Resultats de la cerca

Els pelmatozous Pelmatozoa tenen la superfície dorsal expandida formant una tija funcional que pot perdre’s posteriorment i llargs apèndixs de la teca que es projecten al seu voltant i que presenten extensions del sistema vascular hidràulic Hom els ha subdividit en dos grups ben diferenciats els cistoïdeus Cystoidea i els crinozous Crinozoa o crinoïdeus, que presenten diferències nombroses En els cistoïdeus, els apèndixs lliures que es projecten de la teca són relativament curts i, en general, encara que no sempre, són biseriats gairebé mai no es ramifiquen i deriven originalment d’…

Els istiofòrids són peixos grossos poden sobrepassar els 3 m, que es reconeixen a cop d’ull per l’aspecte que els dóna l’ampla aleta dorsal que es desplega com una vela sobre el cos i la llargada exagerada del rostre La pell ostenta una brillantor metàllica magnífica sobre un fons blau fosc, que s’estén pel dors i les aletes De cos llarg i lleugerament comprimit, les escates estretes i punxegudes són poc visibles i s’inclouen dins la pell en canvi la línia lateral és força aparent fora dels exemplar més grossos del gènere Makaira La boca és proveïda de dents fines a ambdues mandíbules la…

L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…

La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…

És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i subalpins,…

El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…

Característiques generals dels tricòpters Tricòpter adult del gènere Lepidostoma Noteu l’aparença típica d’aquests insectes, que els ve donada principalment per la manera de parar-se amb les antenes esteses endavant Les larves d’aquest gènere viuen als rius i a les superfícies higropètriques Amador Viñolas Els tricòpters són insectes holometàbols, que tenen fases de larva i de pupa aquàtiques tret d’una sola excepció Els adults són voladors, i solen veure’s al capvespre i a l’alba En vol poden confondre’s amb petites papallones de colors terrosos, ja que tenen les ales recobertes d’abundants…

Característiques generals dels ctenòfors Els ctenòfors són animals bastant similars als cnidaris de fet, durant molt de temps ambdós han estat agrupats dins un tipus comú el dels celenterats Uns i altres presenten un eix principal oral-aboral al voltant del qual es disposen totes les estructures del cos una simetria bilateral que ja es manifestava en els cnidaris més evolucionats, i que és una característica molt notable dels ctenòfors només dos teixits ben definits l’ectodèrmic i l’exodèrmic un mesènquima gelatinós mesoglea i manca de cap altre espai intern que no sigui la cavitat…

Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…

Els uropigis Els uropigis constitueixen un grup d’aràcnids típicament  tropical,   de  bones  dimensions d’1,8 a 6,5 cm de llargada i d’hàbits nocturns, que, malgrat el seu aspecte agressiu, es poden considerar inofensius Es distribueixen pel continent americà, des de Califòrnia fins al Brasil, i pel continent asiàtic l’índia, SE de la Xina, Malàisia i el Japó No tenen cap representant europeu ni africà, encara que s’ha citat la presència de dues espècies del gènere Hypoctonus a Gàmbia continent africà, probablement arribats allà accidentalment, a través del comerç d’importació Es…