Resultats de la cerca

La Noguera Pallaresa s’eixampla a la part baixa de la Conca de Tremp en l’embassament de Cellers, que té la seva presa just part damunt del congost de Terradets Oriol Alamany L’embassament de Cellers 218, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Aquest embassament del riu Noguera Pallaresa és al sud de la conca de Tremp, just per sobre el pas de Terradets El seu nivell constant i el descens molt gradual de fondària a la cua han permès que en aquesta zona s’hagi establert una extensa massa de canyissar que n’afavoreix l’ús com a punt de refugi i cria de la fauna…

Ses Malgrats integren un dels grups de petits illots que existeixen a diferents indrets del litoral mallorquí com el proper illot del Toro, se situen a la costa sud-occidental, vora Santa Ponça Jesús R Jurado Els Illots mallorquins 22, entre els principals espais naturals de Mallorca Els illots mallorquins són distribuïts de manera molt irregular al llarg del litoral La major part corresponen a fragments de la serra de Tramuntana Colomer, illa de Formentor, de Sóller, Pantaleu, Ses Malgrats, etc Són tots ells de relleu aspriu i violent Al sud de l’illa, n’hi ha un grup notable compost de…

Estreps de la serra d’Onil coberts per formacions arbòries de pins blancs, pins pinyers i carrasques al fons, el Menejador Ramon Dolç Les serres d’Onil i la Fontanella 214, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres d’Onil i de la Fontanella constitueixen la prolongació meridional del massís de Mariola Es tracta de dues serralades paralleles i molt similars, orientades de sud-oest a nord-est, i separades per una petita vall per la qual discorren la rambla del Pinar i el barranc de Pinarets La serra de la Fontanella és un anticlinal format per calcàries juràssiques i…

Imatge hivernal de la llacuna de la Massona, amb el fons de les muntanyes de la Garrotxa i el Ripollès Oriol Alamany Els Aiguamolls de l'Alt Empordà 14, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situats a l’extrem oriental de la plana empordanesa, els aiguamolls de l’Alt Empordà constitueixen la segona zona humida en importància del Principat Tot i la seva considerable extensió, l’àrea actual és tan sols una petita resta del que en altre temps fou una molt vasta zona marjalenca que s’estenia per gairebé tota la part baixa de l’Empordà, envoltant el massís del Montgrí…

Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques, té un…

Situats a l’extrem sud-occidental de la costa d’Eivissa, Es Vedrà i Es Vedranell estan separats de l’illa per un freu de menys d’un quilòmetre d’amplada Yves Hennechart Es Vedrà i Es Vedranell 12, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Els dos illots més imponents de la geografía illenca es troben al sud-oest d’Eivissa, davant de les escarpades costes de Sant Josep, entre Es Cubells i cala d’Hort Són Es Vedrà i Es Vedranell, illes de noms misteriosos, morfologia espectacular i interès natural extraordinari Segons la més estesa de les etimologies, Es Vedrà pren el seu nom de l’…

La banda litoral del Montgrí constitueix probablement el sector més esquerp de tota la Costa Brava Anna Motis El massís del Montgrí 23, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre l’Alt i el Baix Empordà, separant la plana del Fluvià de la del Baix Ter, s’estén el Montgrí un massís modest, de només 310 m, però on es troben alguns valors biològics prou notables El relleu es caracteritza per un marcat contrast entre el vessant nord, de pendent suau, i el meridional, que cau molt més bruscament A la banda costanera el massís té espadats impressionants que arriben a…

Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…

Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera d’Alcúdia, que ha…

La gola del riu de Millars, vorejada de canyís Phragmites australis Ernest Costa La gola del Millars 214, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues 60 parelles censades l’any 1989, els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort…