Resultats de la cerca

Les portulacàcies constitueixen una família distribuïda gairebé per tot el món, bé que la majoria de les seves 500 espècies són pròpies de la franja occidental d’Amèrica i del S d’Àfrica al nostre país, n’hi viuen només dues Comprenen sobretot herbes, anuals o vivaces, i també alguns arbusts, i habitualment es tracta de plantes crasses, ben adaptades als hàbitats eixuts i calents que habiten Fan flors més aviat petites i no gaire vistents, amb dos sèpals, generalment cinc pètals acolorits, el mateix nombre d’estams i un gineceu tricarpellar L’ovari és súper tret del gènere Portulaca , que el…

Avetosa a la zona de Sant Joan de l’Erm Ernest Costa La Torreta de l’Orri i la vall de Santa Magdalena 28, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Torreta de l’Orri 2437 m i la veïna vall de Santa Magdalena són a la zona de transició entre els sectors central i oriental dels Pirineus Aquesta situació fronterera, apreciable tant a nivell climàtic com biogeogràfic, com també el considerable gradient altitudinal de la zona, es tradueixen en una elevada diversitat biològica Els materials litològics més abundants són els esquists, encara que existeixen…

La gavina capblanca Larus genei , lleugerament més grossa que la gavina vulgar, es diferencia, a més, pel fet de tenir el cap blanc i el bec llarg En plomatge nupcial adopta un lleuger to rosat a les parts inferiors del pit, poc apreciable en l’exemplar d’aquesta fotografia, presa al delta de l’Ebre, que es troba en plena època de cria, covant els ous al niu Xavier Ferrer La gavina capblanca es troba regularment durant tot l’any al delta de l’Ebre, sobretot la primavera i l’estiu Rarament s’ha citat també a d’altres localitats catalanes, l’albufera de València i les Illes La…

L’àguila marcenca Circaetus gallicus és un ocell rapinyaire peculiar tant per la forma i la fesomia del cap, rodó, gros i amb uns grans ulls ataronjats, més semblant a un mussol que no pas a una àguila, com per la seva dieta, composta especialment de rèptils La fotografia ens mostra una escena d’un niu dels Pirineus centrals Pallars, on s’aprecia, ultra el tipus de preses que explota, el color blanc de la part inferior de l’adult, en aquest cas, una femella, que és un caràcter distintiu i apreciable en vol Oriol Alamany Aquesta àguila estival nidifica as Països Catalans, i és…

El linx nòrdic o gat cerver Lynx lynx és un fèlid gros, de més de 15 kg de pes, cua curta, la capa amb poques taques i, en general, mal definides i pinzells ben desenvolupats damunt de les orelles Té, només, una premolar entre l’ullal i la carnissera superior, la seva carnissera inferior té una tercera cúspide rudimentària, però clarament apreciable, a la vora posterior, i la fórmula dentària és 3/3, 1/1, 2/2, 1/1 En el passat, es trobava a tota la regió paleàrtica continental, a excepció, potser, d’alguna part de les penínsules mediterrànies, i al N d’Àfrica Actualment, és…

Diverses espècies de poliquets dels canyons submarins, vistos al microscopi electrònic d’escombratge 1 Aricidea Allia longisetosa, 2 Paradoneis hirsuta, 3 Exogone Parexogone canyonincolae, 4 Pelagobia longicirrata, 5 Ophelina margaleffi, 6 Flabelligena gascognensis Es creu que les parts profundes dels canyons submarins de la mar Catalana van estar submergides fins i tot durant la crisi de salinitat del Messinià Això hauria fet que faunes antigues atlantomediterrànies quedessin confinades en aquests ambients Aquest seria el cas de F gascognensis , espècie descrita recentment en el canyó…

Larva d’alatxa recollectada a la costa catalana Elisabetta Broglio La temperatura de l’aigua té un paper determinant en nombrosos processos biològics i fisiològics dels peixos, com ara la reproducció, el desenvolupament, el creixement i les taxes d’alimentació, per això són particularment sensibles a les seves variacions Així, doncs, l’estructura tèrmica d’una massa d’aigua determina l’extensió de l’hàbitat adequat per a una espècie D’aquí es pot inferir que, a gran escala, l’efecte més immediat de l’escalfament global en la ictiofauna siguin variacions en els límits geogràfics de la…

Boscaler fluvial Locustella fluviatilis El boscaler fluvial és un petit ocell dels marjals o altres ambients humits de l’E d’Europa, que s’observa molt rarament en migració pels països més occidentals del continent europeu Al territori estudiat només es coneix la captura d’un exemplar el 220880 a Castelló d’Empúries Alt Empordà Boscarla d’aigua Acrocephalus paludicola La boscarla d’aigua és un petit ocell de canyar que nia a l’E d’Europa Als Països Catalans és molt rara en migració, tot i que a Catalunya, en els darrers anys s’ha enregistrat un notable augment de les captures i…

Característiques generals Exemplar de trilobit, complet i ben conservat, al qual s’arriben a apreciar força bé els detalls de la morfologia Pertany a l’espècie Phacops potieri × 4, un facòpid del Devonià inferior que ha estat trobat als jaciments paleozoics de Gerri de la Sal Pallars Sobirà Noteu que els ulls esquizocroals, són reniformes i de notable grandària en aquesta espècie Jordi Vidal / MGB Els trilobits, considerats inicialment com a avantpassats dels crustacis, i encara per alguns, de tots els artròpodes perquè són els primers a aparèixer en el registre fòssil, s’interpreten avui com…

L’acció de l’home, modificant o destruint els ecosistemes naturals, posa en perill la supervivència de nombroses espècies vegetals d’àrea molt reduïda, i també de les poblacions extremes d’espècies d’àrea dispersa, malmetent així el patrimoni genètic i biològic En alguns casos s’ha arribat ja a l’extinció total d’alguna d’aquestes espècies o poblacions La causa més comuna és la destrucció de l’hàbitat on viu la planta, però en altres ocasions la desaparició d’una espècie pot ser deguda a causes que poden semblar més inofensives, com és l’acció indiscriminada de colleccionistes i botànics…