Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Els procariotes: cianobacteris fòssils
Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren designats…
Els xops d’Elx
El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’Europa on es té…
Corb marí emplomallat
El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en escàs nombre i molt localment a l’àrea del…
Mufló
Exemplars mascles de mufló Ovis musimon fotografiats a Fontviva, a l’Alta Cerdanya S’hi pot veure la bona adaptació d’aquesta espècie al substrat rocós Observeu les banyes grosses i circulars i la taca blanca al dors, característiques dels mascles Oriol Alamany L’aspecte del mufló, espècie introduïda al nostre país recentment, recorda lleugerament el de l’ovella, que té en ell el seu origen Els mascles posseeixen banyes grosses i en espiral i el seu pelatge hivernal presenta una característica taca blanca al dors Les femelles no tenen banyes o les tenen molt petites Biologia Viu a totes les…
Falciot negre
El falciot negre Apus apus és, com tots els altres falciots, un ocell fonamentalment volador, i en la seva silueta destaca la forma de falç de les ales, que ha fet que en algunes contrades se l’anomenés falzilla Ateny 15-16 cm A l’exemplar de la fotografia s’observa el color fosc del plomatge i la forma del bec i de l’obertura de la boca, típica d’un insectívor El ballester Apus melba se li assembla força, però, posats junts, aquest es veu molt més gros, car ateny 21 cm de llargada i és de colors més clars, amb les parts inferiors blanques i una franja bruna al coll Jordi Muntaner…
Perdiu blanca
La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del color negre…
Mascarell
El mascarell Sula bassana és un ocell marí molt més gran que les gavines ateny 92 cm, fàcilment identificable en vol pel color negre de la punta de les ales, la llargada del bec i la forma de la cua, en punxa L’artificiosa denominació vulgar catalana respon a l’aparent màscara que li barra el rostre L’exemplar de la fotografia és immatur Esteve Grau El mascarell és exclusiu del N de l’Atlàntic, amb espècies molt similars a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda La població mundial volta les 213 000 parelles reproductores, el 70% de les quals són a les illes Britàniques i creixen a un ritme…
Xatrac bec-llarg
El xatrac bec-llarg Sterna sandvicensis és semblant al curroc Sterna nilotica , però és lleugerament més gros fins a 41 cm, amb la cua més forcada i les ales més estilitzades A l’estiu també té el capell negre, però es distingeix pel color groc de la punta del bec, que s’observa en aquests exemplars del delta de l’Ebre Quan s’esvera, aixeca les plomes del capell de manera que pren aspecte d’un plomall Noteu la llargada del bec, que li ha valgut el nom vulgar de becllarg Xavier Ferrer El xatrac bec-llarg és essencialment un migrador i hivernant comú present a tot el litoral, amb una…
L’albufera de València
La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…
Altres àlcids: somorgollaire, gavotí i fraret
Somorgollaire Uria aalge Com el gavotí, el somorgollaire és un àlcid de costums pelàgics, molt rar o excepcional a la Mediterrània Solament existeixen 3 citacions segures als Països Catalans, a Catalunya i València, respectivament un exemplar amb el plomatge hivernal, una milla enfront del Masnou, el 020285 un adult volant mar endins en direcció N a la mateixa zona, el 040482 i alguns exemplars a la mar enfront del port de Gandia, l’hivern de l’any 1981 A més, existeix una altra citació probable de dos individus vistos algunes milles de la costa del Masnou el 180383 i el 190384,…