Resultats de la cerca

Aquesta família ha estat considerada per alguns autors un subordre diferent dins dels rèptils escatosos, amb trets intermedis entre els saures i els ofidis Inclou formes petites, de cos vermiforme i molt especialitzades en una vida excavadora, en general completament àpodes No presenten orificis auditius externs i els ulls són vestigials, recoberts per la pròpia pell, que és formada per escates petites i quadrangulars, disposades en anells transversals Amb tot, hom considera els amfisbènids rèptils escatosos, a causa de llur cloaca transversa, les escates epidèrmiques i el parell…

De petita talla i aspecte molt similar a l’ànec blanc, la subespècie que hom troba aquí és originària de l’Amèrica Central i del Nord Altres subespècies viuen a l’Amèrica del Sud, al vessant del Pacífic Introduïda cap els anys 60 a l’W d’Anglaterra, ha esdevingut una població, completament feréstega i assentada, d’uns 400 individus 1977 La identificació de les femelles al camp ha de portar molta cura, a causa de la dificultat de distingir-les de les de l’ànec capblanc, espècie amb un marcat decrement des del primer terç del present segle la població ibèrica actual no ultrapassa…

Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i presenta una…

L’aportació contínua de sediments ha provocat el rebliment del pantà d’Elx les aigües han esdevingut molt sornes i han afavorit el creixement d’un extens canyissar que actualment ocupa la major part de la seva superfície d’aigua Rafael Paulo El pantà d’Elx 223, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El pantà d’Elx és un embassament d’aigües de reg situat en el curs del Vinalopó, uns 4 km al nord de la ciutat d’Elx Fou construït l’any 1632 i reconstruït el 1842 Actualment és completament curullat, i ha deixat, per tant, de ser funcional com a obra civil El mur de…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit …

Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…

Morfologia La reineta comuna Hyla meridionalis es troba en poblacions disperses a l’àrea mediterrània s’assembla prou a l’espècie precedent, però té la línia lateral negra molt curta i va del musell a la base de la pota anterior Hàbitat/Xavier Moreno Durant molt de temps fou considerada una subespècie de la forma precedent, però són moltes i molt clares les diferències entre ambdues espècies El seu aspecte és semblant, de granota petita i esvelta, però té el morro més llarg i arrodonit Arriba fins a 55 mm de longitud Les diferències més paleses rauen en la veu i en la coloració Dorsalment…

Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà permet de reunir…

Àrea de nidificació de la cornella negra Corvus corone als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie d’hàbits fortament sedentaris, que és nidificadora comuna, però localitzada a tota la zona dels Països Catalans Manca del migjorn valencià, de les Balears —on pot aparèixer excepcionalment— i de tota la sanefa de comarques litorals, i es fa escadussera a les cotes més altes dels Pirineus i a les zones menys arbrades de la Depressió de l’Ebre En els últims 15 anys s’ha notat un lleuger augment en el nombre de cornelles, les quals, probablement davallant dels Prepirineus, colonitzen…

Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges…