Resultats de la cerca

Les dues classes que veurem a continuació comprenen els pteridòfits més primitius coneguts, caracteritzats per llurs tiges assimiladores telomes ramificades dicotòmicament, amb protostela o actinostela, sense fulles o amb microfilles, sense arrels veritables i amb esporangis típicament terminals situats a l’àpex de tiges, amb totes les espores iguals isospòria Les psilofitates Pteridòfits primitius 1 Rhynia reconstrucció ideal a esporòfit amb esporangis b tètrada d’espores 2 Psilotum nudum a esporòfit b sinangi obert alliberant les espores c espora d protallus Mikel Zabala/Jordi Corbera Les…

Tipic de les baldrigues és aquest vol inclinat sobre un costat, amb les ales immòbils i rígides, tocant gairebé la superfície de l’aigua, que mostra aquest bell exemplar de baldriga cendrosa Calonectris diomedea Les baldrigues són ocells típicament marins, que només venen a terra a reproduir-se Esteve Grau L’ordre dels procellariformes Procellariformes comprèn 4 famílies, amb 104 espècies d’ocells eminentment marins, i àdhuc oceànics, ja que els seus representants més coneguts, els grans albatros australs, passen mesos vivint a l’alta mar, tot sobrevolant immenses distàncies El tret que…

Àrea de distribució del ratpenat de Bechstein Myotis bechsteinii , punts vermells, del ratpenat de Natterer M nattereri , punts blaus i del ratpenat d’orelles dentades M emarginata , punísnegres als Països Catalans Maber, original dels autors És molt similar al ratpenat de Natterer Myotis nattereri , del qual es distingeix per la presència d’una osca a l’extrem posterior de cada pavelló de l’orella Com en l’espècie anterior, el marge de l’uropatagi també presenta pèls, malgrat que no tan densament situats Els tragus és més llarg que la meitat de l’orella La fórmula dentària és com la del…

El gafarró Serinus serinus és un fringíllid vivaç i menut a penes 10-11 cm d’un color verd grogós tot tacat de vires fosques, especialment la femella, com és el cas de la recollida a la fotografia, feta a Mallorca el mascle, per contra, té el front, el pit i la gola llisos, de color groc viu així com el carpó Jesús R Jurado El gafarró és, als Països Catalans, una espècie sedentària i molt abundant, a excepció de Menorca, on només es presenta com a hivernant Cada any, una nombrosa població d’individus transpirinencs ve a juntar-se amb la nostra població sedentària El pas es comença a notar a…

El bec de corall senegalès Estrilda astrild és un ocell petit i vistós s’ha establert a les nostres terres procedent de captivitat, i aquí manté petites poblacions naturals de forma localitzada en algunes comarques litorals i prelitorals Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Oriental, etc Ferran López El bec de corall senegalès Estrilda astrild és una espècie exòtica que es reprodueix als Països Catalans des de la dècada de 1980 La seva àrea de distribució original abasta la major part de l’Àfrica subsahariana Actualment, també ha estat introduïda i presenta poblacions estables en un nombre…

El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…

Cranc senyal a la riera Major Des de l’any 2008 es realitzen actuacions de control sobre aquesta població mitjançant captura manual, trampes i pesca elèctrica Gregori Conill El cranc senyal Pacifastacus leniusculus és una espècie americana de cranc de riu La seva àrea de distribució original és situada a la franja occidental de l’Amèrica del Nord, seguint majoritàriament la regió de les muntanyes Rocalloses És una espècie d’aigües fresques, que té preferència per conques fluvials amb aigua abundant, tant cursos ràpids com embassaments o llacs Pertany a la família dels astàcids Astacidae…

L’esplugabous Bubulcus ibis , tal i com el veiem a la fotografia, en plomatge hivernal, és gairebé tot ell blanc, amb el bec ben groc i les potes fosques Oriol Alamany L’esplugabous és un ocell que s’ha estès cap al N durant aquest segle, per la qual cosa ha augmentat molt el seu nombre als Països Catalans en els darrers anys A la Catalunya Nord hiverna regularment, però en un petit nombre, des dels anys setanta, i escasseja a l’estiu A Catalunya i el País Valencià, actualment és sedentari i localment abundant A les Balears és un hivernant gairebé regular, encara que molt escàs a Menorca i…

El ratpenat de cova Miniopterus schreibersi és un quiròpter d’ales estretes i llargues, capaç d’efectuar vols ràpids i grans migracions És freqüent a tota la península Ibèrica, on es refugia principalment en cavitats naturals i en mines abandonades de vegades també s’allotja en soterranis, com en el cas del castell de Cotlliure Jordi Corbera, a partir de fonts diverses El ratpenat de Schreibers o de cova és l’únic representant europeu de la subfamília dels miniopterins És de dimensions mitjanes i un dels trets que el caracteritza i el fa fàcilment identificable és la forma arrodonida i…

Realització d’un transsecte de seguiment de papallones diürnes a Sant Marçal Montseny Durant els primers setze anys de funcionament, el CBMS ha aportat molta informació rellevant sobre l’impacte dels canvis d’usos del sòl i el canvi climàtic en la biodiversitat de Catalunya Museu de Ciències Naturals de Granollers La xarxa de seguiment de papallones diürnes de Catalunya, denominada Catalan Butterfly Monítoring Scheme CBMS, va néixer l’any 1994 amb l’objectiu principal de mesurar amb precisió els canvis d’abundància de les poblacions de ropalòcers i poder-los relacionar amb diferents factors…