Resultats de la cerca

Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…

Mostreig de plomes d’un gavià argentat Larus michahellis capturat durant l’estació reproductora L’obtenció de plomes mudades en diferents moments i la seva anàlisi isotòpica posterior han permès conèixer l’ús que fa aquesta espècie oportunista dels abocadors urbans al llarg de l’any i estimar la importància d’aquest recurs en diferents colònies nidificante a la costa mediterrània Carola Sanpera Aspectes de l’ecologia dels ocells com són l’alimentació, l’ús de l’hàbitat o els moviments migratoris constitueixen alguns dels objectius més importants d’estudi dels ornitòlegs La…

Les activitats agropecuàries han modelat els paisatges de bona part del planeta En l’entorn mediterrani, aquesta interacció es va iniciar fa segles i, per tant, els paisatges agrícoles poden considerars’hi tan naturals com ho poden ser un bosc o un aiguamoll, amb l’única diferència que, en els primers, l’espècie humana és un protagonista actiu i indissociable en la seva gènesi i manteniment Les comunitats d’ocells d’aquests medis es troben particularment adaptades a l’heterogeneïtat espacial i dinàmica temporal que els caracteritza Les poblacions de sisó Tetrax tetrax , limitades a les…

El bec de corall senegalès Estrilda astrild és un ocell petit i vistós s’ha establert a les nostres terres procedent de captivitat, i aquí manté petites poblacions naturals de forma localitzada en algunes comarques litorals i prelitorals Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, etc Ferran López El bec de corall senegalès Estrilda astrild és una espècie exòtica que es reprodueix als Països Catalans des de la dècada de 1980 La seva àrea de distribució original abasta la major part de l’Àfrica subsahariana Actualment, també ha estat introduïda i presenta poblacions estables en un nombre…

Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells Jordi Clavell La cotorra de Kramer Psittacula krameri , també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976 Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a Mallorca És present sobretot al litoral, tot…

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que no va ser fins gairebé vint anys més…

Un europeu que visiti Nova Zelanda es trobarà com a casa sentint el cant familiar del gran nombre d’espècies europees que els anglesos van introduir amb èxit a les illes des de mitjan segle XIX, com el tord Turdus philomelos , a la foto, la merla Turdus merula i el pinsà Fringila coelebs Daniel Sol La preocupació creixent per l’impacte que les espècies invasores causen sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes ha generat un interès cada vegada més gran per a entendre els mecanismes que regeixen les invasions Gran part d’aquest interès s’ha centrat a resoldre l’anomenada "…

Des de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans han passat més de vint-i-cinc anys, un període suficient perquè l’ornitofauna dels Països Catalans hagi experimentat canvis destacables En alguns casos es tracta de l’extinció local de les poblacions de determinades espècies en d’altres, de l’arribada de noves espècies que s’han establert o noves poblacions que han convertit espècies que abans eren més aviat escasses o rares en habitants habituals, o fins i tot, abundants Parallelament, determinats programes de conservació, mitjançant introduccions o…

La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis moleculars van confirmar…

La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…