Resultats de la cerca

Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’…

La gamba Aristeus antennatus s’alimenta de la fauna petita prop del fons, que és formada per les mateixes espècies a tota la Mediterrània i que té desplaçaments importants Tanmateix, Palamós és, de molt, el port que més tones de gambes desembarca a Catalunya, encara que se’n pot trobar a tots els ports de la Mediterrània La femella adulta és més gran que el mascle Anna Bozzano Des del final dels anys quaranta del segle XX, Aristeus antennatus , també anomenada gamba rosada o roja, ha estat un recurs important de la pesca d’arrossegament a Catalunya Es tracta d’una espècie en general…

Postpuerulus de llagosta comuna Palinurus elephas amagat dins el seu refugi diürn preferit un forat fet per un dàtil de mar Lithophaga lithophaga , que ja és mort, a la roca calcària, d’on només n’emergeixen les dues antenes, en forma de V Pere Abelló El coneixement de la biologia i l’ecologia de les llagostes marines ha millorat molt al nostre país durant les darreres dues o tres dècades Quant a la fauna, no s’ha detectat cap espècie no citada prèviament, de manera que els darrers estudis sobre les llagostes de la costa catalana es refereixen a la llagosta comuna Palinurus elephas , que…

A diferència del cranc autòcton, el cranc roig americà Procambarus clarkii és una espècie capacitada per a dur a terme desplaçaments fora de l’aigua i això li permet colonitzar masses d’aigua aïllades, com basses, estanys o rieres Gregori Conill El cranc roig americà Procambarus clarkii és, des del punt de vista ecològic i biològic, una espècie invasora i la principal responsable juntament amb l’afanomicosi de la regressió del cranc de riu autòcton de les dues darreres dècades, de la degradació d’hàbitats fluvials i de danys en sectors agrícoles, com els arrossars No obstant això,…

L’estany de Montcortès es troba en una petita depressió propera a la divisòria de les conques del riu Flamicell i la Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà Oriol Alamany L’estany de Montcortès 26, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus L’estany de Montcortès, situat a uns 1000 m, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix als Prepirineus Enclavat dins la conca del Flamicell, prop de Montcortès de Pallars, és d’un alt interès des del punt de vista limnològic, encara que només els valors estètics ja són prou notables Per raó del seu origen…

La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les argiles i algeps…

L’illa d’En Colom és el més extens dels illots i petites illes litorals de Menorca Es troba a la costa de tramuntana, just enfront del tram on se situa S’Albufera des Grau A l’indret s’estableix una interessant màquia, ben desenvolupada al vessant de migjorn Yves Hennechart L’illa d’En Colom 22, entre els principals espais naturals de Menorca Al nord-oest de la ciutat de Maó, davant de la costa d’Es Grau, es troba l’illa d’En Colom, la més gran del litoral menorquí La forma de l’illa és lleugerament quadrangular, i té un relleu modest, però accidentat i irregular La costa és rocosa, amb…

Pineda recentment cremada, al vessant obac de la serra de Malacara Ramon Dolç Les serres de Malacara i La Herrada del Gallego 24, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Entre el massís de Xiva-Utiel i l’eix orogràfic Rubial-Martés-Dosaigües es troben les serres de La Herrada del Gallego o Las Cabrillas Requena i Malacara Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig i Macastre Cap a ponent i al tram meridional, les aigües del Magre i l’embassament de Forata limiten aquestes muntanyes, mentre al nord i a llevant ho fa el riu Bunyol La gorja del Millars, afluent del Magre, separa el…

Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació potencial d’…

Tall d’una antiga extracció d’àrids, al con volcànic de la Closa —o Crosa— de Sant Dalmai, que mostra diferents nivells de materials projectats pel volcà Ernest Costa La zona volcànica del Gironès i la Selva 22, entre els principals espais naturals del sistema transversal Tot i que la Garrotxa reuneix la major part de volcans quaternaris de Catalunya, els centres eruptius de dimensions més grans pertanyen al Gironès i la Selva Es tracta de tres volcans, el puig de la Banya del Boc i el puig d’Adri, al Gironès, i la Closa de Sant Dalmai, entre aquesta comarca i la Selva El puig de la Banya del…