Resultats de la cerca

Es tracta de fongs força nombrosos uns 134 gèneres i 1700 espècies, però no pas fàcils de veure a la natura, ja que són molt petits i viuen paràsits sobre artròpodes, sobretot coleòpters de llocs humits Cicle vital de les laboulbeniomicètides, en el cas concret del gènere Laboulbenia A L’exemplar adult expulsa les ascòspores per l’ostíol del periteci B l’ascòspora es fixa damunt el cos de l’hoste mitjançant la formació d’una base negra anomenada ungla o peu C s’inicien les primeres fases del desenvolupament, amb la divisió de les dues cèllules originals de l’ascòspora D es forma la cèllula…

Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…

Símptomes de l’arrufat del presseguer Taphrina deformans , una tafrinomicètida, sobre les fulles d’aquest arbre Prunus persica Les fulles queden arrufades, és a dir, plegades formant bonys, que es corresponen amb cavitats a la cara inferior fulla de l’esquerra A vegades, es poden veure presseguers o ametllers amb una gran part de les fulles com les de la fotografia, sovint amb una tonalitat més vermellosa Manuel Tabarés / SCM L’ordre únic de les tafrinals conté una sola família, les tafrinàcies Taphrinaceae , bàsicament representades pel gènere Taphrina En aquest, el miceli, hialí i…

Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies que no tenen…

Concepte de bacteri Els bacteris són organismes cellulars procariòtics que, per llur mida microscòpica, pertanyen al conjunt dels microorganismes L’estructura de llur citoplasma és molt simple i no hi trobem sistemes de membranes independents que els divideixin en compartiments funcionals, bé que hi ha l’excepció dels tilacoides de les cianofícies i dels procloròfits Als bacteris pròpiament dits hi poden haver invaginacions de la membrana citoplasmàtica de diferents tipus i, en alguns casos, poden presentar-se orgànuls envoltats per membranes diferents de la citoplasmàtica o membrana unitària…

Característiques del grup Organitzaciò cellular dels dinòfits, en concret d’una espècie del gènere Peridinium a teca b plasts c vacúol d nucli e flagel transversal f flagel longitudinal g púsula h grànuls de reserva i membrana Assumpció Cañadas, segons fonts diverses facilitades pels autors Aquest fílum, anomenat també dels dinoflagellats , comprèn una sola classe, la de les dinofícies, que reuneix uns 10 gèneres i unes 1000 espècies d’algues típicament unicellulars, nedadores, amb dos flagels desiguals, en longitud i en funció, que fan avançar la cèllula i, a la vegada, la fan girar sobre l’…

Quitridis paràsits infectant la cèllula d’una alga conjugada cloròfit Són en fase vegetativa, i mostren una vesícula externa, una vesícula interna i un rizomiceli molt ramificat, que serveix per a captar aliments i que, en un cas, passa a la cèllula contigua a la dreta, travessant el septe Jaume Cambra Els fongs d’aquest grup, anomenats també quitridis del grec quitridion , ‘olleta’, són generalment aquàtics, amb cèllules reproductores flagellades, que presenten una gran diversificació morfològica pel que fa a l’aparell vegetatiu i una gran varietat de cicles vitals la majoria són paràsits,…

Els mesozous constitueixen un petit grup d’organismes pluricellulars i endoparàsits que viuen en els nefridis dels calamars i els pops, i en els teixits d’altres invertebrats marins Hom ha interpretat la seva morfologia de dues maneres diferents hi ha qui considera que són formes molt modificades d’un altre grup d’invertebrats concretament, de trematodes digenis, que s’han simplificat a causa de la seva vida parasitària els altres, per contra, pensen que es van originar a partir d’algun tipus de protists ciliats Durant molt de temps han estat considerats dins el fílum dels asquihelmints No…

Concepte i coneixement dels virus Les organitzacions biològiques més simplificades, però dotades amb informació genètica suficient per a multiplicarse i donar lloc a partícules d’estructura i morfologia definides, capaces de perdurar en l’ambient extracellular, són els virus La seva simplicitat estructural i funcional queda palesa en el fet que els virus no són cèllules, sinó que necessiten sempre utilitzar una cèllula, procariòtica o eucariòtica, per a poder-se reproduir Per aquest motiu, alguns autors els anomenen microorganismes acellulars No tenen metabolisme, per bé que poden contenir…

Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ plaques calcàries…