Resultats de la cerca

Característiques del grup Organitzaciò cellular dels dinòfits, en concret d’una espècie del gènere Peridinium a teca b plasts c vacúol d nucli e flagel transversal f flagel longitudinal g púsula h grànuls de reserva i membrana Assumpció Cañadas, segons fonts diverses facilitades pels autors Aquest fílum, anomenat també dels dinoflagellats , comprèn una sola classe, la de les dinofícies, que reuneix uns 10 gèneres i unes 1000 espècies d’algues típicament unicellulars, nedadores, amb dos flagels desiguals, en longitud i en funció, que fan avançar la cèllula i, a la vegada, la fan girar sobre l’…

Cala Trebalúger, a la costa de migjorn de Menorca Els cursos fluvials dels barrancs menorquins moren a cales on sovint originen petits aiguamolls Oriol Alamany Altres barrancs menorquins 28, entre els principals espais naturals de Menorca L’esquema descrit per a Algendar es repeteix diverses vegades al migjorn de Menorca Es pot parlar de set grans barrancs més el més oriental és el de Cala en Porter, a Alaior posteriorment els de la Vall i Atalis aboquen a Son Bou Els segueix el de Binigaus, i després els de Son Fideu i Trebalúger, que moren a la cala d’aquest nom A l’oest d’Algendar es troba…

La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis força ben distribuïda per les zones humides menorquines, és força comuna a Son Bou Climent Picornell Son Bou 25, entre els principals espais naturals de Menorca El migjorn menorquí és una gran plataforma calcària, de materials vindobonians, solcats per barrancs abruptes i relativament profunds El prat de Son Bou o de Ses Canassies és situat a la desembocadura de dos d’aquests barrancs el de Sa Vall, o Atalis, i des Verger, i pràcticament al centre del litoral meridional de l’illa S’hi forma una petita albufera, en estat de rebliment avançat, que…

Els vessants més secs del Turbó són coberts, en alguns sectors de la part baixa, per carrascars amb boix Oriol Alamany El massís de Turbó 23, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Turbó 2492 m és un imponent massís prepirinenc que és situat a la Ribagorça, entre les valls de l’Éssera i de l’Isàvena Té una orientació N-S i és compost per calcàries cretàcies que li donen una coloració molt clara La seva espectacularitat el fa ser molt vistent des de les terres veïnes, especialment pel costat meridional Així mateix, altres muntanyes immediates, com el…

Una espècie animal qualsevol es troba allà on pot sobreviure i reproduir-se, i pertot arreu on això es compleix mentre hi hagi pogut accedir des del punt on es formà La distribució és reflex dels requeriments i els límits ecològics i fisiològics i és limitada per barreres geogràfiques, climàtiques o de competència que l’espècie no pot superar La distribució dels continents i dels oceans marca una sèrie de regions biogeogràfiques, definides d’acord amb llur origen, història i situació actual, que contenen faunes i flores determinades que han seguit totes les variacions d’aquestes terres…

Tot el rerapaís valència, allò que, a grans trets, hi constitueixen les terres de parla castellana, es configura com un territori muntanyós, fisiogràficament bastant complex, conca mitjana d’una important sèrie de rius que vénen de terres aragoneses i manxegues Aquest conjunt de contraforts muntanyosos és designat amb el nom de territori serrànic, a partir de la denominació d’una de les seves comarques més caracteritzades La delimitació del territori serrànic és totalment convencional hom podria dir que el territori és allò que resta del País Valencià havent ja considerat totes les altres…

Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera Gran és, de fet, l’extrem meridional del grup, per…

La intensitat i la freqüència dels incendis han fet que actualment la coberta arbòria de la serra del Boix sigui ben escassa Ernest Costa Les serres de Cardó i del Boix 111, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís format per les serres del Boix i de Cardó, continuació natural dels ports de Beseit, constitueix el primer tram de la Serralada Pre-litoral Catalana al nord de l’Ebre S’estén des de la cubeta de Móra fins al coll de l’Alba i manté una clara orientació nordsud A l’est cau molt bruscament sobre els plans del Burgà, els quals l’aïllen de les serres de…

Els terrenys que s’enfilen a Sa Mola des del Caló estan coberts per una pineda contínua de pi blanc que contrasta amb l’ús bàsicament agrícola de l’altiplà Jesús R Jurado Sa Mola de Formentera 14, entre els principals espais naturals de les Pitiüses L’illa de Formentera és estructurada per dos grans blocs calcaris, a l’est i al migjorn, lligats per un istme dunar i calcarenític central, que es prolonga cap als estanys del nord i cap a Eivissa El bloc oriental, un altiplà triangular de vores escarpades excepte en el vèrtex de ponent que el lliga a l’itsme, és Sa Mola de Formentera Aquesta…

Característiques del grup Els euglenòfits constitueixen un fílum d’algues unicellulars i flagellades, que comprèn unes 930 espècies, agrupades en uns 45 gèneres Al costat d’altres grans grups d’algues, aquest és relativament modest Els seus representants no han passat del nivell d’organització unicellular flagellada monadal i no arriben a donar filaments ni colònies En aquest aspecte, són organismes primitius Típicament, es tracta de cèllules lliures, fusiformes o cilíndriques, i nedadores, ja que presenten dos flagels però un d’aquests és tan curt que, en general, no es veu ni al microscopi…