Resultats de la cerca

Els penya-segats marins, combinats amb les pinedes de pi blanc, donen lloc a trams litorals molt bells en la costa del sud-oest de Menorca Ernest Costa La costa meridional de Ciutadella 24, entre els principals espais naturals de Menorca El ponent menorquí és baix, ja que la gran plataforma miocena s’enfonsa sense pendent dins de la mar La costa és un simple esglaó d’erosió, de pocs metres d’alçada, o s’obre en platges, més o menys grans, arenoses i clares La zona més occidental es caracteritza per la manca de relleu a l’est les alçades són menys modestes i arriben, suaument,…

Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…

Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells Jordi Clavell La cotorra de Kramer Psittacula krameri , també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976 Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a Mallorca És present sobretot al…

La xivitona vulgar Actitis hypoleucos , amb el seu mantell bru ben contrastat amb pit i abdomen d’un blanc convençut, és ben diferenclable de les altres Tringa actualment, de fet, hom la colloca en un gènere diferent n’és, a més, la més menuda menys de 20 cm, i es desplaça per terra amb uns batecs de cua molt característics L’exemplar illustrat procedeix del delta del Llobregat Ramon Torres La xivitona vulgar nidifica de forma repartida, però en un nombre molt escàs, a la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià Probablement, també deu criar a Andorra, malgrat que encara no…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació…

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que…

S’Hort de Dalt, a Es Canaló La població establerta al barranc d’Algendar ha hagut d’adaptar-se a les difícils característiques topogràfiques de l’indret, però sovint ha aconseguit una remarcable integració a l’ambient Ernest Costa El barranc d’Algendar 13, entre els principals espais naturals de Menorca En un contrast molt marcat amb la costa de Tramuntana, el migjorn menorquí es caracteritza per una plataforma miocena, calcària i sensiblement plana Aquesta contrada emergí, segons suposen els geòlegs, fa uns vint milions d’anys, temps en el qual l’erosió hídrica ha desenvolupat sobre la xarxa…

Els afloraments permotriàsics de Mallorca es limiten a una reduïda àrea de la serra de Tramuntana, entre Estallencs i Banyalbufar, mentre que a Menorca, única illa balear on afloren àmpliament els materials hercinians, els terrenys permians ocupen extenses àrees de la regió de Tramuntana orlant els contactes entre les roques hercinianes i les mesozoiques Gresos "tigrats" de la unitat Roja Superior, a la carretera de Maó a Ciutadella El llistat de colors és el resultat d’un començament de desenvolupament de paleosols, immediatament després de la sedimentació Els nivells més foscos…

Els caradriformes Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona Calidris minuta , a dalt en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar Larus ridibundus , a baix, en una imatge absolutament lligada al nostre litoral Jordi Muntaner i Oriol Alamany Els caradriformes Charadriiformes són un altre ordre…