Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
El pensament polític de la segona globalització. 1970-2008
La societat catalana que entra en la Segona Globalització ha generat un bon nombre de reflexions polítiques sobre els canvis globals Els textos del pensament polític català publicats des del 1970 són resultat de múltiples i diversíssimes trajectòries i els autors són professionalment molt diversos polítics amb responsabilitats de govern, investigadors i periodistes, petits o grans empresaris i alguns eclesiàstics Reflexions polítiques catalanes 1970-1992 Reflexions polítiques catalanes 1992-2008 L’important creixement econòmic català del segle XX a desgrat de tots els entrebancs, el bon…
Del Mercat Comú Europeu a la Unió per la Mediterrània. 1957-1995-2008
A partir de la Conferència de la Haia del 1948, la idea de la creació d’un espai polític europeu comú sense guerres civils comença a avançar El 1949 es crea, a Londres, el Consell d’Europa El 1957 neix el Mercat Comú Europeu, MCE, l’Europa dels Sis, amb capital a Brusselles, i, més tard, 1192, la Unió Europea El 1995, la Conferència de Barcelona reuní els quinze estats de la UE i dotze d’altres de la Mediterrània El 2008 es crea a París, Barcelona Process Union for the Mediterranean, que, al novembre, escull la ciutat de Barcelona, com a capital de la nova Unió La…
El primer sistema-món i els Borja. 1493-1668
Als segles XIV i XV, les expedicions transoceàniques –de gran èxit– foren empreses per uns navegants que disposaven d’uns bons instruments astronòmics i cartogràfics, fruit de la llarga experiència de la navegació per la Mediterrània i la mar del Nord Aquests navegants foren aixoplugats pels regnes hispànics de Portugal i de Castella-Aragó El primer sistema-món 1499-1522 A partir de les descobertes del 1492, calia, urgentment, ordenar les grans línies d’acció de les futures exploracions, amb l’objectiu d’evitar confrontacions ben probablement estèrils Els reis de Portugal, Joan II de…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
La indústria d’automoció a la segona meitat del segle XX
El 1939, el panorama industrial era desolador Installacions desmantellades, maquinària en mal estat o simplement desapareguda, manca de primeres matèries, dificultats en el subministrament energètic… la llista seria interminable Com calia esperar, la indústria automobilística catalana no n’era una excepció Per si no n’hi hagués prou, la política autàrquica del nou règim no féu més que agreujar la situació de penúria generalitzada i constituí un gran obstacle en el procés de recuperació de l’activitat econòmica i de reconstrucció de la base industrial del país Un dels trets definitoris del…
Joan Girona i Agrafel, el “maquinista” malaguanyat
La memòria dels homes és més favorable als èxits que als fracassos Els germans Manuel 1817-1905, Ignasi 1824-1889, Jaume 1826-1907 i Casimir 1834-1909 Girona i Agrafel han passat a la història per haver format el nucli més poderós i més emprenedor de la burgesia barcelonina del vuit-cents Joan 1807-, el primogènit, n’ha quedat exclòs per haver-se desentès de les empreses familiars i seguit una trajectòria completament desconeguda en terres de Lleida L’obscuritat és el destí de la immensa majoria dels humans Aquella exclusió oblida, tanmateix, que el noi gran de Can Girona havia adquirit a l’…
Difusió de la revolució agroalimentària. 1878-2007
Al darrer terç del segle XIX, a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, s’inicià la revolució agroalimentària en alguns sectors de la producció agrària i ramadera Simbòlicament, aquest moment va tenir lloc quan es van presentar, a l’Exposició Internacional de Filadèlfia del 1878, les llonganisses de Vic, un embotit elaborat amb carn de porc yorkshire, fet amb màquines de trinxar carn alemanyes i emprant budells procedents dels grans escorxadors de Chicago, pebre d’Orient i sal catalana Multinacionals de la indústria agroalimentària 1929-2007 Als anys de la segona globalització, aquest…
Tecnologia alimentària, indústria agroalimentària i canvis en el consum
Marca de fàbrica AC / Repr JV No hi ha dubte que un dels camps en què el progrés tecnològic i els tecnòlegs han incidit més directament, i en general més positivament, sobre el benestar i la salut dels éssers humans ha estat el de l’alimentació En els darrers 150 anys s’han produït innombrables progressos tecnològics en la producció, el tractament, la preparació i la distribució d’aliments, als quals han contribuït científics, enginyers, operaris i empresaris amb la seva preparació, la seva dedicació i els seus recursos Aquest treball se centrarà en alguns dels progressos tecnològics que van…
Història corporativa dels enginyers tècnics industrials de Catalunya
1856-98 l’Associació d’Enginyers de 1a i 2a classe La primera associació d’enginyers que hi hagué a Espanya fou l’Associació d’Enginyers que es va crear a Madrid al febrer del 1856, amb majoria d’enginyers catalans, la qual cosa va ser fruit de la necessitat d’anar a la capital de l’Estat per a obtenir el títol d’enginyer en la seva màxima categoria El mateix any, poc després de l’aparició d’aquesta Associació a Madrid, un grup d’enginyers de Barcelona, sense fer distincions entre enginyers de primera o de segona, van començar a veure oportú de constituir una Associació semblant a Barcelona A…
Les infraestructures bàsiques dels habitatges, abans del 1950
Amb el creixement de les poblacions urbanes i l’agreujament dels problemes sanitaris, les ciutats, al segle XIX, es van avançar significativament en l’elaboració i publicació d’estadístiques sanitàries La dimensió i la mobilitat de la seva població dificultaven molt aquesta tasca, i els nomenclàtors, que es van començar a establir simultàniament amb els censos, permetien inventariar els habitatges, localitzar els habitants i descriure els seus hàbitats Aquesta descripció es limitava a assenyalar el grau d’aglomeració o dispersió dels edificis a les diferents àrees dels termes municipals, la…