Resultats de la cerca

El xoriguer petit Falco naumanni , més petit fins a 30 cm i més acolorit que el xoriguer vulgar Falco tinnunculus , té la particularitat de niar en colònies El plomatge uniformement bru-rogenc pel damunt, adquireix tonalitats blavoses al cap i a la cua, especialment en els mascles, com s’aprecia al de la fotografia Noteu, també, el color blanc de les ungles, peculiar d’aquesta espècie Xavier Parellada El xoriguer petit és estival i la seva accelerada minva d’aquests darrers anys a la major part dels països europeus, és fruit en bona mesura de la continuada secada del Sahel, que es manifesta…

A la península Ibèrica, l’oca del gènere Branta és la més fàcil d’observar al sector occidental, però molt rara a l’oriental citacions de Gallocanta i de San Pedro del Pinatar, Múrcia Del territori estudiat solament es coneixen 2 captures, l’una d’un mascle mort a la província de Barcelona abans del 1913, i l’altra d’un esbart de 6, pertanyents a la subespècie bernicla que cria a l’W de Sibèria, del qual se'n caçà un exemplar l’111276 al delta de l’Ebre

Abans, però, de concloure i fora ja de l’ordenació dels ordres i famílies d’ocells que hem seguit, farem un simple esment de les que no havíem inclòs en la ressenya anterior, atesa la seva minsa representació a l’àrea que estudiem La família dels bombicíllids, amb l’ocell sedós, de rara aparició a les nostres latituds la dels cínclids, amb la singular merla d’aigua la dels prunèllids, amb el modest pardal de bardissa i el cercavores la dels timàlids o paradoxornítids, amb l’anomenada mallerenga de bigotis i la dels oriòlids, família tropical que aquí només representa l’esplèndid…

La llunyania dels quarters d’hivernada usuals del cigne cantaire explica la raresa d’aquesta espècie a casa nostra i a la resta de la península Ibèrica En efecte, només es coneixen 11 citacions, corresponents a 9 hiverns, durant el novembre, el desembre, el gener i el febrer Llevat d’un estol de 10-12 exemplars vist la temporada 1962-63 a Serra de Daró Baix Empordà, la resta de grups tenien 5 components o menys Les altres localitats conegudes són Castelló d’Empúries novembre del 1968, el delta de l’Ebre febrer del 1964, Ivars d’Urgell gener del 1891, l’estany de Cullera desembre…

Nòmada i migrador, el decrement de la població reproductora de l’ànec canyella a l’Àfrica i Europa ha estat molt manifest al llarg d’aquest segle, principalment durant la segona meitat Abans hivernava a les salines de la gola del Guadalquivir, però darrerament és molt rar Als Països Catalans és raríssim, amb 4 citacions, de les quals les corresponents a la dècada dels 80, atesa la raresa general de l’espècie, fan sospitar que siguin exemplars escapats de captivitat Les citacions concretes són al País Valencià, el setembre de 1954 o de 1955, un mascle adult caçat als arrossars de…

Els odontocets són cetacis que es distingeixen de la resta perquè tenen dents N’hi ha algunes espècies, però, en les quals aquestes dents no apareixen fins que l’animal no arriba a la maduresa sexual o s’hi troba proper També és freqüent, en les femelles d’algunes espècies, que, fins i tot en els exemplars adults, les dents no arribin a sortir En els odontocets actuals, totes les dents tenen la mateixa forma són homodonts, tenen només una arrel i si es trenquen o cauen no són reemplaçades per altres de noves A diferència dels misticets, que posseeixen un espiracle amb dos orificis…

L’oca de galta blanca és accidental a la península Ibèrica, on arriba majoritàriament els hiverns rigorosos És possible que algunes de les observacions siguin fugides de captivitat, per tal com en estat de semicaptivitat és freqüent a jardins i estanys Una altra part de les citacions prové d’exemplars totalment feréstecs, com ho demostra l’individu mort a València el gener de 1957, que havia estat anellat com a jove l’agost de 1955 a la Groenlàndia occidental Les citacions als Països Catalans són solament 7 2 al sector de l’albufera de València 1951 i 1957, 2 al delta de l’Ebre 261061 i…

Relació entre els canvis fenològics i les estacions de l’any als Països Catalans, segons un estudi fet entre el 1943 i el 2003 en 162 localitats i basat en 29 espècies de plantes diferents Aquest treball inclou 3736 observacions de sortida de fulla, 15410 de floració i 9586 de caiguda de fulla La corba és la tendència que s’observa resseguint la data mitjana La primavera, illustrada per la sortida de la fulla i la floració, s’ha avançat gairebé una setmana d’ençà de la dècada de 1970 Per contra, la tardor, illustrada per la caiguda de la fulla a les mateixes espècies, arriba un parell de dies…

La família dels fèlids, que inclou els gats i les espècies que li són properes, constitueix un grup ben definit i bastant homogeni pel que fa a les seves característiques, en gran part gràcies a la seva extrema especialització en un règim de vida caçador i carnivor Existeixen 36 espècies de fèlids, agrupats en un nombre variable de géneres segons els autors, per bé que sovint se’n reconeixen, només, tres Felis, Panthera i Acinonyx Són distribuïts per tot el món, excepte per Austràlia, Madagascar i l’Antàrtida Els més antics són datables a l’Eocè, peró els primers gats modems no van aparèixer…

Els cossos fructífers en forma de cassoleta no són privatius dels ascomicets Per exemple, algunes corticiàcies com la de la fotografia, Auriculariopsis ampla , que viu sobre les branques mortes d’arbres de ribera, en presenten Sortiríem de dubtes si féssim una preparació microscòpica de l’himeni En aquest cas, hi trobaríem basidis Abans, tots els afilloforats amb fructificació en forma de copa cifellioide s’agrupaven en una família, les cifellàcies, que ha desaparegut de la taxonomia moderna Josep M Vidal / SCM Aquest nom ha designat una sèrie d’espècies caracteritzades perquè…