Resultats de la cerca

Les aigües dels deserts càlids Certament, el tret més definitori dels deserts és l’escassesa de cursos d’aigua Tanmateix, això no vol dir que l’aigua als deserts es trobi en volums massa petits perquè siguin biològicament poc significatius, o que les seves aigües no presentin una varietat ni un interès científic ben al contrari Tots els deserts, per àrids que siguin, reben pluges de tant en tant Després de les precipitacions, de vegades intenses, les aigües poden ser prou abundants a la superfície del desert, i persistir-hi al llarg de períodes prolongats, de fins a un any o més, per a…

Els deserts i subdeserts freds de l’Àsia central Les latituds temperades d’Àsia són una de les zones amb més extensió de deserts de tota la Terra integren gairebé tota l’Àsia central i el Kazakhstan, entre els 36° i els 48°N, ocupant una superfície d’uns 2 800 000 km 2 , és a dir, més de la meitat del territori Són formats per paisatges molt diferents, però hi dominen els deserts de sorra, de distribució irregular i extensió desigual L’espai desèrtic centrasiàtic L’Àsia central és una de les regions més antigues de l’escorça terrestre, amb una prolongada i complexa història geològica que es…

Els components i els procesos edàfics Els patrons de referència dels sòls esteparis s’han conservat de manera fragmentària en algunes reserves naturals Malgrat que la seva àrea total no té més de 40 000 ha, és a partir de les característiques d’aquests sòls que hom pot fer-se una idea del seu paper en el funcionament dels ecosistemes on es troben Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també La denominació dels sòls Del “loess” al txernozem Els materials parentals sobre els quals s’han format els sòls de l’estepa estan constituïts, en bona part, per “loess” El “loess” és un llim solt…

En el plàncton hi ha microorganismes que tenen parts esquelètiques dures i persistents Les diatomees i els silicoflagellats, per exemple, presenten parts dures d’òpal o sílice hidratada SiO 2 n H 2 O, i les cèllules dels coccolitofòrids són envoltades de peces calcàries a tall de minúscula escultura que no dissimula els diminuts cristallets de carbonat càlcic CaCO 3 de què són fetes L’observació d’aquestes petites joies acostuma a produir un sentiment de sorpresa i d’admiració, i també de desconcert per a què serveixen, a més de fer bonic La sofisticació d’aquestes estructures no és gratuïta…

En una modesta capçalera situada a només 228 m d’altitud, als turons de Valdai, prop de Novgorod, al cor de la vella Rússia, neix un rierol insignificant, un de tants que mandreja per una zona pantanosa Però un rierol que, a força de sumar tributaris, acaba travessant el país de cap a cap Esdevingut curs cabalós, ocupa un lloc preeminent en l’ànima del poble rus Evocat per poetes i pintors, i venerat per tot el poble, recorre plàcidament els seus 3 531 km Sense pressa, boscos i estepes enllà, el Volga La conca del Volga, el riu més llarg i cabalós d’Europa, abasta 1 360 000 km 2 , és a dir,…

Mentre travessava el desert al S de Moçamedes avui Namibe, el botànic austríac Friedrich Martin Josef Welwitsch 1806-72 va trobar una planta tan solitària com misteriosa Tan solitària i tan misteriosa que va romandre de genolls al seu costat sense gosar moure’s durant mitja hora “per por que, en tocar-la, no resultés ser un caprici de la imaginació” Era la planta vascular més estranya que mai hagués vist Només tenia dues fulles oposades, en forma de cintes amples i extremament llargues, que s’arrossegaven pel sòl del desert Actualment, hom reconeix Welwitsch com un dels més famosos…

Les aigües de la taigà Tant a la taigà eurasiàtica com a la de l’Amèrica del Nord abunden les masses d’aigua, fet gens sorprenent si es té en compte que les precipitacions són abundants i l’evaporació, a causa de les baixes temperatures, és molt escassa Únicament algunes regions muntanyoses poden patir cert dèficit hídric A la planúria típica de la taigà no sol evaporar-se més del 50 al 70% de les precipitacions caigudes la resta va a parar als rius i als sòls mal drenats i provoca la formació de pantans i torberes Els cursos i els plans d’aigua Com que l’hivern s’allarga a la taigà durant…

Els substrats i la topografia Els sòls de la selva nebulosa són tan diferents dels sòls de nivells més baixos com la vegetació mateixa Deriven d’una gran varietat de materials, cosa que indica que el tipus de roca no és el factor determinant de la presència o de la distribució dels boscos nebulosos En qualsevol cas, els processos de formació dels sòls depenen certament d’altres factors topografia, clima, temps transcorregut, processos biòtics, a més del material parental Per a la nomenclatura dels sòls emprada, vegeu també ´La denominació dels sòls La riquesa de matèria orgànica i la pobresa…

Les dificultats de l’edafogènesi En les condicions d’aridesa dels deserts càlids, els processos de formació del sòl o edafogènesi són extremament lents i es podria arribar a la conclusió que ha de resultar difícil trobar sòls amb perfils diferenciats La situació que s’observa a la pràctica, però, no sempre s’ajusta a aquesta expectativa, ja que la majoria de les zones desèrtiques actuals no han estat sempre tan àrides com en el present i, a més, l’edafogènesi s’hi pot produir a pulsacions corresponents a períodes amb precipitacions extremes que les dades mitjanes de pluviositat no…

La diversitat i complexitat dels sòls És difícil descriure els tipus de sòls dominants en les selves temperades, atès que constitueixen un mosaic d’ambients edàfics molt diversos De fet, cap dels factors formadors del sòl clima, material parental, organismes vius, relleu i temps no domina completament els processos edafogènics en aquestes selves L’absència de factors formadors dominants La influència del clima en aquests sòls es manifesta per la velocitat i l’abast dels processos de meteorització del material parental, condicionats per l’excés de precipitació a què estan sotmesos Els règims…