Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Els set cims del món. 1982-1995
L’excursionisme és un producte de les revolucions liberals i romàntiques del segle XIX Els nous mitjans tècnics, per exemple les màscares d’oxigen, i els materials més moderns faran possible les seves diverses variants l’escalada, l’espeleologia, les marxes de regularitat, el senderisme, l’acampada a alta muntanya, el ràfting, l’esquí Els excursionistes poden esdevenir fàcilment naturalistes, etnòlegs, cartògrafs, historiadors o filòlegs, amateurs Els sostres del món L’excursionisme català En l’excursionisme català conflueixen com a mínim tres factors En primer lloc, l’interès pel coneixement…
Els Jocs Florals. 1941-1977
La celebració d’una festa poètica, els Jocs Florals, a diferents escenaris urbans d’Amèrica i d’Europa, ha estat una de les peces de la lluita pel retorn de la democràcia a les terres catalanes De fet, la dictadura del 1939 havia prohibit els Jocs Florals de Barcelona restablerts el 1859, que enllaçaven amb la Gaia Festa iniciada el 1323 a Tolosa I, com a resposta, els catalans organitzaren els Jocs Florals a disset estats del món de l’Argentina als Estats Units, de la Gran Bretanya a Itàlia Amb tres puntals Pere Mas, a Buenos Aires, Manuel Alcàntara, des de Mèxic, i Miquel Guinart, des de…
La Unió Monetària Llatina. 1868
Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les Espanyes, colònies…
La geografia de Baldiri Reixac. 1745
Al segle XVIII, durant la Illustració, a bona part d’Europa hi ha un veritable esforç per a explicar “tot lo món” a les escoles Un bon exemple és un text de Baldiri Reixac i Carbó Bell-lloc d’Aro, 1703 – Ollers, 1781 titulat Instruccions per a l’ensenyança de minyons Girona, Anton Oliva, 1749 Es tracta d’un text que, per la seva qualitat, ha estat reeditat una vintena de vegades i que aquí reproduïm tal com figura en l’obra "Tot lo món", segons B Reixac Superposició dels topònims de Reixac sobre un mapa francès de l’època Instruccions per a l’ensenyança de minyons És un text escrit en una…
Cent seixanta-quatre multinacionals industrials. 2001
Segons el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, a mitjan 2001, 164 empreses industrials domiciliades al territori de les quatre províncies de l’antic Principat de Catalunya tenien, com a mínim, un centre de producció fora dels límits fronterers de l’estat espanyol No eren incloses, en la llista les empreses del sector energètic —Gas Natural, Agbar, etc— les del sector de la construcció —FOC, Comsa— les empreses financeres Banc Sabadell o Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona les empreses turístiques —Husa, Derby, etc— les multinacionals domiciliades a la…
Els XXV Jocs Olímpics d’Estiu. 1992
A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar Estadi Lluís Companys el 25…
Massagran, Pere Vidal, Les Tres Bessones: la literatura infantil. 1910-2008
La literatura específicament infantil i juvenil és una necessitat de les societats urbanes industrials modernes En general, les produccions pròpies d’aquesta literatura es combinen amb les traduccions i les adaptacions El text rep, molt sovint, el suport de les illustracions Textos i dibuixos han anat obrint el pas a la confecció de fullets, àlbums, adaptacions teatrals, còmics, sèries televisives, films, vídeos, CD, jocs d’ordinador, webs, espots per a You Tube Dins de la literatura infantil catalana, les més universals són Massagran des del 1910, Pere Vidal des del 1966 i Les Tres Bessones…
El sistema de Westfàlia-Pirineus. 1648-1659
La pau de Westfàlia, signada a Münster el 1648, i el tractat dels Pirineus, signat a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bidasoa el 1659, són dos textos que van configurar, durant tres segles, el mapa d’Europa i les relacions internacionals Catalunya escapçada per una frontera artificial 1659 El nou sistema de Westfàlia-Pirineus és un model geopolític amb el qual desapareix la idea –d’origen romanocatòlic– d’Imperi Universal, i sorgeix la idea d’equilibri polític i territorial entre els diferents estats europeus que havien de tenir un pes polític i militar comparable En…
Les primeres universitats. 1289-1717
Als seus inicis, als segles XI-XII, l’anomenada “universitat” és una mena d’organització dels ensenyaments superiors basada en l’associacionisme de professors i d’estudiants En l’origen d’aquest procés cal situar les escoles dels monestirs, de les catedrals, dels consells municipals i de les corts reials Des dels inicis hi ha diversitat a la Universitat de Bolonya els estudiants eren els qui pagaven els professors, a Oxford i Cambridge el finançament provenia de la monarquia, a París fou l’Església Catòlica qui se’n feu càrrec, i s’hi ensenyava, només, dret canònic la qual cosa obrí el pas a…
Presidents i militars americans d’origen català. 1810-2000
Molts dels emigrants i dels descendents d’emigrants catalans, valencians, mallorquins i menorquins a l’Amèrica del segle XVIII esdevingueren, a poc a poc o ràpidament, "catalans d’Amèrica" Aquests catalans d’Amèrica participaren, de maneres molt diverses, en les revolucions liberals iniciades al final del segle XVIII o el començament del XIX, les quals comportaren la formació d’un bon nombre de noves repúbliques parlamentàries independents Repúbliques americanes i presidents catalans 1810-2000 La participació en aquests processos d’emancipació exigia una forta implicació en camps ben diversos…