Resultats de la cerca

Els deserts i subdeserts càlids del Vell Món Els deserts càlids del Vell Món es distribueixen pel continent africà Àfrica septentrional, meridional, de l’E i Madagascar, la península Aràbiga i el subcontinent indi El més gran és el Sàhara, amb 9 milions de km 2 , que s’estén des de la mar Roja fins a la costa atlàntica, i des de les ribes meridionals de la Mediterrània fins a uns 10° N Lògicament, en una extensió tan immensa el paisatge és molt variat hamades, ergs, regs, zones muntanyoses, etc i hi ha gran diversitat de climes, tal com s’aprecia en els climogrames de tres localitats…

L’explotació de la fauna autòctona Encara que constitueix potencialment un recurs considerable, la fauna de grans mamífers i ocells, delmada en el transcurs de la primera meitat del segle XX, no té actualment més que una importància econòmica secundària als subdeserts de l’Àfrica septentrional, al Sàhara, al Sahel i als deserts i els subdeserts de l’Àsia sud-occidental Per contra, algunes espècies dels deserts càlids han conegut un procés de domesticació extremament exitós entre els animals domèstics més importants criats pels humans n’hi ha dos que són originaris dels deserts càlids, l’ase…

Collir sense plantar Són moltes les plantes desertícoles espontànies que ofereixen als humans possibilitats d’aprofitaments ben diverses Algunes directament com a ombra, refugi o tanca Altres com a font d’aliment propi o per als ramats D’altres, se n’obté aigua, combustible o material per a la construcció d’edificacions o per a la manufactura d’una multiplicitat d’atuells, des d’armes i eines a teixits i cistelles, passant per mobiliari i objectes artístics o ornamentals D’altres, encara, ofereixen principis actius per a aplicacions medicinals o psicotròpiques o matèries primeres per a…

Les adaptacions tecnològiques i socials a un medi difícil L’escassetat de recursos dels deserts i, en menor mesura, dels subdeserts càlids, ha obligat la majoria dels humans que hi han viscut i que hi viuen a dur una vida nòmada Al llarg de molts segles, diferents poblacions humanes han sobreviscut en terres àrides aprofitant allò que oferia l’entorn, aprenent a programar els desplaçaments transhumants per tal d’anticipar-se als canvis estacionals s’han encaminat cap a on hi havia aliment i aigua per als ramats i per a ells mateixos, aprofitant l’abundància de les estacions plujoses, i s’han…

La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…

L’empremta de la història Ens ha tocat viure en una època en què el planeta Terra mostra una diversitat d’ambients marins considerable Si haguéssim de dissenyar un planeta experimental on fos representada la màxima variabilitat de tipus diferents d’oceans no ens caldria més que copiar el nostre planeta Tenim dos pols, sempre freds, i en l’un tenim un oceà l’Àrtic mentre que en l’altre hi ha un continent l’Antàrtida Tenim dos oceans que van d’un cercle polar a l’altre l’Atlàntic i el Pacífic L’Atlàntic s’estén en la màxima amplitud meridiana El Pacífic no solament té la màxima extensió…

Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…

La història de les poblacions del continent africà Gairebé ningú no discuteix que les sabanes, i més concretament les sabanes africanes, probablement les de l’Àfrica oriental i meridional, han estat el bressol de tots els humans actuals, com abans ho fou de la família dels homínids Per això, abans de tractar del poblament humà de les sabanes de tots els continents es dedicarà una atenció particular als processos de poblament del continent africà com a conjunt i a les característiques presents de les poblacions humanes africanes En la seva distribució per la biosfera, els humans no acostumen a…

El medi hipogeu El medi hipogeu, tant terrestre com aquàtic no presenta obstacles insuperables a l’establiment de la vida El visitant ocasional de les cavernes, que poden considerar-se el medi hipogeu per antonomàsia, sol endur-se’n una imatge de desolació total, transmesa en bona part per l’absència de cobertura vegetal Però aquesta és una imatge totalment falsa del món subterrani, en absolut desproveït d’éssers vius Les restriccions que la foscor i altres factors imposen han estat superades per un bon nombre d’organismes, capaços de tancar tot el seu cicle vital sense haver de sortir a l’…

Collir sense plantar Al llarg dels segles, els caçadors i recollectors de les sabanes han protegit les espècies arbustives i arbòries que donen fruits, llavors, arrels, escorces comestibles o bé que tenen un ús medicinal Per això, a les sabanes hi ha un nombre elevat d’espècies amb un valor econòmic potencial, l’ús de les quals és conegut pels habitants ancestrals d’aquestes regions Malauradament, aquests coneixements tradicionals s’estan perdent a mesura que desapareixen els pobles caçadors i recollectors i les cultures tradicionals Tanmateix, es fan esforços per recuperar-los i utilitzar…