Resultats de la cerca

El 1879, Xile començà les hostilitats amb Bolívia i amb el Perú i es desencadenà l’anomenada guerra del Pacífic 1879-83 La victòria permeté als xilens d’incorporar al seu territori les actuals regions de Tarapacá i d’Antofagasta, d’Arica fins a Taltal de 18° a 26°S, amb els deserts d’Atacama i la Pampa del Tamarugal Quatre anys de combat per una àrea de desert Justus von Liebig, un dels pares de la química agrícola, ja havia dit l’any 1859, davant de les tensions creixents “més d’una vegada han esclatat guerres cruentes per causes molt menys transcendentals” La causa transcendental era que al…

Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…

La mar també ens ofereix les seves “pedres precioses” Pedres precioses d’origen orgànic, produïdes per organismes marins, components minerals de la seva mateixa estructura o excrecències solidificades fins a la petrificació Materials duríssims i polimentables, apreciats per la raresa de la seva procedència, per la bellesa de la seva textura i per la per-durabilitat davant del pas del temps Materials, per això mateix, obrats delicadament per hàbils artistes virtuosos i esdevinguts, així, joiell encastable en or, figureta muntada en plata Són les joies vingudes de la mar, les…

Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…

Les aigües de les estepes i les praderies La combinació d’una quantitat relativament petita de precipitacions i una elevada evaporació fa que el balanç hídric de la majoria de regions del bioma sigui sovint deficitari Tanmateix, a l’hivern, a gran part de les estepes i les praderies s’acumula una quantitat força gran de neu, que a la primavera es fon ràpidament i alimenta els rius i reomple els llacs Els cursos i els plans d’aigua Els rius cabalosos que flueixen a través d’estepes i praderies neixen sovint a les muntanyes o als biomes forestals veïns, ocupats sovint per una part considerable…

L’esfondrament d’un univers cultural L’escàs efectiu de les poblacions humanes i la seva economia caçadora i recollectora perfectament integrada amb el medi marcaren la gestió dels recursos i el territori a la taigà en el període anterior a la colonització europea, sense comportar problemes ambientals significatius La colonització europea implicà en primer lloc la introducció d’una economia de producció amb una agricultura al límit de les possibilitats de collita acceptable i una intensificació de la pressió cinegètica per a l’obtenció de pells També comportà un creixement de la població i l’…

Collir sense plantar Els recursos vegetals de les estepes i les praderies han tingut, i encara tenen, un paper excepcionalment important Quan els colonitzadors nouvinguts, coneixedors de les pràctiques agrícoles, s’establiren a les estepes asiàtiques i a les praderies americanes aportaren la seva pròpia experiència, però en alguns casos també feren seva l’experiència dels aborígens Així, a les estepes siberianes, els colonitzadors provinents del S de Rússia i Ucraïna s’emmotllaren perfectament a la vida dels nous territoris coneixien les plantes medicinals, nutritives i industrials bàsiques,…

Les pastures i la seva explotació Els ramaders nòmades sabien molt bé que les estepes són terres excellents per a alimentar el bestiar de manera permanent, productiva i excepcionalment barata Dur a pasturar el bestiar a les zones de pastura natural de l’estepa resulta de 5 a 10 vegades més barat que mantenir-lo als estables, on és necessària una atenció complementària i la utilització d’additius alimentaris cars per al farratge Es tracta, però, d’una apreciació relativa, perquè en estables el rendiment de la producció ramadera per unitat d’àrea és més alt La major part del bestiar boví, oví i…

Les estepes eurasiàtiques Dos terços de les estepes mundials uns 800 milions d’ha es concentren a Euràsia, en una banda relativament estreta d’entre 150 i 600 km que s’estén en sentit latitudinal al llarg d’uns 9 000 km, pràcticament sense solució de continuïtat des dels altiplans de l’Àsia interior fins a les depressions del Danubi mitjà Les estepes d’Euràsia són extraordinàriament variades, des de les més àrides menys de 100 mm de precipitacions l’any a Mongòlia, Tuva i l’Altai sud-oriental, fins a les que gaudeixen d’una pluviositat considerable fins a 800 mm, als contraforts de l’Altai,…

Els orígens remots dels humans de les estepes i les praderies El bioma de les estepes i les praderies és un dels més petits del món, ja que ocupa poc més de 1 200 milions d’ha Més de la meitat d’aquesta superfície 66% es troba a Euràsia el 22% se situa a l’Amèrica del Nord, el 8% a l’Amèrica del Sud i àrees molt més petites a l’Àfrica austral i a Nova Zelanda Aquest és, a més, un dels biomes més transformats per l’activitat econòmica dels humans tres quartes parts del territori que ocupa estan dedicades a l’agricultura, i la resta està més o menys afectada per pastures intensives Deduir, a…