Resultats de la cerca

L’ànec mandarí és d’origen asiàtic territoris marítims del NW de l’URSS, Manxúria i el Japó També des de l’inici del segle XX existeix una població feréstega a la Gran Bretanya uns 500 exemplars, majoritàriament sedentaris Hom considera que els individus observats als indrets allunyats de les àrees de cria procedeixen de colleccions ornamentals, on és una peça molt abundant Dels Països Catalans es coneixen 5 citacions el 1917, un mascle adult a l’albufera de València i 1 exemplar a l’estany d’Almenara la mateixa coincidència de localitats es donà l’hivern de 1942-43 finalment,…

Els vivèrrids són carnívors de petites i mitjanes dimensions, amb el cos allargat i les extremitats habitualment curtes Es tracta d’un grup molt heterogeni, que inclou les genetes, les civetes, els lingsangs i les mangostes Posseeixen glàndules a la regió genital productores de substàncies fortament odoríferes, com l’ algàlia de la civeta —que per això rep també el nom de gat d’algàlia—, producte emprat en perfumeria, o l’espècie de mesc de la geneta o gat mesquer el mesc veritable és segregat pel mesquer, un mòsquid asiàtic Viuen des dels deserts fins a les selves tropicals del vell…

Repicatalons de Lapònia  Calcarius lapponicus Les zones de cria més properes d’aquesta espècie es troben al N de la península escandinava i de Rússia i s’observa amb regularitat més al S, des de Dinamarca fins a la Gran Bretanya És per això un ocell excepcional a la regió mediterrània Solament ha estat citat als Països Catalans un cop un exemplar mascle amb el plomatge hivernal, capturat als Columbrets el 071072, mentre hom anellava migradors Sit cara-roig  Emberiza bruniceps La presència d’aquest sit d’origen asiàtic és excepcional a les nostres terres, ja que a països…

La família dels lepòrids és composta per 44 espècies, pertanyents a deu gèneres, àmpliament repartides per tot el món Falten a la conca amazònica, les zones equatorials d’Àfrica, Madagascar i a algunes illes del SE asiàtic Algunes espècies han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda i altres illes Els seus hàbitats són variats, i inclouen tant boscos, zones de matollar i pastures, com tundra i regions alpines Els conills i les llebres presenten certs comportaments diferencials Les cries de conill neixen cegues, despullades i desvalgudes dins un niu preparat expressament per…

La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea ha envaït gairebé tots els països temperats des del sud-est asiàtic L’adult fa entre 2 i 5 cm Les valves, de color lleugerament lila a l’interior, mostren per fora un color bru més o menys groguenc amb costelles concèntriques ben evidents Cristian R Altaba La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea pertany als corbicúlids Corbiculidae, una família que té una àmplia distribució als països tropicals i la major part d’Euràsia, però que mai no havia arribat al territori català Relacionada amb els esfèrids Sphaeriidae, comparteix amb aquests el…

El cargol poma Pomacea insularum té la conquilla globular, generalment groguenca amb ratlles fosques, tot i que el color varia bastant, i pot arribar a fer 15 cm Per a desplaçar-se, es mou activament a contracorrent, però quan s’amaga dins la conquilla, el corrent se l’endú rodolant sobre el fons, i això ajuda a la seva dispersió Cristian R Altaba El cargol poma Pomacea insularum pertany a la família dels ampullàrids Ampullariidae, que reuneix cargols amfibis de mida força gran, adaptats amb èxit als aiguamolls temporals tropicals Les espècies sud-americanes del gènere Pomacea són molt…

Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb orelles…

Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible Nuno Caiola Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins Gobioninae A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica delta de l’Ebre, el 2001 encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada La majoria d’individus…

Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…

Una espècie animal qualsevol es troba allà on pot sobreviure i reproduir-se, i pertot arreu on això es compleix mentre hi hagi pogut accedir des del punt on es formà La distribució és reflex dels requeriments i els límits ecològics i fisiològics i és limitada per barreres geogràfiques, climàtiques o de competència que l’espècie no pot superar La distribució dels continents i dels oceans marca una sèrie de regions biogeogràfiques, definides d’acord amb llur origen, història i situació actual, que contenen faunes i flores determinades que han seguit totes les variacions d’aquestes terres…