Resultats de la cerca

Aquesta griva, d’origen siberià, és excepcional en el decurs de l’hivern a tota l’Europa sud-occidental Als Països Catalans solament ha estat citada dos cops, ambdós a les Balears un exemplar, que es troba encara naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca el gener de 1912 i un exemplar capturat a Mallorca el 091265 Gil-Lletget 1945, fent esment de l’exemplar de Menorca, creu recordar que algú cità aquesta espècie a València, sense aportar cap mena de dada

Aquesta subclasse comprèn només cinc famílies, però arriba a les 5600 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen a l’ordre de les arecals, que inclou la gran família de les palmeres arecàcies Són herbes, arbusts o arbres, amb la particularitat que les espècies llenyoses no presenten creixement secundari en gruix Les fulles tenen sovint el limbe ample i són basals o bé formen una corona terminal, com és el cas de les palmeres la nervadura pinnada i la palmada són molt freqüents És força corrent, també, que el limbe foliar inicialment enter es vagi dividint durant el desenvolupament de…

El boscaler pintat gros és un ocell centreuropeu propi dels herbassars i les landes humides, que a la península Ibèrica cria només al vessant atlàntic, des de Galícia fins als Pirineus occidentals Als Països Catalans és un migrador escàs en ambdós períodes migratoris, i els seus efectius varien molt segons els anys El boscaler pintat gros s’ha citat durant la primavera l’abril i el maig, sobretot la darrera quinzena d’abril i la primera desena de maig A la tardor, les dades es reparteixen des de la segona meitat d’agost fins a la darreria d’octubre, amb un major nombre d’observacions i…

És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i subalpins,…

Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora posterior i…

Àrea de distribució mundial dels cànids El ratllat blau indica l’àrea ocupada pel dingo Canis dingo , espècie que va colonitzar Austràlia fa uns 20 000 anys i que, pertant, no pertany a la fauna originària d’aquest continent-illa Maber, original dels autors Els cànids són carnívors adaptats al desplaçament a la carrera per espais oberts Per aquest motiu, són dotats d’extremitats relativament llargues La base de la seva alimentació la constitueixen les preses d’origen animal, inclosa la carronya, però molts d’ells, i pràcticament tots en alguna ocasió, consumeixen vegetals sovint Aquesta…

L’estany de Montcortès es troba en una petita depressió propera a la divisòria de les conques del riu Flamicell i la Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà Oriol Alamany L’estany de Montcortès 26, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus L’estany de Montcortès, situat a uns 1000 m, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix als Prepirineus Enclavat dins la conca del Flamicell, prop de Montcortès de Pallars, és d’un alt interès des del punt de vista limnològic, encara que només els valors estètics ja són prou notables Per raó del seu origen…

Espècie estival en una bona part d’Europa, llevat de tota la península Ibèrica, acudeix cap a les seves àrees d’hivernada asiàtiques i africanes a través de rutes situades més a l’E de les nostres latituds És per això que el mosquiter xiulaire no és nombrós als Països Catalans, encara que sí que sembla comú i regular Es presenta en ambdós passos a tota la nostra geografia àdhuc ha estat citat a Andorra, si bé és més freqüent observar-lo al litoral, potser perquè a les comarques costaneres hi ha una activitat ornitològica més intensa Aquesta espècie, com totes les del seu gènere, presenta…

L’ús secular ramader a la serra Cavallera hi ha potenciat l’extensió de les pastures en detriment del bosc Ernest Costa El Taga i la serra Cavallera 215, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Taga i la serra Cavallera constitueixen una alineació orogràfica molt ben definida que s’estén en direcció E-W entre la vall del Ter, a tocar de Camprodon, i la del Freser Es caracteritza per uns vessants homogenis i uns perfils suaus de cims i carenes Les altituds màximes són el Taga 2032 m i el puig Estela 2007 m El contrafort més important el constitueix la serra de Sant…

Als Països Catalans, el becadell sord és un ocell freqüent en ambdós períodes migratoris, i a l’hivern és més aviat local i escàs No és citat a Andorra Els becadells sords comencen a arribar a les nostres terres a partir del setembre, però la migració postnupcial no ateny la seva màxima fins al mes de novembre La migració de primavera s’inicia el febrer i continua fins a l’abril, amb un marcat pic d’observacions durant el mes de març Hi ha, així mateix, algunes observacions fora d’aquestes dates que podrien referir-se a ocells estiuejants no reproductors un ocell el 080684 al delta del…