Resultats de la cerca

La perplexitat dels missioners, més encara que l’hostilitat brutal dels terratinents, era evident envers els kadiweus per què perdien el temps pintant-se tot el cos, enganyant llur aparença real, en lloc de dedicar-se a activitats profitoses Els indígenes, a la recíproca, no entenien per què els blancs anaven sense pintar, com bèsties sense rang I és que potser de rang sí que en tenien, però de bestialitat, també Molta Kadiweus, nambikwares, bororos i altres tucanos, tupís o ges pobles del Mato Grosso, abans plens de vida i color, esvaïts en ple segle XX, el del triomf dels drets…

Segons la tradició, devers el segle X dC, Māui, heroi mític polinesi, pescà una illa Com aquell qui res, tragué de l’aigua Te Ika a Māui ‘el peix de Māui’ i Te Waipounamu ‘la mar de jade’, és a dir, l’Illa del Nord i l’Illa del Sud de Nova Zelanda Durant sis segles cap occidental no molestà els maoris que s’hi installaren, però l’any 1642 el navegant neerlandès Abel Tasman s’hi aventurà tota la seva tripulació, tret de tres homes, hi deixà la pell, de manera que ningú no tornà a intentar-ho Fins que el capità Cook s’hi presentà l’any 1769 i quedà fascinat pel que hi veié El tatuatge maori o “…

L’any 1732, Carl Linné, un estudiant de 25 anys de la Universitat d’Uppsala, a Suècia, dugué a terme la seva primera expedició en solitari L’objectiu del jove científic era Lapònia, a la part septentrional de la península Escandinava, que en aquella època encara era una terra completament desconeguda i en estat salvatge T M Fries, el biògraf de Linné, en referir-se dos segles més tard a aquesta primera expedició a Lapònia, escriví “des del punt de vista dels resultats, aquest fou el viatge més important dels que mai s’emprengueren a Suècia” El viatge, que durà els quatre mesos d’estiu, exigí…

El colom de passa era, encara no fa un parell de segles, l’ocell més abundant de l’Amèrica del Nord i probablement de tot el món Però a penes en queda el record, alguns exemplars dissecats i uns quants testimonis iconogràfics, com els bellíssims dibuixos de James Audubon Què condugué a l’extinció, en temps recents, d’un ocell tan abundant Qui en deixà aquest testimoni gràfic tan bell i delicat El colom de passa americà, el “passenger pigeon” Ectopistes migratorius = Columba migratoria , cobria el cel dels estats de llevant dels Estats Units, en les seves migracions, encara durant el segle…

Temple I de la ciutat maia de Tikal, a Petén Guatemala Corel John Lloyd Stephen 1805-52, nord-americà, era advocat Frederick Catherwood 1799-1854, britànic, era arquitecte Cadascú pel seu costat viatjà per l’Europa oriental i el pròxim Orient, de la qual cosa quedaren algunes constàncies remarcables els formidables croquis, dibuixos i plànols aixecats per Catherwood de Jerusalem o dels temples egipcis, per exemple, i els fascinants llibres de viatges de Stephen, com “Incidents of Travel in Egypt, Arabia, Petraea and the Holy Land” Nova York, 1837 Però això sol segurament no els hauria fet…

“La iurta no es vincla davant del vent i el seu pit entoma amb braó la pluja No té raconades ni xamfrans,però brinda escalf i acolliment” Els nòmades porten la casa a sobre Tendes i habitacles desmuntables els segueixen i aixopluguen en la seva vida erràtica, tant al desert com al domini d’estepes i praderies Bo Juyi, poeta medieval xinès 772-846, deixà escrit Iurtes asiàtiques i tipis nord-americans són admirables exponents d’aquesta mòbil arquitectura de circumstància Sembla que les iurtes desmuntables, tal i com després esdevingueren famoses, aparegueren entre els antics turquesos devers l…

Per als occidentals, són el paradigma de la complicació signes abstrusos i aparentment capriciosos que, a tot estirar, prenen un valor decoratiu a la porta dels restaurants xinesos o japonesos I, tanmateix, constitueixen el sistema d’escriptura més antic dels vigents, i és emprat quotidianament per un de cada cinc humans Són els ideogrames anomenats “zhuanzi” en xinès o “kanji” en japonès, els caràcters gràfics de l’Extrem Orient, presents en els textos més antics i en els ordinadors més moderns Els primers caràcters xinesos coneguts, inscrits en ossos i closques de tortuga…

L’expressió artística és una de les innovacions que apareixen a Europa amb l’arribada dels humans actuals Des de l’inici del Paleolític superior, fa uns 30 000 anys, durant els darrers millennis de la glaciació del Würm, els humans han començat a deixar testimoni de la seva capacitat de representar símbols o imatges de la realitat que els envoltava, si bé l’etapa de la màxima esplendor de l’art paleolític, el Magdalenià, se situa cronològicament entre els 19 000 i els 11 000 anys enrere i es manifesta de manera gairebé exclusiva en una àrea geogràfica relativament restringida de l’Europa sud-…

La reculada de l’espai forestal Els boscos monsònics tenen els mateixos problemes de desforestació que les pluviïsilves equatorials En general, des dels primers temps han estat més fàcils de rompre per ser destinats a l’agricultura i avui en queden molt poques àrees encara verges Actualment l’increment de la pressió demogràfica i la demanda de recursos forestals estan causant una ràpida desforestació a les regions monsòniques La colonització secular de l’àmbit monsònic La major part de les selves monsòniques de l’Índia, la Indo-xina i Java, si no totes, representen una successió secundària…

L’incipient coneixement edàfic de la tundra Els processos de formació de sòls en la tundra no són essencialment diferents als de les altres regions, llevat d’allò que resulta dels seus trets climàtics específics, com les temperatures baixes, l’activitat del glaç i l’aixecament del sòl provocat per aquest Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls El permafrost la impermeabilitat de l’aigua glaçada Secció longitudinal d’Alaska per mostrar el perfil del permafrost A la major part de les regions àrtiques hi ha un cinturó de permafrost més o menys continu que…