Resultats de la cerca

L’any 1988 es coneixien una dotzena d’espècies d’orquídies família orquidàcies, Orchidaceae del gènere Ophrys als Països Catalans Actualment 2010, el total d’espècies en un sentit molt analític és de 22, perquè se n’han descrit algunes de noves i se n’han trobat d’altres que no havien estat localitzades abans El gènere Ophrys presenta dificultats taxonòmiques, perquè les espècies s’hibriden fàcilment, però, a més, els orquidòlegs han tendit a descriure espècies noves en lloc de considerar la categoria de subespècie, moltes vegades basant-se en petites diferències morfològiques o fenològiques…

Els coraciformes del nostre país són bons representants de les característiques d’aquest grup d’ocells tropicals, especialment pel que fa a la vistositat del seu plomatge Efectivament, tant en el blauet Alcedo atthis com en l’abellerol Merops apiaster , a dalt, el gaig blau Coracias garrulus i la puput Upupa epops , a baix, de la qual veiem un detall del cap, trobem tonalitats i combinacions de colors de les més riques de la nostra avifauna Marcella Chinchilla i Lluís Solé Els coraciformes Coraciiformes constitueixen un grup ben divers d’ocells tropicals o subtropicals de colors vius…

El gafarró Serinus serinus és un fringíllid vivaç i menut a penes 10-11 cm d’un color verd grogós tot tacat de vires fosques, especialment la femella, com és el cas de la recollida a la fotografia, feta a Mallorca el mascle, per contra, té el front, el pit i la gola llisos, de color groc viu així com el carpó Jesús R Jurado El gafarró és, als Països Catalans, una espècie sedentària i molt abundant, a excepció de Menorca, on només es presenta com a hivernant Cada any, una nombrosa població d’individus transpirinencs ve a juntar-se amb la nostra població sedentària El pas es comença a notar a…

El xop o pollancre d’Elx Populus euphratica té la seva única localitat europea en un canal de reg vora de la ciutat d’Elx, al Baix Vinalopó hom suposa que es tracta d’una població introduïda per l’home Vicent Sansano Els xops d’Elx 224, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Aquest espai natural és prou peculiar es tracta d’una agrupació de xops o pollancres d’Elx Populus euphratica situada al nord d’Elx, a la banda esquerra del riu Vinalopó, sobre argiles salabroses, i a la vora d’una sèquia que condueix aigües d’aquest mateix riu Aquest és l’únic indret d’Europa on es té…

Els moixons granívors o de bec dur, d’acord amb la sistemàtica adoptada, figuren al final d’aquesta visió panoràmica de l’avifauna dels Països Catalans, ja que se’ls considera la punta de llança de l’evolució ornítica Sota aquesta denominació comuna apleguem tres famílies d’ocells, força nombroses i prou conegudes, que es caracteritzen per la mida petita, el bec dur, dret i cònic —adequat al seu règim alimentari basat en grans i llavors—, el plomatge acolorit en nombroses espècies, així com la qualitat del cant Tot plegat, doncs, els converteix en els candidats ideals a moixons…

El tord ala-roig, als Països Catalans, és un ocell migrador i hivernant regular, relativament comú, procedent dels països del N d’Europa A la Catalunya Nord és molt freqüent a les vinyes i és el tord més abundant, juntament amb el tord comú Turdus philomelos a la plana del Rosselló A la Catalunya peninsular i al País Valencià és més abundant durant els passos migratoris, cosa lògica, ja que s’ha demostrat que, a partir del S de França, els migradors presaharians i, particularment, els del gènere Turdus , tenen tendència a migrar parallelament a les costes A les Illes és més rar a les…

La balena del nord Balaenoptera borealis , a l’esquerra i el Rorqual d’aleta blanca Balaenoptera acutorostrata , a la dreta es distingeixen fàcilment per la silueta la primera es caracteritza per la seva aleta dorsal gran i els seus plecs ventrals, que acaben molt abans d’arribar al melic la segona, per la forma del seu cap, estret i acabat en punxa, i per la cresta rostral i l’aleta dorsal ben desenvolupades La balena del nord viu en aigües de temperatures inferiors a 18°C, per la qual cosa la seva presència és molt estranya a les nostres costes tanmateix, hi ha alguns exemplars erràtics…

Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs tenen l’àpex…

Àrea de nidificació del mosquiter pàllid Phylloscopus bonelli als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest petit moixó és un migrador transsaharià que nia als Països Catalans continentals, mentre que s’observa d’una manera escassa en migració per qualsevol lloc, àdhuc les Illes És una espècie nidificadora estival molt estesa i bastant comuna al N de l’Ebre Al País Valencià solament cria a les comarques interiors muntanyoses o continentals, i defuig una àmplia franja litoral, de clima molt més mediterrani i sec, que s’eixampla progressivament cap al S, alhora que esdevé rar a les…

Obtenció de mostres de saliva d’un ratpenat cuallarg Tadarida teniotis per a estudiar la possible presència de Lyssavirus , coronavirus o virus de la grip A Marc López Les malalties emergents o reemergents són un dels grans reptes sanitaris que la nostra societat ha d’abordar al segle XXI El 75% de les malalties emergents que han afectat els humans les dues darreres dècades són considerades zoonosi Generalment, una malaltia es considera emergent quan l’agent infecciós que l’origina és desconegut i és la primera vegada que es detecta, o bé sí que és conegut, però apareix en una àrea nova on…