Resultats de la cerca

En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…

Encara a la primeria del segle XX, a Europa, feia senyor tenir una calaixera de xicranda O de caoba La xicranda no és una fusta de la selva plujosa, però la caoba sí Ho és, com la majoria de les fustes precioses, aquests admirables materials de calidesa insuperable al tacte i fins a la vista, carregats d’aigües mòrbides que són el resultat de tallar al biaix els anells de creixement del tronc Fustes refulgents un cop polides, exaltades pel toc encès del vernís, mats i alhora lluents, resistents a l’ús i fins al rosec de corcs i altra fauna xilòfaga Amb el doble valor del material preciós de…

Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…

L’espai dels boscos caducifolis El bioma de les boscanes decídues no comprèn pas totes les terres temperades potser no és tan fragmentat com altres biomes, però tanmateix queda dividit, a grans trets, en tres extenses bandes, una a cada un dels continents de l’hemisferi boreal, més una cadena de localitzacions al llarg dels Andes meridionals, des del centre de Xile fins al SE de la Terra del Foc Latitudinalment, a l’hemisferi boreal, els seus límits septentrionals són fixats per unes condicions climàtiques més severes, amb una estació freda massa llarga per als planifolis, i al S per àrees de…

Els boscos boreals eurasiàtics de coníferes Els boscos de coníferes de la taigà eurasiàtica es distribueixen per un cinturó circumpolar just per sota del cercle polar àrtic, aproximadament entre els 50 i els 70° de latitud N Formen una franja llarga i estreta que va des de la península Escandinava fins a Sibèria Limiten al N amb el bioma de la tundra i al S amb les estepes centreasiàtiques o amb les boscanes decídues d’Europa i l’W d’Àsia Tot i que es tracta d’una massa boscosa contínua, no és pas completament homogènia, ja que en un territori tan extens de més de 700 milions d’ha en anar de…

Molta gent per a poca terra El poblament humà dels boscos nebulosos difícilment pot tractar-se separadament del dels estatges altitudinals immediats, inferiors o superiors La seva situació topogràfica, les seves discontinuïtats a causa de les irregularitats del relleu, la freqüent complementarietat dels seus recursos amb els dels altres estatges, fan que sovint els seus pobladors colonitzin també espais d’altres estatges, o bé que siguin poblacions establertes preferentment en altres estatges les que colonitzin els boscos nebulosos L’ocupació humana dels boscos nebulosos La història de l’…

Els components i els procesos edàfics Durant l’hivern, les baixes temperatures provoquen la congelació dels sòls de la taigà, de vegades fins a grans profunditats, i el desglaç no es produeix fins al final de primavera o el començament d’estiu En general, però, tret d’algunes regions continentals extremes, el permafrost és rar a la taigà, bé que la congelació estacional confereix al sòl morfologies específiques Per altra banda, el clima fred no aporta calor suficient per a l’activitat dels microorganismes i per això el procés de descomposició de les fulles caigudes és lent, de l’ordre d’anys…

El continent antàrtic Durant molt de temps, l’Antàrtida, tant el continent com les aigües que l’envolten, ha estat una de les àrees més remotes, inaccessibles i, per això mateix, desconegudes de la Terra La regió antàrtica té un paper cabdal en el funcionament global del planeta La causa són les interaccions entre oceà, atmosfera, glaç i organismes que s’hi donen, i així ho han reconegut programes internacionals com el Programa Internacional de Geosfera i Biosfera, que ha considerat l’Antàrtida com una zona crítica per a l’estudi del canvi global Un vell fragment de Gondwana fet de roca i…

L’ecofisiologia del desert Per tal de comprendre per què una àrea determinada de la superfície de la Terra és un desert cal, en primer lloc, esbrinar les causes que impedeixen que hi prosperi la vegetació A la majoria dels deserts la causa primera sol ser un abastament d’aigua insuficient Per això convé saber diferenciar entre aridesa, de sequera i de desertització El grau d’aridesa d’un clima és una característica permanent i mesurable, a despit de fluctuacions La sequera, al contrari, és sempre de natura relativa i temporal, difícil de definir de manera precisa, si no és amb relació a una…

La diversitat i complexitat dels sòls És difícil descriure els tipus de sòls dominants en les selves temperades, atès que constitueixen un mosaic d’ambients edàfics molt diversos De fet, cap dels factors formadors del sòl clima, material parental, organismes vius, relleu i temps no domina completament els processos edafogènics en aquestes selves L’absència de factors formadors dominants La influència del clima en aquests sòls es manifesta per la velocitat i l’abast dels processos de meteorització del material parental, condicionats per l’excés de precipitació a què estan sotmesos Els règims…