Resultats de la cerca

L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…

Els vint anys transcorreguts des de la publicació del volum Fongs i líquens d’aquesta mateixa obra han estat extremament productius pel que fa als estudis dels fongs als Països Catalans A tall d’exemple, al Principat s’ha duplicat amb escreix el nombre de registres de 34615 citacions de fongs s’ha passat a 73621 i ha augmentat considerablement el de publicacions referides als fongs abans del 1990 s’havien publicat 240 treballs, mentre que d’ençà d’aquest any se n’han publicat vora 320 Aquest increment d’informació tan important ha permès que actualment es tingui coneixement de la presència al…

MIXOMICETS Obres generals de consulta Alexopoulos, C J 1973 «The Myxomycetes» In G C Ainsworth F K Sparrow i A S Sussman eds «The fungi», vol 4B, p 39-60 Academic Press, Nova York Bonner, J T 1967 «The cellular slime molds» Princeton University Press, Princeton Emoto, Y 1977 «The Myxomycetes of Japan» Sangyo Tosho Publishing Co, Tokio 263 p Gray, W D i C J Alexopoulos 1968 «Biology of the Myxomycetes» Ronald Press Co, Nova York López-Sànchez, E, M Honrubia, E Gracia i F J Gea 1987 «Revisión bibliográfica sobre la biología de los Mixomicetos» Serie Micológica, Univ de Múrcia Karling, J S 1968…

La crualga abellera o crualga pudent Russula foetens és un típic representant d’un grup de rússules Ingratae que sovint fan olor d’ametlles amargues Els exemplars joves com el de la dreta tenen el barret hemisfèric, mentre que els ben desenvolupats com el del mig mostren solcs marginals separats per rengles de papilles La seva olor és més aviat nauseosa, i per això no és comestible Josep M Vidal / SCM Totes les russulals presenten carn de textura granulosa, de manera que, encara que pugui ésser compacta, es trenca amb facilitat i dona fractures de superfície neta que recorden les del guix…

Les floridures s’installen fàcilment sobre qualsevol substrat ric en sucres solubles En el capítol que comença estudiarem les que, com aquest Rhizopus que envaeix les ferides d’un tomàquet madur, tenen un miceli sense septes, i pertanyen al grup dels zigomicets Ultra el miceli immers al substrat, i per això, no visible, hi ha moltes hifes aèries, les més robustes de les quals són els esporangiòfors, que sostenen esporangis, amb aspecte de petites boletes En els zigomicets no hi ha mai cèllules flagellades, i les espores estan adaptades sobretot a la dispersió per l’aire Antoni Agelet En…

Les uredinals rovells El grup de les uredinals correspon als coneguts rovells , que formen un dels principals grups de teliomicets, per la gran quantitat d’espècies que inclou i per l’efecte que moltes d’elles tenen sobre plantes d’interès agrícola o ornamental La fotografia mostra una branca de boix atacada pel rovell Puccinia buxi , una espècie germana dels rovells que malmeten les graminies P graminis Les petites berrugues brunes són els telis, formats per simple juxtaposició de telióspores, ja que el miceli creix dins la fulla, entre les cèllules, sense que mai no es formin cossos…

Els orígens i el desenvolupament de la micologia i la liquenologia Els primers grans reformadors de la botànica atorgaren a les criptògames una importància només marginal En la sistemàtica creada per Carl von Linné Råshult 1707 - Uppsala 1778 en «Species plantarum» 1753, el conjunt de les criptògames era inclòs en una sola de les 24 classes de què constava, anomenada Cryptogamia és a dir, d’òrgans reproductors invisibles La majoria dels fongs eren inclosos al gènere Agaricus , i els pocs líquens coneguts eren considerats espècies del gènere Lichen Però, posteriorment, les especialitats de la…

Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…