Resultats de la cerca

El grasset de muntanya Anthus spinoletta és més gros que la titella Anthus pratensis, car ateny fins a 16,5 cm, i amb el bec més llarg La confusió amb aquesta espècie és impossible a l’època de reproducció, car la titella no nia a les nostres terres, però és fàcil a l’hivern, ja que ambdues espècies es troben juntes fent esbarts mixtos Llavors es diferencien per la veu, pel color de les parts superiors, més fosc en el grasset de muntanya, i pel de les potes, més fosques en aquest Marisa Bendala Nidificador comú a les muntanyes altes de la Catalunya Nord, resta del Principat i Andorra Fora…

Abans, però, de concloure i fora ja de l’ordenació dels ordres i famílies d’ocells que hem seguit, farem un simple esment de les que no havíem inclòs en la ressenya anterior, atesa la seva minsa representació a l’àrea que estudiem La família dels bombicíllids, amb l’ocell sedós, de rara aparició a les nostres latituds la dels cínclids, amb la singular merla d’aigua la dels prunèllids, amb el modest pardal de bardissa i el cercavores la dels timàlids o paradoxornítids, amb l’anomenada mallerenga de bigotis i la dels oriòlids, família tropical que aquí només representa l’esplèndid…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de…

La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…

L’enganyapastors Caprimulgus europaeus és un devorador nocturn d’insectes, de colors bruns i grisos molt foscos, gran d’uns 26-27 cm, proveït d’uns grans bigotis peribucals roman aclofat, durant el dia, en matolls i viaranys, costum que comparteix amb el siboc L’exemplar de la fotografia fou capturat a Tortellà Garrotxa Lluís Solé L’enganyapastors és una espècie estival que nia en un nombre escàs arreu dels Països Catalans, fora de les comarques meridionals, on solament es coneix un possible nucli reproductor petit al Baix Segura Es troba molt més repartit per la Catalunya Nord…

El mosquiter groc petit Phylloscopus collybita , de la fotografia, feta a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, ens pot servir de model de tots els mosquiters, ja que són tots molt semblants molt petits al voltant d’11 cm, de plomatge de color groc verdós pàllid, sense ratllar, més clar per sota, bec llarg i punxegut, ratlla clara a través de l’ull i forma del cap poc marcada En canvi, no tots els mosquiters corresponen a un mateix model fenològic El mosquiter groc petit és gairebé igual que el mosquiter groc gros P trochilus , del qual, al camp, només pot diferenciar-se pel cant El nom comú…

Les eustigmatofícies constitueixen un petit grup d’algues, antigament incloses a la classe anterior Es caracteritzen per la seva estructura capsal o coccoide, i els caràcters més originals que presenten corresponen a les seves zoòspores, normalment amb un sol flagel, algun cop heterocontes, de forma allargada La base del flagel es presenta típicament inflada i, a la vora, fora del plast, presenten una taca ocular peculiar, formada per gotes de carotens, a la qual fa referència el nom del grup que significa organismes amb taca ocular primitiva Com a substàncies de reserva acumulen…

El boscaler pintat gros és un ocell centreuropeu propi dels herbassars i les landes humides, que a la península Ibèrica cria només al vessant atlàntic, des de Galícia fins als Pirineus occidentals Als Països Catalans és un migrador escàs en ambdós períodes migratoris, i els seus efectius varien molt segons els anys El boscaler pintat gros s’ha citat durant la primavera l’abril i el maig, sobretot la darrera quinzena d’abril i la primera desena de maig A la tardor, les dades es reparteixen des de la segona meitat d’agost fins a la darreria d’octubre, amb un major nombre d’observacions i…

A diferència del cranc autòcton, el cranc roig americà Procambarus clarkii és una espècie capacitada per a dur a terme desplaçaments fora de l’aigua i això li permet colonitzar masses d’aigua aïllades, com basses, estanys o rieres Gregori Conill El cranc roig americà Procambarus clarkii és, des del punt de vista ecològic i biològic, una espècie invasora i la principal responsable juntament amb l’afanomicosi de la regressió del cranc de riu autòcton de les dues darreres dècades, de la degradació d’hàbitats fluvials i de danys en sectors agrícoles, com els arrossars No obstant…

La gamba roja vulgar Tringa totanus , d’uns 26-28 cm i de tons grisos dominants, té, per contra, unes vistents potes roges i un bec vermellós amb la punta negra, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre en vol, mostra una nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala Xavier Ferrer Als Països Catalans, la gamba roja és present durant tot l’any, tant de pas com nidificant o hivernant La població reproductora és molt reduïda i localitzada en uns pocs punts, tant de la zona continental com de les Illes La gamba roja, que és un dels limícoles més freqüents i esteses al nostre…