Resultats de la cerca

Aquesta família comprèn una sola espècie, el got de vi Gomphus clavatus , que creix isolada o en grups, en boscos de coníferes, i, més rarament, boscos mixtos, als estatges montà i subalpí Els cossos fructífers són cilíndrico-cònics, claviformes, aplanats superiorment, a vegades una mica deprimits, de color violaci, amb tons lleugerament ocracis o bru grisosos en envellir L’himeni presenta plecs gruixuts, anastomitzats La part basal és llisa i finament feltrada

Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible  Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai aplanades ni en forma de…

Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat Didymosphenia geminata afecta l’ictiofauna i també les canalitzacions i les construccions, com ara les de les centrals hidroelèctriques, que resten obturades per les colònies d’aquesta diatomea introduïda a les aigües continentals Núria Flor-Arnau L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central es diferencien de 2 a 5…

Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…

La presència de Sphoeroides pachygaster entre les captures d’arrossegament que es fan a les Balears especialment a Mallorca i a Eivissa ja és un fet habitual Francesc Riera El tetraodòntid Sphoeroides pachygaster és un peix globus, amb els caràcters típics de la família dels tetraodòntids, que li donen un aspecte ben diferent de la imatge estandarditzada que normalment es té d’un peix El cos, de secció força cilíndrica, amb el cap gros i el musell arrodonit, es pot inflar quan l’animal es troba en perill A la boca són evidents les quatre plaques òssies, dues al maxillar superior i dues a l’…

La marsopa comuna Phocoena phocoena és una espècie gregària, que forma grups de deu a tretze individus Viu a prop de la costa i sovint penetra a les ríes i badies per tal de buscar arengades, lluços o verats, que són les seves preses preferides Eduardo Saiz Es tracta del més petit dels cetacis que habita a les nostres costes Es caracteritza per la seva forma robusta, l’absència de morro i l’aleta de forma triangular o lleugerament falciforme Només la trobem a les aigües costaneres de l’hemisferi N, tant a les aigües temperades, com en les aigües fredes A l’Atlàntic…

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb…

Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer…

L’àguila daurada Aquila chrysaetos és l’àguila per excellència al nostre país, la que simbolitza la força i la majestuositat dels ocells rapinyaires És lleugerament més petita que els voltors ateny 89cm i en vol se’n distingeix per l’esveltesa de la seva silueta i la forma del cap i la cua Té el plomatge brunenc, lleugerament daurat al cap, cosa que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia Noteu la robustesa de les potes i la corpulència del cos Jordi Puig L’àguila daurada és sedentària als Països Catalans, i la seva presència s’estén des de la Catalunya Nord fins al Migjorn…

Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62…