Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
El naixement del Palància
L’estret del Cascajar, vora el naixement del Palància Xavier Moreno El naixement del Palància 23, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El naixement del riu Palància, al bell mig de la serra del Toro, constitueix sens dubte un dels espectacles més bells que pot proporcionar la natura valenciana Situat entre Bejís i el Toro, l’accés més fàcil és des de la primera localitat, remuntant el riu, entre salzes, xops, rosers silvestres i esbarzers, i deixant enrere la famosa font de Los Cloticos i les imposants muntanyes de Peñaescabia 1326 m i Peñajuliana 1476 m El riu…
Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí
Panoràmica de la vall del Congost i dels cingles de Bertí des del vessant d’enfront del Montseny, després d’una nevada hivernal Ernest Costa Les muntanyes del Moianès i els cingles del Bertí 22, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les serres del Moianès i els cingles del Bertí formen part de la zona de contacte entre els paisatges submediterranis de la Catalunya humida amb els ambients mediterranis del Vallès El Moianès és un altiplà format per un conjunt de petites serres de forma ondulada i sense grans desnivells, amb cims situats entre els 700 i els 1000 m d’…
Els bancs de la Febre de l'Or
La conjuntura Pagaré del 1881, any de la Febre d’Or L’any 1880 Catalunya viu un bon moment, gràcies a la liquidació d’uns problemes que afectaven fortament la seva vida política i, per tant, la seva economia El 1874, la burgesia catalana ha vist amb bons ulls la Restauració borbònica Potser no entusiasmava ningú, però la República tampoc no ho havia fet i, en canvi, havia portat molts trasbalsos Per la classe benestant, la proclamació d’Alfons XII és el retorn a la normalitat, a l’estat de coses que ja coneixia El 1876 s’ha acabat la tercera guerra Carlina, la darrera carlinada Tot i que els…
Respostes de les comunitats de papallones al canvi climàtic
Les papallones són idònies per a detectar els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes per tres raons principals En primer lloc, com a organismes ectoterms, el seu cicle biològic és molt dependent de la temperatura ambiental En segon lloc, els temps generacionals són molt curts i possibiliten respostes clares quant a les poblacions en l’espai d’una dècada o menys Finalment, el fet de disposar de dades històriques i actuals permet comparar els canvis produïts en la distribució relacionats amb les variacions climàtiques Aquests tres factors han permès documentar alguns canvis notables…
Cabra salvatge
La cabra Capra pyrenaica hispanica mostra un notori dimorfisme sexual, com es pot veure en aquesta fotografia d’un mascle i d’una femella en època de zel Aquest dimorfisme es manifesta en les característiques del mascle dimensions corporals més grans, banyes grans i robustes i presència de taques negres al pelatge Xavier Palaus La cabra salvatge és un animal d’aspecte massis i potes robustes els mascles presenten un gran banyam i les femelles, petites banyes El seu pes màxim és de 110 kg, el mascle, i 40 kg, la femella, i l’alçada màxima a la creu de 90 i 65 cm, respectivament La peculiar…
Els firmicutats
Aquesta divisió inclou tots els bacteris que presenten tinció de Gram positiva grampositius Els cocs grampositius Es distingeixen tres famílies de cocs grampositius la de les micrococcàcies, la de les estreptococcàcies i la de les peptococcàcies Les micrococcàcies La família de les micrococcàcies inclou cocs aeròbics Micrococcus o facultatius Staphylococcus Els Micrococcus són bacteris saprofítics, molt abundants al sòl i a la microflora de l’aire Sovint contaminen les plaques de cultiu i donen lloc a colònies grogues, ataronjades o rosades M luteus és l’espècie més freqüent Al gènere…
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…
El cel al llarg de l’any
Consideracions generals La situació de l’observador, combinada amb la rotació de la Terra, determina quina part del firmament és observable des de cada latitud geogràfica i quin és l’aspecte dels recorreguts aparents dels astres respecte de l’horitzó 1 Per a un observador situat al pol nord tots els astres segueixen trajectòries paralleles a l’horitzó, que coincideix amb l’equador celeste totes les estrelles de l’hemisferi nord són circumpolars A i no es poden veure mai els astres situats a l’hemisferi sud celeste B 2 Per a un observador situat a l’equador, l’horitzó coincideix amb l’eix…
La represa en un marc molt restrictiu (1940-1959)
Misèria, intervencionisme i aprofitament de les oportunitats Els primers anys del règim franquista es caracteritzen per una misèria econòmica i política, al mateix temps La Segona Guerra Mundial, l’aïllament internacional, després, i l’aplicació de les doctrines autàrquiques impediran el desenvolupament econòmic Són els anys en què la política té sempre prioritat sobre l’economia i, com a conseqüència, els disbarats econòmics se succeeixen Fins el 1952, Catalunya no recuperarà els nivells de producció i de salaris d’abans de la guerra L’estalvi penalitzat 1939-1959 Els governs franquistes…
L’Univers en expansió
Consideracions generals Es pot considerar que la cosmologia observacional moderna nasqué al principi del segle XX Tanmateix, l’ésser humà ha tingut, des de sempre, un interès innat per interrogar-se sobre el món del seu voltant en mirar el cel i plantejar-se com era aquest món, feia ja cosmologia Les respostes als seus interrogants estaven condicionades pels mitjans d’observació de què disposava i per la capacitat de comprensió dels fenòmens observats Quan només podia utilitzar els propis ulls per a observar el cel, la visió que tenia de l’Univers es restringia al sistema solar Amb la…