Resultats de la cerca

Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…

Exemplar de baldriga balear Puffinus mauretanicus incubant al niu Daniel Oro Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica de les…

La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a diferència de…

La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…

Àrea de distribució del tritó del Montseny Calotriton arnoldi als Països Catalans Fins ara aquest tritó només s’ha detectat en set sots de l’interior del Parc Natural del Montseny, entre els 600 i els 1200 m d’altitud Aquests set sots es distribueixen en dos nuclis, un d’oriental i un altre d’occidental, separats uns 11 km en línia recta i situats a banda i banda de la conca alta de la Tordera En total, aquests nuclis ocupen una àrea que no supera els 40 km 2 Les poblacions de tritó del Montseny es troben a uns 30 km de les poblacions més properes de tritó pirinenc, que són les de Susqueda…

Barrinador de la palmera mascle posat sobre una fulla de palmera S’observen les ales posteriors, ataronjades i molt vistoses Víctor Sarto El barrinador de la palmera Paysandisia archon és un lepidòpter de la família dels càstnids, originari de l’Amèrica del Sud, des d’on fou introduït accidentalment Els adults tenen una envergadura alar d’uns 8 cm mascles i 9-10 cm femelles, amb un subtil dimorfisme sexual Les antenes, en ambdós sexes, són com les de les papallones de dia, acabades en una maça Les ales anteriors són de color oliva fosc, mentre que les posteriors són ataronjades, amb una…

Punts de recuperació a la península Ibèrica d’exemplars de cigonya blanca Ciconia ciconia en període postnupcial, anellats anteriorment a Centreuropa, tot diferenciant allò que és el primer viatge d’exemplars joves punts en blau dels viatges d’ocells de dos o més anys punts en vermell Noteu que els Països Catalans són una àrea important de pas per a les poblacions centreuropees d’aquesta espècie Maber, segons Bernis 1980 Disposem encara de molt poca informació del fenomen migratori als Països Catalans Només alguns autors han tractat d’una manera generalitzada la importància de la migració a…

Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…

Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…

La pesca marina Els arts i els ormeigs són per als pescadors el recurs instrumental de què se serveixen per a capturar el peix De fet, són paranys destinats a explotar les debilitats o les limitacions del peix per a fugir, un cop sotmès a una adequada estratègia d’encalç o de seducció La pesca és la caça del peix, i les xarxes i els hams són les armes del pescador és lògic que les repassi acuradament, que s’esforci, en la calma dels molls, a reparar-ne tot desperfecte Antoni Agelet La captura o recollecció espontànies d’animals o plantes amb finalitat alimentària ha anat perdent importància a…