Resultats de la cerca

Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint…

El cargol poma Pomacea insularum té la conquilla globular, generalment groguenca amb ratlles fosques, tot i que el color varia bastant, i pot arribar a fer 15 cm Per a desplaçar-se, es mou activament a contracorrent, però quan s’amaga dins la conquilla, el corrent se l’endú rodolant sobre el fons, i això ajuda a la seva dispersió Cristian R Altaba El cargol poma Pomacea insularum pertany a la família dels ampullàrids Ampullariidae, que reuneix cargols amfibis de mida força gran, adaptats amb èxit als aiguamolls temporals tropicals Les espècies sud-americanes del gènere…

Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha herbes, petits arbusts i…

Hom coneix dades molt escasses sobre les tortugues de les nostres aigües mediterrànies Són animals totalment adaptats a la vida aquàtica, però en l’època de reproducció la femella cerca platges de sorra on efectuar la posta Són tortugues hidrodinàmiques, aplatades, amb el cap a penes retràctil i les potes transformades en aletes per a la natació En elles no s’aprecien externament senyals de dits El moviment que efectuen dins de l’aigua és semblant al de les ales d’un ocell en vol Per altra banda, poden atènyer mides considerables La Mediterrània és una mar de baixa productivitat…

Reproducció d’una de les pàgines cartogràfiques de l’ Atles geològic de Catalunya IGC L’any 2006 es va donar per finalitzada l’elaboració de la primera versió de la Base de dades geològiques 150000 de Catalunya Aquesta base oferia per primer cop informació geològica digital, contínua i homogènia de tot el territori de Catalunya a una escala superior a 1250000 En la seva elaboració es van prendre com a punt de partida els mapes geològics de la sèrie MAGNA acrònim de Mapa Geológico Nacional publicats per l’Instituto Geológico y Minero de España Els continguts d’aquests mapes van ser…

Els accipitriformes L’ordre dels accipitriformes Accipitriformes inclou la major part de les rapinyaires diürnes, exclosos els falcons, tot comprenent una gran diversitat de formes que, a la nostra fauna, van des d’ocells de la grandària del voltor i de l’àguila daurada, fins a l’esparver, de mida semblant a la de la tórtora Només hi ha representada d’aquest ordre la família dels accipítrids —de molt, la més nombrosa—, que a escala mundial es desglossa en 65 gèneres que cobreixen unes 200 espècies Caracteritzen aquests ocells el bec gros i encorbat i les ales amples moltes espècies volen…

La marmota Marmota marmota es caracteritza perquè té el cap curt, de color negrós excepte el musell, que és clar, l’esquena fosca, els flancs groguencs i la cua curta i fosca a la seva tercera part distal Té les potes relativament curtes i fortes, amb ungles adaptades a l’excavació La seva dentició, com la de l’esquirol, és una de les més completes dels rosegadors Les dents incisives tenen la particularitat que són blanques el primer any, d’un groc llimona el segon i vermell viu el tercer Les mesures corporals són les següents 495-577 mm de cap i cos, 153-190 mm de cua, 79-94 mm de peu…

L’estanyol del Cisó, del sistema càrstic de Banyoles, mostra la capa de bacteris fototròfics anaeròbics del sofre Chromatium spp, que pot arribar a la superfície a causa de l’excés de sulfhídric i a l’absència d’oxigen Aquest petit estanyol a penes 500 m 2 de superfície és conegut pels limnòlegs de tot el món i va ser el punt de partida per a estudiar l’enorme diversitat microbiana de les aigües dolces dels Països Catalans Ricard Guerrero En l’estudi dels bacteris i els arqueus, l’avaluació de la diversitat microorganismes presents, la distribució heterogeneïtat espacial i temporal de les…

Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre que aplega…

Crassulàcies 1 Sedum dasyphyllum , un menut crespinell molt freqüent a les fissures de roca a planta sencera florida x 0,5 b i b’ fulla, en visió plana i en secció, respectivament x 3 c flor, que duu deu estams i cinc carpels lliures x 3 d fruit, format per cinc follicles oberts en forma d’estrella x 3 2 Crassula tillaea a aspecte general d’aquesta menuda planta anual, de fulletes carnoses i oposades x 0,5 b flor, de verticils trímers x 3 3 Umbilicus rupestris a planta sencera, de curioses fulles orbiculars i peltades, anomenades vulgarment barretets, i llarga tija florífera x 0,5 b flor…