia encara tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha Mèxic” “ Còdex Madritense ” Tot eren bogars i jonqueres on ara hi ha la ciutat de Mèxic, en efecte Però el còdex mexica —és a dir, asteca—, no es referia a l’actual urbs, sinó a la fabulosa…
Rescloses de troncs
Devers l’any 4000 aC s’aixecà a Egipte la primera resclosa de pedra de terra, ja n’hi havia de més antigues Les primeres rescloses foren construïdes per satisfer les necessitats d’aigua per a la irrigació, però més tard es començaren a emprar per a abastar la població d’aigua de beure, per a regular el nivell de les aigües dels rius i fer possible la navegació fluvial, o per a frenar les riuades destructores A l’edat mitjana, les rescloses alimentaven els molins, i avui dia són a la base de la producció hidroelèctrica, però molt abans de tot plegat ja hi havia animals que…
Primats de dues potes
Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…
El rebost de l’àvia
Quan s’acosta la tardor, les boscanes s’omplen de gent que hi cerca fruits silvestres fins en l’atrafegat món de la pressa industrial i dels menjars ràpids a peu dret, queda encara un lloc per a la memòria de les pràctiques ancestrals Com en els temps de l’avior, també avui les baies del bosc acaben convertides en gustoses confitures i gelees, hereves d’aquells “contignacs” de la França renaixentista fets de codony, de mel i d’espècies, i d’aquelles “marmelades” medievals continuadores de la tradició romana dels melimelums És l’arrelat instint de fer durador l’aliment ocasional i perible…
Primavera
Un migdia xafogós de juliol al desert de Gobi El calorós vent del SW s’emporta els escassos núvols cap a les llunyanes serralades de l’Altai del Gobi Els núvols s’apleguen als cims de les muntanyes on, cap al tard, es pot desencadenar un petit ruixat La vall del desert, però, és ben seca Els arbustos de fulla perenne es veuen esgrogueïts i mústics Però si es visita el desert a la primavera, durant el mes d’abril, potser en algun lloc de l’Àsia mitjana, pels voltants de Bukhara, no es dubtarà un sol instant que el terme ‘desert’ no és gaire apropiat per a designar aquest món avalotat i ple de…
Taliesin West
A més d’adequar magistralment la seva arquitectura al clima, al paisatge i als materials locals, Frank Lloyd Wright cercava l’autosuficiència Definint la seva arquitectura com a ‘orgànica’, Wright va donar preeminència al lloc on s’assentaven els seus edificis, d’on treia la inspiració per a modelar les seves formes, els seus espais i els seus materials constructius Com un oasi intuït, valorat i particularment necessari en un desert, Taliesin West fou el màxim exponent d’aquesta actitud Frank Lloyd Wright 1867-1959 és, possiblement, l’arquitecte nord-americà més notable i,…