Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
La serra del Sit
Cingles del vessant nord-est de la serra del Sit Rafael Paulo La serra del Sit 222, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Sit està situada entre les comarques de l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, dominades àmpliament pel seu cim, de 1127 m d’altitud Des del punt de vista tectònic, pertany a la unitat denominada Prebètic d’Alacant, i està formada per calcàries, margues i gresos del Cretaci, materials afectats per multitud de falles que donen lloc a formes de relleu característiques, amb vessants de pendents molt forts cap al nord i est, i més suaus cap al sud-…
La serra del Cabeçó de l’Or
La banda de ponent de la serra del Cabeçó de l’Or destaca pel seu caràcter abrupte Ramon Dolç La serra del Cabeçó de l’Or 213, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Cabeçó de l’Or és un massís calcari de 1207 m d’altitud, amb cim pla i vessants abruptes per la cara oest, que ressalta fortament en el relleu per la seva proximitat a la mar La serra està intensament afectada per processos càrstics que han donat lloc a profunds tallats, línies de crestalls, agulles i cavernes, com la cova de la Granota i la dels Canelobres Aquesta última, de grans dimensions, és…
La serra de Benicadell
La serra de Benicadell té una topografia molt abrupta i uns perfils força agressius, com es fa palès en aquesta perspectiva des de la Vall d’Albaida aquesta comarca queda separada de la del Comtat justament per la serra de Benicadell Ramon Dolç La serra de Benicadell 26, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Benicadell s’aixeca com un extraordinari tascó de 1100 m d’altitud sobre les valls dels rius d’Albaida i Alcoi, separant les comarques de la Vall d’Albaida i el Comtat El seu relleu és especialment accidentat, amb forts pendents que culminen en una imposant cinglera,…
Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou
Capçalera del barranc de Lleriola, acolorida per la florida hivernal de la gatosa Ulex parviflorus Jaume Orta Les serres de Tivissa, Vandellòs i Llaberia-Colldejou 24, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’aplega un gran bloc muntanyós calcari que s’estén, formant una figura aproximadament rectangular, entre Calafat, Ginestar, el coll de la Teixeta —topònim originat per la presència de teixos— i Montroig Constitueix un conjunt orogràfic d’altitud modesta mola de Colldejou, 914 m, però de gran complexitat i de relleu molt accidentat, on l’element…
Els ambients rics en briòfits
Hem vist com els briòfits prefereixen els ambients on la humitat es manté sense massa discontinuïtats durant el període favorable per al creixement Les exigències de cada espècie són, però, molt variables, no solament pel que fa a les necessitats d’humitat, sinó en relació amb la reacció pH del medi, illuminació, temperatura, durada del període favorable, etc Hi ha força espècies de briòfits, sovint comunes, que són eurioiques, és a dir, adaptades a un ample ventall de condicions ecològiques D’altres són, però, més estenoiques, i apareixen lligades a condicions ecològiques més estrictes Per…
Els Columbrets
El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…
Els ambients rics en líquens
Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals factors que en…
La serra de Bernia
La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem occidental s’…
La davallada de les poblacions de sardina i seitó
Imatge obtinguda amb un satèllit equipat amb un sensor Sea WIFS, que mesura els canvis de color a la superfície dels oceans i permet obtenir dades sobre les variacions en la producció de clorofilla S’hi aprecia l’alta producció colors vermell i groc associada a les descàrregues primaverals dels rius Roine i Ebre final de maig del 2001 Base de dades de SeaWIFS Project NASA A la majoria dels ecosistemes marins més productius hi ha un nivell tròfic intermediari format per petits peixos pelàgics que s’alimenten de plàncton i que normalment és dominat per una o dues espècies És el cas dels…
Els ambients ruderals
Nitrificació dels riberals Les retingudes dels rius dipositen a la ribera nombroses restes orgàniques que produeixen, espontàniament, una nitrificació, raó per la qual hom troba en aquests indrets el fons florístic de les comunitats ruderals riu Llobregat, a Monistrol, Bages J Nuet i Badia El darrer d’aquesta sèrie d’ambients que hostatgen comunitats permanents és també el menys agraciat, i la vegetació que hi viu, la més desprestigiada Es tracta dels erms, runams, cledes i amorriadors del bestiar, vores de camins i llocs habitats, indrets, tots ells, on el factor ecològic decisiu és la…