Resultats de la cerca

Les espines verinoses són freqüents en diverses famílies d’elasmobranquis i d’osteïctis En molts casos hi ha glàndules de verí secretores de toxines, capaces de produir trastorns greus en els humans en d’altres, les toxines són produïdes per un epiteli glandular En la fotografia veiem l’espina opercular de la rata Uranoscopus scaber , que produeix un cert efecte tòxic, no comparable al d’altres famílies, com els escorpènids les escórpores o els traquínids les aranyes Antonio Cruz Els uranoscòpids tenen una morfologia ben característica, especialment pel que fa al cap gros i aplanat, recobert…

L’ordre dels hexanquiformes és constituït per cinc espècies amb una àmplia distribució geogràfica Els caracteritza el fet de tenir una sola aleta dorsal que probablement correspon a la segona i 6 o 7 parells de fenedures branquials, en oposició als cinc parells que habitualment són propis dels elasmobranquis Són taurons de mida grossa o mitjana, habitants del talús continental La seva posició taxonòmica és força discutida alguns autors els consideren formes modernes relacionades amb els esqualiformes, d’altres creuen que són formes molt primitives, supervivents d’un grup que va colonitzar les…

Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…

El cap d’olla negre Globicephala melaena canvia molt la forma del seu cos amb l’edat en els individus joves, el cap és més allargat i l’aleta dorsal té la base més estreta els adults, en canvi, mostren un cap que va prenent un aspecte globós característic i la seva aleta s’eixampla considerablement Els caps d’olla constitueixen una espècie polígama les femelles arriben a la maduresa sexual molt més aviat que els mascles i, per aquesta raó, les femelles reproductores són més abundants que els mascles actius sexualment L’aparellament acostuma a anar precedit de lluites virulentes entre els…

Hom coneix dades molt escasses sobre les tortugues de les nostres aigües mediterrànies Són animals totalment adaptats a la vida aquàtica, però en l’època de reproducció la femella cerca platges de sorra on efectuar la posta Són tortugues hidrodinàmiques, aplatades, amb el cap a penes retràctil i les potes transformades en aletes per a la natació En elles no s’aprecien externament senyals de dits El moviment que efectuen dins de l’aigua és semblant al de les ales d’un ocell en vol Per altra banda, poden atènyer mides considerables La Mediterrània és una mar de baixa productivitat…

Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…

Els àgnats que colonitzen les aigües dels Països Catalans a penes estan representats per la classe dels cefalaspidomorfs No hi ha cap evidència que a la nostra mar s’hagin capturat mixínids Myxine glutinosa , i els únics registres que n’hi ha de la Mediterrània es refereixen a algunes captures esporàdiques del nord d’Àfrica Els cefalaspidomorfs actuals es caracteritzen pel seu esquelet cartilaginós i per la manca tant d’aletes parelles com d’escates i de plaques que revesteixin el cos La boca és formada per un disc oval sostingut per un anell cartilaginós El cos ofereix un…

La inconfusible cinta Cepola macrophthalma és l’única espècie de la seva família a les nostres mars Quan és adulta, viu sempre prop del fons, en les zones sorrenques de la plataforma continental, on captura petits crustacis i altres organismes Aisa La família dels cepòlids és integrada per peixos de cos notablement llarg, fortament comprimit, cintiforme i acabat en punta Tenen escates petites, no imbricades entre elles i de tipus cicloide Al cap, sense escates, hi ha un rostre curt, uns ulls grossos i circulars i una boca obliqua i protràctil, amb una filera de dents petites d’aspecte…

El dofí mular Tursiops truncatus és d’hàbits costaners i la seva supervivència depèn sovint de les preses que pugui sostreure de les arts de pesca que ha collocat l’home Sotmès a aquest règim de vida, no és rar que el seu cos es trobi ple de cicatrius i que les aletes caudals o dorsals hagin pres mal o fins i tot es trobin amputades parcialment Aquest tipus de senyals actuen com un marcatge natural i permeten la reidentificació de molts individus al llarg del temps Jordi Vidal Aquest dofí es caracteritza per la seva silueta robusta i el seu morro curt És de talla més gran que…

Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible Nuno Caiola Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins Gobioninae A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica delta de l’Ebre, el 2001 encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada La majoria d’individus…