Resultats de la cerca

El verdum Carduelis chloris és un ocelló de bec robust que arriba a atènyer quasi 15 cm, tot ell de color verdós, amb unes taques d’un groc lluminós a les ales L’exemplar de la fotografia, obtinguda a Llucmajor Mallorca, mostra clarament aquest caràcter Yves Hennechart Fringíllid present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final d’octubre ens arriben migradors extrapirinencs, més nombrosos com més fred faci als seus llocs d’origen Malgrat aquesta immigració, el nombre de verdums a casa nostra no augmenta d’una forma gaire ostensible, i és, com la resta de l’any, una espècie corrent…

Àrea de nidificació del pica-soques blau Sitta europaea als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Aquesta petita espècie arborícola és sedentària en els boscos més humits del N del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, llevat del Rosselló més cap al S es troben petites poblacions arraconades en els boscos més frescos, mixtos o caducifolis, de la serra de Prades i els Ports, penetren a la regió de Castelló a través d’una estreta franja que travessa el Maestrat fins a la serra de l’Espadà, i abasten possiblement els voltants de Penyagolosa Sembla que a València hom observa…

El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…

D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…

El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en algunes contrades…

La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre les branques,…

El rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum és un dels quiròpters dels quals coneixem un nombre més gran de citacions al nostre país, si bé la majoria corresponen a individus isolats o a grups amb un nombre reduït d’individus L’espècie es reconeix fàcilment gràcies a les seves dimensions, considerablement grans, i a la forma de ferradura de l’excrescència nasal, dibuixada en detall Jordi Corbera, a partir de materials diversos És el rat-penat de ferradura més gran de tots els que habiten a Europa i la seva grandària és el tret que el distingeix de la resta d’espècies del…

Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre de treballs especialitzats en aquest grup d’organismes ha anat…