Resultats de la cerca

La família dels lepòrids és composta per 44 espècies, pertanyents a deu gèneres, àmpliament repartides per tot el món Falten a la conca amazònica, les zones equatorials d’Àfrica, Madagascar i a algunes illes del SE asiàtic Algunes espècies han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda i altres illes Els seus hàbitats són variats, i inclouen tant boscos, zones de matollar i pastures, com tundra i regions alpines Els conills i les llebres presenten certs comportaments diferencials Les cries de conill neixen cegues, despullades i desvalgudes dins un niu preparat expressament per…

Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb…

És una espècie de grandària mitjana dins els mamífers dels Països Catalans, amb un morfotipus inconfusible, més petit i arrodonit que la llebre Les extremitats posteriors són adaptades al salt i a la carrera i li permeten assolir velocitats de fins 40 km/h Biologia Pot ocupar biòtops diversos Generalment, el requeriment principal és la naturalesa del sòl Per tal d’excavar els seus caus, requereix terrenys sorrencs o argilosos Normalment, prefereix terrenys oberts, camps abandonats o garrigues, si bé també pot habitar zones boscoses, poc frondoses, sense pujar gaire en altitud Als boscos,…

El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes és de 500-1400…

Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional…

És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i subalpins,…

La guineu Vulpes vulpes és de grandària mitjana no arriba als 90 cm entre el cap i el cos i té un pes màxim de 9 kg Té la cua caracteristicament poblada i, almenys, tan llarga com la meitat de la longitud del cap i el cos La pupilla dels ulls és oval Marta Dòria La guineu és un cànid de grandària mitjana La longitud del cos cap inclós és de 55-85 cm, la de la cua de 28-46 cm, la de l’orella de 7-11 cm i la del peu de 11-18 cm el seu pes és de 4-8 kg, excepcionalment més Els mascles són una mica més grans que les femelles El pelatge és llarg i brillant, habitualment de color vermellós, la…

Són diverses les orquídies presents a Son Gual i Xorrigo, algunes d’elles força rares a Mallorca En la fotografia, Ophrys bertolonii , abellera de característic label porpra fosc i taca central violàcia Jesús R Jurado Son Gual i Xorrigo 210, entre els principals espais naturals de Mallorca La transició entre les terres baixes que envolten la ciutat de Palma de Mallorca ocupades fonamentalment per la conurbació, els serveis i les terres agrícoles i tot el Pla de l’Illa, és constituït per terres de bosquines i pinar, amb antigues pletes i rotes conreus de secà, en part abandonades El nom de Son…

L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn Yves Hennechart L’illa d’En Colom 22, entre els principals espais naturals de Menorca Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular La costa és rocosa, amb…

Ses Malgrats integren un dels grups de petits illots que existeixen a diferents indrets del litoral mallorquí com el proper illot del Toro, se situen a la costa sud-occidental, vora Santa Ponça Jesús R Jurado Els Illots mallorquins 22, entre els principals espais naturals de Mallorca Els illots mallorquins són distribuïts de manera molt irregular al llarg del litoral La major part corresponen a fragments de la serra de Tramuntana Colomer, illa de Formentor, de Sóller, Pantaleu, Ses Malgrats, etc Són tots ells de relleu aspriu i violent Al sud de l’illa, n’hi ha un grup notable compost de…