Resultats de la cerca

De petita talla i aspecte molt similar a l’ànec blanc, la subespècie que hom troba aquí és originària de l’Amèrica Central i del Nord Altres subespècies viuen a l’Amèrica del Sud, al vessant del Pacífic Introduïda cap els anys 60 a l’W d’Anglaterra, ha esdevingut una població, completament feréstega i assentada, d’uns 400 individus 1977 La identificació de les femelles al camp ha de portar molta cura, a causa de la dificultat de distingir-les de les de l’ànec capblanc, espècie amb un marcat decrement des del primer terç del present segle la població ibèrica actual no ultrapassa els 150…

El bosc de la Marquesa, immediat a la punta de la Móra, es conserva com a testimoni molt notable del savinar litoral, una comunitat ben rara als Països Catalans continentals Ernest Costa La punta de la Móra 28, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Al nord del cap de Salou, entre la punta de la Creueta i Tamarit, s’estén una petita àrea litoral de tipus rocallós, notable en el context del Principat La punta de la Móra és dels pocs espais costaners del migjorn català que s’ha deslliurat de la febre urbanitzadora iniciada els anys seixanta, i…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…

Tractaments aeris al delta de l’Ebre Els tractaments biològics destinats a la fase de larva, són l’estratègia més adequada i menys agressiva per al medi per a controlar els mosquits Montse Masia El control dels mosquits es va iniciar de forma organitzada a Catalunya al començament del segle XX, poc després del descobriment del seu paper com a vectors de malalties, especialment en el cas del paludisme L’interès per a combatre’ls va decaure completament després que aquesta malaltia fos considerada oficialment erradicada el 1963 A partir de la dècada de 1980, el desenvolupament social i econòmic…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el territori, l’ànec xiulador…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

El vessant sud del Montgó, des de la vall del riu de Gorgos, ocupada per conreus de secà Martí Domínguez La serra del Montgó i el cap de Sant Antoni 113, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’espai constituït pel Montgó i el cap de Sant Antoni representa sens dubte un dels paratges més valuosos, interessants i significatius del litoral valencià Situat en la comarca de la Marina Alta, el Montgó és un espectacular relleu individualitzat, de 753 m d’altitud i abruptes vessants que culminen en un cingle gairebé continu de fins 100 m de desnivell La mola de la serra…

Aurelia aurita és una espècie cosmopolita Acostuma a moure’s en eixams i és freqüent a les costes Al sud-est asiàtic és una de les meduses més consumides, però a Europa aquests cnidaris encara no tenen la consideració de producte alimentari Aquesta situació permetria aprofitar els episodis de proliferacions Eduardo Obis Els últims anys, la presència d’eixams de meduses a les costes mediterrànies s’ha convertit en un fet ben conegut pels banyistes a l’estiu i molt comentat pels mitjans de comunicació Però, lluny de ser un fenomen exclusivament estival, les proliferacions es produeixen durant…

Larva d’alatxa recollectada a la costa catalana Elisabetta Broglio La temperatura de l’aigua té un paper determinant en nombrosos processos biològics i fisiològics dels peixos, com ara la reproducció, el desenvolupament, el creixement i les taxes d’alimentació, per això són particularment sensibles a les seves variacions Així, doncs, l’estructura tèrmica d’una massa d’aigua determina l’extensió de l’hàbitat adequat per a una espècie D’aquí es pot inferir que, a gran escala, l’efecte més immediat de l’escalfament global en la ictiofauna siguin variacions en els límits geogràfics de la…

Cloròfits continentals de la classe de les caroficies 1 Chara vulgaris a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b corònula de l’oogoniòfor x 40 2 Ch hispida a aspecte general x 0,3 b part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 15 3 Ch aspera a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides, d’un peu masculí x 20 b fragment d’un filloide femení x 20 c bulbs x 4 4 Ch braunii a nus fèrtil d’un filloide x 15 b extrem d’un filloide x 15 5 Ch fragilis a part superior d’un entrenús, amb un verticil de filloides x 20 b oòspora x 45 c extrem d’un…