Resultats de la cerca

Els estudis sobre els amfibis són referits a múltiples camps Les dades biomètriques proporcionen la base per a molts estudis biològics Oriol Alamany L’estudi dels amfibis als Països Catalans és en ple desenvolupament Per raó de la peculiar biologia dels amfibis, de llurs exigències ecològiques i de llurs hàbits sovint nocturns, les observacions de més gran eficàcia corresponen al període reproductor, durant el qual els animals, localitzats en tota mena de masses d’aigua, estructures fàcilment detectables mitjançant una acurada exploració, poden ésser observats durant el dia en aquesta època,…

El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d’un territori lineal de prop de 60 km de…

Els precedents Des de temps immemorials els fòssils han estat objecte d’atenció popular, però llur coneixement científic és relativament recent Cal tenir en compte que la ciència paleontològica no establí els seus fonaments fins no fa gaire més de dos-cents anys, tot i que de molt abans algunes mentalitats despertes ja havien aconseguit una interpretació correcta de llur naturalesa Malgrat tot, durant el segle de la Illustració continuaven manifestant-se encara algunes idees pintoresques relatives a llur significació veritable Als Països Catalans no fou fins a mitjan segle XIX que s’iniciaren…

Els mètodes d'estudi Gruix de l’escorça als Països Catalans La figura representa la profunditat de la discontinuïtat de Mohorovičić, que defineix la base de l’escorça Noteu la gran variació de gruixos, des de l’escorça gruixuda dels Pirineus fins a l’escorça prima de la conca Catalanobalear Hom ha situat al mapa els perfils sísmics profunds realitzats als Països Catalans Maber, original d’Enric Banda D’acord amb la teoria de la tectònica de plaques, la part més externa i rígida de la Terra, d’uns 100 km de gruix, es mou sobre la part superior del mantell, que actua com un fluid La part…

L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…

Patrons d’extinció de megafauna als continents i a les illes que permeten veure com ha estat variable la intensitat de les pèrdues Destaquen especialment els fets que l’extinció ha estat menys forta a l’Àfrica i que les illes han sofert pèrdues importants L’escala de temps és en logaritmes decimals Josep Manuel Melo, original de l’autor La fauna de mamífers de les Balears és relativament pobra Actualment inclou catorze espècies de mamífers terrestres silvestres no voladors més dues espècies assilvestrades de mamífers domèstics i tretze espècies de rates-pinyades D’ençà de l’arribada de l’home…

Condicions generals Malgrat que la Via Làctia conté centenars de bilions d’estrelles, és tan sols una porció minúscula de l’Univers que podem detectar i observar Més enllà de la Via Làctia hi ha bilions d’altres galàxies, que constitueixen el que es coneix com Univers extragalàctic Els astrofísics han estudiat com s’estructura a gran escala aquest Univers extragalàctic, que obeeix lleis fonamentals de la física que permeten descriure’l i comprendre com es comporta actualment com a estructura global Aquestes lleis donen una idea plausible de quan i de quina manera es va originar la totalitat…

Consideracions generals L’observació de l’esdevenir dels planetes pel Zodíac ha fet que al llarg de la història la humanitat desenvolupés teories en les quals la immutabilitat era una de les condicions de partida Res més lluny de la realitat l’estudi de l’evolució del sistema solar mostra un origen marcat per grans collisions, altes temperatures i la destrucció de mons Actualment s’accepta que el sistema solar és compost per vuit planetes, unes quantes desenes de planetoides amb un diàmetre superior a 1000 km i bilions de cossos menors que giren al voltant d’una estrella el Sol Pel que fa als…

La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…

Característiques generals Morfologia general dels braquiòpodes, en visió dorsal A, B, C anterior A’ , B’ , C’ i lateral A ", B ", C ", i estructura del braquidi A’ ", B’ ", C " A Sellithyris sella , terebratúlid de l’Aptià de Morella × 1, 2, que mostra el forat permesotírid, la comissura frontal amb sulciplicació i la lateral amb una inflexió ventral en l’últim terç anterior B Almerarhynchia virgiliana , rinconèllid del Maastrichtià de Fígols × 1, 8, amb el forat funcional, Uniplicació a la comissura frontal, i les crures de tipus radulífer, acabades en expansions triangulars C…