Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Els darrers avenços en la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears
Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes…
La sargantana pirinenca
Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té…
Els hàbitats i la distribució dels mamífers al territori insular
Patrons d’extinció de megafauna als continents i a les illes que permeten veure com ha estat variable la intensitat de les pèrdues Destaquen especialment els fets que l’extinció ha estat menys forta a l’Àfrica i que les illes han sofert pèrdues importants L’escala de temps és en logaritmes decimals Josep Manuel Melo, original de l’autor La fauna de mamífers de les Balears és relativament pobra Actualment inclou catorze espècies de mamífers terrestres silvestres no voladors més dues espècies assilvestrades de mamífers domèstics i tretze espècies de rates-pinyades D’ençà de l’arribada de l’home…
L’estudi dels primats del Neogen i el Quaternari de Catalunya
Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…
Els misticets: balenes típiques
Els misticets són cetacis que es diferencien de la resta perquè, en lloc de dents, tenen un aparell filtrador constituït per centenars de barbes que els permeten alimentar-se d’organismes planctònics o de bancs de peixos petits Els seus conductes respiratoris s’obren a l’exterior per dos orificis independents que formen un espiracle en forma de V a la part superior del cap Aquest subordre reuneix dues famílies, els balènids i els balenoptèrids, la diferència fonamental entre les quals és l’estructura de l’aparell filtrador i la forma del cap A les nostres costes, els balenoptèrids són força…
Iubarta
La iubarta Megaptera novaeangliae té un complex repertori de vocalitzacions, que semblen característiques de cada població i que evolucionen amb el pas del temps La pigmentació de l’aleta caudal de les iubartes canvia molt d’un exemplar a un altre i, pel seu costum de treure-la fora de l’aigua a l’inici de cada immersió, és possible identificar i reconèixer la majoria d’exemplars Aquesta tècnica ha permès saber les rutes migratòries de l’espècie amb molta precisió La iubarta té una forma més robusta que la resta de balenoptèrids i a la seva silueta destaquen les aletes pectorals…
Musaranya dels jardins
La musaranya dels jardins Crocidura suaveolens és més petita que la comuna C russula Malgrat que hi ha alguns detalls específics al crani i en la dentició, es pot dir que la gran variabilitat morfològica i morfomètrica que presenten ambdues espècies no permet una diagnosi específica correcta basada en aquests caràcters Les seves mesures corporals són les següents 50-66 mm de cap i cos, 28-41,5 mm de cua, 10-12 mm de peu, i el pes és de 3,1-3,9 g Gustavo Hormiga Es caracteritza per la seva petita talla La morfologia corporal i cranial és similar a la de la musaranya comuna…
Crustacis del medi subterrani
Exploracló d’un passatge submergit a la cova des Pas de Vallgornera, a Llucmajor Mallorca El desenvolupament de les tècniques de busseig en coves ha permès l’accés al medi anquihalí, un tipus d’hàbitat críptic a la zona litoral marina poblat per nombrosos llinatges d’animals relictes Antoni Cirer Les aigües subterrànies, tant les que ocupen el medi intersticial marí com les que es troben situades terra endins, accessibles únicament per coves i pous, o les de llits de rius i planes alluvials medi hiporreic acostumen, per llur relatiu aïllament, a hostatjar un bon nombre d’endemismes Els…
La sargantana pallaresa
Àrea de distribució de la sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi als Països Catalans Estudis recents han comptat uns 20-25 exemplars per hectàrea als principals nuclis de població de l’espècie IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi és una espècie petita que fa poc més de 5 cm de llargada corporal, tot i que s’han observat adults de fins a 6,5 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels exemplars adults és beix o olivàcia, amb dues franges laterals fosques limitades per línies…
Els condrictis elasmobranquis: peixos bestinals o bestines
Amb el nom de bestina o peix de bestina es coneix popularment el gran grup dels elasmobranquis taurons, rajades i afins, de característiques externes força uniformes Són peixos quasi exclusivament marins i plagiòstoms això significa que les seves mandíbules són formades per derivats de l’esquelet branquial L’esquelet, tant el dèrmic com l’intern, no és format per teixit ossi sinó per cartílag, més o menys calcificat a l’interior del cos La superfície corporal és constituïda per petites escates o denticles dèrmics de composició anàloga a la de les dents La morfologia general és…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina