Resultats de la cerca

Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de…

El ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale és una espècie força abundant al territori català que pot formar agrupacions de diversos centenars d’animals Com les altres espècies del seu mateix gènere, té les ales relativament amples i disposa d’una excrescència nasal en forma de ferradura Albert Montori Presenta unes dimensions intermèdies entre el ratpenat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum i el petit R hipposideros En estat de repòs, es pot distingir d’aquestes dues espècies pel menor recobriment del cos per part del patagi…

Àrea de distribució del ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus eyryale , en punts blaus i del ratpenat de ferradura mitjà R mehelyi , en punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest ratpenat es distingeix dels altres rinolòfids per la forma de l’excrescència nasal Si observem frontalment la llanceta, veiem com aquesta s’estreny sobtadament i acaba en forma allargada La sella presenta els costats parallels i l’extrem superior punxegut L’extrem superior, vist de perfil, és més ample que en el ratpenat de ferradura…

El ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros es caracteritza perquè té el patagi que li recobreix quasi la totalitat del cos en posició de repòs S’acostuma a trobar situat isoladament en alguna formació del sostre o la paret de les coves, com mostra la fotografia Jordi Serra És fàcil de distingir pel fet que és l’espècie de Rhinolophus més petita Té la ferradura relativament gran i la sella presenta l’extrem superior arrodonit i baix El pelatge és lleugerament més fosc que el del ratpenat de ferradura gran R ferrum-equinum Un tret…

El rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum és un dels quiròpters dels quals coneixem un nombre més gran de citacions al nostre país, si bé la majoria corresponen a individus isolats o a grups amb un nombre reduït d’individus L’espècie es reconeix fàcilment gràcies a les seves dimensions, considerablement grans, i a la forma de ferradura de l’excrescència nasal, dibuixada en detall Jordi Corbera, a partir de materials diversos És el rat-penat de ferradura més gran de tots els que habiten a Europa i la seva grandària és el tret que el…

Esquema de l’excrescència nasal dels rinolòfids en visió frontal A i lateral B , amb un detall de la sella B’ Hom ha indicat en el dibuix 1 llanceta, 2 cresta, 3 sella, 4 ferradura Amadeu Blasco, segons D Ovenden Esquema del pavelló de l’orella dels microquiròpters de la família dels rinolòfids A i de dues espècies de vespertiliònids B i B’ En el primer, és característica la presència d’antitragus i l’absència de tragus, mentre que en el segon, com s’observa en el dibuix, el tragus és ben desenvolupat Noteu, també, que els rinolòfids presenten dues entrades al conducte…

Qualsevol actualització de la informació faunística dels ratpenats dels Països Catalans ha de tenir en compte els darrers canvis en la taxonomia d’aquest grup La classificació admesa dividia l’ordre dels quiròpters en dos subordres els megaquiròpters i els microquiròpters Actualment, acurades anàlisis moleculars i filogenètiques divideixen l’ordre monofilètic dels quiròpters en dos subordres i cinc superfamílies Segons aquests estudis, l’evolució dels microquiròpters ha seguit dues branques paralleles són parafilètics la formada per les superfamílies dels pteropoïdeus Pteropoidea considerats…

La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans similituds amb…

El cap de Barbaria, amb l’antiga talaia i els alts penya-segats calcaris que el delimiten Ernest Costa El cap de Barbaria 29, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’extrem meridional de les Balears és constituït l’àrid i pedregós vèrtex sud-occidental de Formentera És el cap de Barbaria, o simplement el Cap dels formenterins Es tracta d’un altiplà elevat, que es correspon a la característica plataforma vindoboniana, que aflora també als migjorns de Mallorca i Menorca És la contrada menys habitada de l’illa, fenomen explicable per la pobresa dels seus sòls, molt pedregosos i…

Els trets característics del rat-penat de peus grans Myotis capaccinii són les dimensions dels peus i la inserció de la membrana alar a la tíbia, caràcters tots dos que s’observen bé en el dibuix Els estudis actuals sobre la distribució d’aquesta espècie posen de relleu, cada vegada més, el seu lligam amb el rat-penat de cova Miniopterus schreibersi , entre les poblacions del qual sol trobar-se durant l’hivern Jordi Corbera Aquesta espècie és una mica més gran que l’anterior Se la reconeix perquè té la cama recoberta de pèls i perquè la membrana alar s’insereix a la tíbia Del seu gènere,…