Resultats de la cerca

La distribució del corb marí pigmeu es restringeix al SE del paleàrtic occidental Iugoslàvia, Romania, Turquia, voltants de la mar Càspia i de la mar d’Aral, etc, i en el segle XIX, també a Algèria La població, almenys des dels darrers 30 anys, va en declivi, a causa principalment del drenatge dels marjals L’únic exemplar conegut als Països Catalans és a la collecció de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i és un mascle jove capturat entre el 1887 i el 1913 Fuset, el 1913, especula que probablement fou mort, de manera molt accidental, en el litoral de la província de…

L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…

Anàtida marina molt similar a l’ànec negre, que ha estat detectada durant 13 hiverns, el primer dels quals fou el de 1891 D’un total de 28 citacions, 8 i 9 pertanyen, respectivament, al delta de l’Ebre i a la badia de Roses, on té una presència força regular La resta de localitats amb hivernada accidental o irregular són la gola de l’Aglí, el Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf, Tarragona, Grau de Castelló, un sector de l’albufera de València i el port de Maó Li agraden les costes planes i sorrenques i pesca molt a prop de la platja És estrictament marí, excepte comptades…

El lliri groc Iris pseudacorus , una planta força atraient de les zones humides de la pineda de Vila-seca Oriol Alamany El cap de Salou 29, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquest espai és un deplorable exemple de degradació d’una bella àrea costanera per causa d’un turisme desenvolupista portat a l’extrem Així i tot, encara conserva alguns valors naturals que caldria preservar El cap de Salou, un dels accidents geogràfics més sobresortints de l’anomenada Costa Daurada, és al sud de la ciutat de Tarragona, entre la Pineda i el poble de Salou En…

Les platges de Yorredembarra conserven algunes mostres dels aiguamolls i les zones dunars que s’estenien al llarg del litoral del Camp de Tarragona i el Baix Penedès Xavier Jiménez El litoral de Torredembarra 27, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El tram de costa situat a l’oest del Garraf, entre Vilanova i la Geltrú i Torredembarra, és format bàsicament per platges baixes sorrenques Es tracta d’una zona que, en els darrers temps, ha patit fortament la proliferació caòtica d’urbanitzacions arran de…

A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’…

Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no liquenificat…

L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’…

Daurada grossa Pluvialis apricaria als sorrals del delta del Llobregat Prat de Llobregat, Baix Llobregat A la fotografia es recull el seu aspecte tardoral, amb el plomatge fosc constellat de taques daurades a l’hivern té el pit i l’abdomen d’un color blanc que esdevé negre en temps nupcial Ateny 27-28 cm Ramon Torres Al territori estudiat és principalment un ocell hivernant, més aviat escàs i local i d’una abundància molt variable segons els anys A la tardor, els primers ocells d’aquesta espècie es comencen a veure a la darreria d’agost la migració es perllonga regularment fins al novembre…

Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina himenial La…