Resultats de la cerca
Es mostren 308 resultats
Ses Feixes d’Eivissa
Portal d’accés a una de les moltes parcelles irrigades, avui en estat complet d’abandó, del prat de Vila, al costat de la ciutat d’Eivissa Ernest Costa Ses Feixes d’Eivissa 22, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els ecosistemes mediterranis no modificats per l’home són raríssims Àdhuc les zones humides, paisatges de dificultosa penetració, coneixen usos i activitats tradicionals que les modifiquen En el cas de Ses Feixes d’Eivissa aquesta característica és molt accentuada la penetració humana ha estat completa i definitiva, encara que avui els usos tradicionals han estat…
El rossinyol del Japó
Àrea de distribució del rossinyol del Japó que recull tant l’àrea d’hivernada com la de l’època de cria IDEM, a partir de dades de l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 El rossinyol del Japó Leiothrix lutea és una espècie exòtica present als Països Catalans des de l’inici de la dècada de 1990, que es va detectar als boscos de la serra de Collserola Barcelonès, on és present durant tot l’any Les poblacions originàries d’aquesta espècie s’estenen des del nord de l’Himàlaia cap a l’est a través del nord de Myanmar fins al sud del riu lang-Tsé, a la Xina A escala mundial,…
Els verms acelomats: platihelmints i nemertins
El concepte d’animal acelomat, desproveït de qualsevol categoria taxonòmica, permet de posar de costat dos fílums d’animals vermiformes que comparteixen, com a mínim, el fet de no tenir una cavitat celomàtica interna desenvolupada D’una banda, els platihelmints, que reuneixen una gran quantitat de cucs paràsits, a més d’altres de vida lliure, i de l’altra els nemertins La fotografia correspon al trematode digeni Brachylecithum eliomydis , que parasita les rates cellardes Eliomys quercinus del nostre país Santiago Mas-Coma Hom inicia aquí l’estudi dels genèricament anomenats cucs o verms ,…
L’estudi dels aràcnids
El desenvolupament de l’aracnologia als Països Catalans es vincula al potencial científic que genera la metròpoli barcelonina i, més en concret, a la seva activitat universitària Però també, i en bona mesura, al sorgiment d’algunes vocacions ocasionals i a la intervenció esporàdica d’alguns autors estrangers No podem dir que l’aracnologia hagi gaudit de moments florents, com tampoc ha passat a la resta de la península, perquè en gran part ha estat, durant molt de temps, la branca més desassistida dels estudis sobre els artròpodes, és a dir, se n’ha subestimat la importància i, per tant, se l’…
Els briozous fòssils
Característiques generals Caràcters zoarials A i B i zoecials la resta en els briozous actuals i fòssils del Mesozoic i del Cenozoic A i B zoaris de ciclostomats C aspecte dels zoecis d’un queilostomat anasc C’ i C " talls lateral i transversal d’un zoeci D aspecte dels zoecis d’un queilostomat cribrimorf D’ i D " talls lateral i transversal d’un zoeci E aspecte dels zoecis d’un queilostomat ascòfor E’ i E " talls lateral i transversal d’un zoeci Maria Rieradevall, a partir de fonts diverses Els briozous constitueixen un dels grups més grans d’invertebrats aquàtics Es tracta d’organismes…
Els escafòpodes fòssils
Característiques generals Els escafòpodes formen un petit grup de molluscs marins, conegut des del Devonià inferior hi ha qui considera que havien aparegut abans, a l’Ordovicià la troballa més antiga als Països Catalans correspon al Triàsic de Caldes de Montbui Vallès Occidental Són organismes totalment marins, que no ocupen les zones d’estuari ni les d’aigües fredes Tots els seus representants tenen un mode de vida infaunal i per enterrar-se en el sediment fan servir el peu com una pala, d’una manera semblant als bivalves precisament el nom del grup peu en forma de pala es refereix a aquesta…
Una apiàcia endèmica balear
Imatge general d’una gespa de Naufraga balearica , emergint de les escletxes de la roca, amb un brot florit a baix Joana Cursach Naufraga balearica és un dels endemismes més emblemàtics de les Balears És una petita planta herbàcia de la família de les umbellíferes que viu en unes poques localitats de la serra de Tramuntana de Mallorca Els anys vuitanta també va ser trobada a Còrsega, però aquesta població es va extingir pocs anys més tard Estudis genètics d’aquesta població corsa van generar seriosos dubtes que realment fos una població natural Avui en dia, mentre no apareguin noves…
Les esponges calcàries
Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…
Els pancàrides
Els pancàrides són crustacis molt petits de menys de 4 mm de llargada, que es troben formant part de la fauna hipogea i també de la de les aigües termals La característica morfològica més conspícua d’aquests organismes és l’existència, a les femelles, d’una cambra incubadora en posició dorsal, que no és més que una prolongació posterior de la closca El seu descobriment i la seva caracterització taxonòmica és relativament recent l’any 1927 se’n trobà per primera vegada un exemplar, que rebé el nom de Thermosbaena mirabilis i, vistes les seves característiques peculiars, fou inclòs dins d’un…
Els branquiürs
Els branquiürs són crustacis molt petits, que viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis d’una manera temporal, ja que per a canviar d’hoste tenen una fase nedadora lliure Tenen el cos molt pla, cobert en gran part per un escut dorsal, del qual, posteriorment, sobresurt un plèon bilobulat i no segmentat La majoria de les espècies són exòtiques fins al punt que a tot Europa només se’n coneixen tres Morfologia Aspecte extern dels branquiürs × 6, en visió dorsal A i ventral B , i indicació de la posició dels elements morfològics següents 1 ull, 2 carena dorsal, 3 escut dorsal, 4 perèion…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina