Resultats de la cerca

Rascletó Porzama parva Als Països Catalans és una espècie molt mal coneguda, citada com a migrador regular, però molt escàs a Mallorca i Catalunya S’ha observat també a Menorca i Formentera, i hi ha una observació a l’albufera de València Manca a la resta del territori La seva situació és, però, molt mal establerta, i fins i tot se l’ha mencionat com a possible nidificadora a Catalunya, el País Valencià i Mallorca Hivernant molt escàs o excepcional, citat només a Catalunya i Menorca Fins ara es disposa de poques dades 22 a les Balears, 11 a Catalunya i 1 al País Valencià, cosa que sembla…

No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra…

Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…

Els terrenys que s’enfilen a Sa Mola des del Caló estan coberts per una pineda contínua de pi blanc que contrasta amb l’ús bàsicament agrícola de l’altiplà Jesús R Jurado Sa Mola de Formentera 14, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’illa de Formentera és estructurada per dos grans blocs calcaris, a l’est i al migjorn, lligats per un istme dunar i calcarenític central, que es prolonga cap als estanys del nord i cap a Eivissa El bloc oriental, un altiplà triangular de vores escarpades excepte en el vèrtex de ponent que el lliga a l’itsme, és Sa Mola de Formentera Aquesta…

Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…

Característiques de grup Els diplurs són insectes despigmentats que viuen sota terra, entre la molsa i la fullaraca, en hàbitats molt variats però sempre hipogeus, i requereixen un cert grau d’humitat Són àmpliament distribuïts per tot el món Tenen el cos allargat, proveït a la part terminal de dos cercs, i de mides compreses entre els 3 mm i els 5 cm, si bé generalment no ultrapassen els 6 mm Durant molt de temps foren considerats com a tisanurs, però el fet de tenir les peces bucals amagades entognàtia i la manca de paracerc terminal al cos, ha portat a considerar-los com un grup a part…

És ben sabut que la generalització de l’ús de la xarxa internet com a eina d’accés al coneixement ha obert unes perspectives insospitades fins fa molt poc temps Juntament amb el desenvolupament d’Internet, cal destacar la gran capacitat de càlcul i d’emmagatzematge de dades dels ordinadors actuals Per a la majoria de projectes de recopilació de dades ja no calen grans centres de càlcul amb maquinari car i especialitzat, ja que amb els ordinadors personals es poden desenvolupar bases de dades amb milions de registres Tot plegat ha obert noves possibilitats en la integració, l’anàlisi i la…

Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…

Aquest ordre fou establert per a separar aquests peixos dels gadiformes Els caràcters que els atorgà són, entre d’altres de 5 a 10 radis branquiostegals acinaciformes, l’epihial i el ceratohial suturats el ceratohial sense foramen i amb projeccions sota dels hipohials i els operculars complets, que poden ésser sense espina o tenir-ne fins a 3 Els ofidiformes tenen característiques pròpies dels acantopterigis, com ara el nombre, l’ordenació i la forma dels radis branquiostegals, la presència d’espines operculars en un nombre important dels seus gèneres i la mandíbula superior protràctil El fet…

Els marsupials Els marsupials van fer una petita incursió a Europa a la base de l’Eocè, quan encara era viable la comunicació directa amb l’Amèrica del Nord, i van romandre en aquest subcontinent fins al Miocè inferior Només tres gèneres, Peradectes, Peratherium i Amphiperatherium , tots tres pertanyents a la família dels didèlfids Didelphidae , van colonitzar Europa A Catalunya, el registre s’estén des de l’Eocè superior fins a l’Oligocè mitjà A l’Eocè superior Ludià de Sossís Pallars Jussà trobem el gènere Peratherium representat per dues espècies P lavergnense i P perrierense A l’…