Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
De la flaire de l’aire a l’olor dels diners
L’any 1985 els famosos aires de la petita ciutat suïssa de Davos esdevingueren sobtadament notícia Però aquesta vegada la causa no n’era la puresa, que en altre temps havia atret escriptors famosos com ara Thomas Mann, Arthur Conan Doyle o Robert Louis Stevenson, sinó el contingut i la flaire —ara excessius— que en el temps d’entreguerres trobava a faltar el protagonista de “La muntanya màgica” “Hans Castorp va fer, encuriosit, una aspiració profunda, a tall de prova, d’aquell aire desconegut Era fresc, i res més Li mancava la flaire, el contingut, la humitat, penetrava fàcilment i no deia…
Lucreci: el món és mortal
Per a Lucreci el món és mortal El seu punt de vista materialista sobre el vivent el condueix a evocar-ne l’evolució, ja que considera inversemblant que les espècies hagin “baixat de l’alt cel als camps per una corda d’or” creu que fou la terra qui les engendrà Ara bé, si els individus són mortals, també ho són les espècies I aquest és també el destí de la terra, “mare dels déus” i de l’“ample món” La coherència de Lucreci el porta fins i tot a establir una certa relació entre la fatiga i l’envelliment dels conreadors i de la mateixa Terra “Així també, les muralles que hi ha al voltant de l’…
Biomes asfaltats
Copacabana, Flamengo, Botafogo platges famoses arreu del món, abans al costat de les frodosíssimes laurisilves atlàntiques, estan ara acompanyades per gratacels, carrers asfaltats i passeigs marítims de la ciutat de Rio de Janeiro Zones de selva atlàntica ocupades per indústries químiques, de ciment, de paper, de vidre i alimentàries, que formen el segon centre industrial més important del Brasil I és que, gradualment, l’asfalt uniformitza els biomes d’arreu del món Rio de Janeiro, des de la seva fundació el 1565 per Estacio de Sá, ha anat menjant-se la laurisilva atlànntica que abans…
Mineria a cel obert
El 1879, Xile començà les hostilitats amb Bolívia i amb el Perú i es desencadenà l’anomenada guerra del Pacífic 1879-83 La victòria permeté als xilens d’incorporar al seu territori les actuals regions de Tarapacá i d’Antofagasta, d’Arica fins a Taltal de 18° a 26°S, amb els deserts d’Atacama i la Pampa del Tamarugal Quatre anys de combat per una àrea de desert Justus von Liebig, un dels pares de la química agrícola, ja havia dit l’any 1859, davant de les tensions creixents “més d’una vegada han esclatat guerres cruentes per causes molt menys transcendentals” La causa…
La travessa de l’Atlàntic
Les emigracions massives cap a Amèrica i cap a Austràlia, impulsades per les míseres condicions de vida de les classes treballadores europees del segle XIX —de les quals la fam a Irlanda de 1846-48 fou un exponent tan eloqüent com tràgic— i per l’atractiu de l’enriquiment fàcil que prometien les febres de l’or californiana i australiana, com també l’expansió del comerç del te amb l’Extrem Orient, provocaren un trànsit marítim sense precedents en la història Dos milions d’irlandesos i centenars de milers d’europeus d’altres procedències travessaren l’Atlàntic entre el 1840 i el 1860, la…
El poblament humà de les formacions esclerofil·les
Un lloc per a viure mediterranis del Paleolític Els humans tenen una llarga història a les formacions esclerofilles Tan llarga que, si més no a la conca mediterrània estricta, la presència d’humans precedí i no seguí la implantació de les condicions climàtiques necessàries per a l’aparició dels tipus de vegetació que avui anomenem mediterranis Però la conca mediterrània no és tan sols un àmbit de vella civilització També és un territori força densament poblat, amb una potent estructura de ciutats i una penetració capillar del poblament fins als racons més amagats de les valls més remotes de…
El poblament humà de la tundra
El procés d’ocupació humana Els aborígens de la tundra s’establiren fa molts segles als marges septentrionals de les terres habitables, encara que avui s’han vist superats pels exploradors àrtics, pels navegants que freqüenten les aigües gelades properes a la banquisa i el personal de les estacions meteorològiques de les illes àrtiques En realitat, en el moment actual, gairebé tots els pobles autòctons de l’Àrtida constitueixen una minoria en els seus territoris nadius No ultrapassen un 5% del total de la població, d’orígens diversos canadencs i nord-americans d’origen europeu, principalment…
Les zones protegides i les reserves de biosfera en l’àmbit dels sistemes aïllats
Els sistemes aïllats, amb la seva càrrega d’organismes únics, rars i significatius, han atret abans que altres l’atenció de tots els qui s’han sentit preocupats pel deteriorament de la natura Illes i llacs, sobretot els segons, han figurat històricament entre els primers espais protegits, encara que al principi el criteri fos fonamentalment només protegir l’atractiva fauna ornítica El reconeixement del singular valor d’altres endemismes animals i vegetals ha fet créixer l’interès per la protecció dels seus hàbitats També la singularitat de la vida troglòbia ha desvetllat ben primerencament l’…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la tundra
Una humanització poc intensa, però antiga L’escassa densitat demogràfica humana del bioma i les limitacions que les condicions climàtiques imposen a l’activitat dels humans han fet que la tundra, fins a mitjan segle XX, no hagi experimentat més alteracions que els d’estralls, molt localitzats, de caçadors, pescadors o buscadors d’or Sota el signe de l’estel polar En la segona meitat del segle XX, però, les transformacions dels ecosistemes de la tundra provocades per les noves tecnologies, les troballes de nous recursos minerals i energètics i els canvis climàtics globals han fet de la tundra…
El poblament humà de les estepes i les praderies
Els orígens remots dels humans de les estepes i les praderies El bioma de les estepes i les praderies és un dels més petits del món, ja que ocupa poc més de 1 200 milions d’ha Més de la meitat d’aquesta superfície 66% es troba a Euràsia el 22% se situa a l’Amèrica del Nord, el 8% a l’Amèrica del Sud i àrees molt més petites a l’Àfrica austral i a Nova Zelanda Aquest és, a més, un dels biomes més transformats per l’activitat econòmica dels humans tres quartes parts del territori que ocupa estan dedicades a l’agricultura, i la resta està més o menys afectada per pastures intensives Deduir, a…