Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
Bacteris i arqueus al medi planctònic
Composició mitjana de les comunitats bacterianes d’aigua dolça i marina de cinc indrets diferents Les dades han estat obtingudes de biblioteques de clons, tècniques d’empremta genètica o piroseqüenciació de marcadors d’identitat wwwvirtualoceanorg / a partir de fonts diverses Amb concentracions de 300 a 3000 milions d’individus per litre d’aigua, els bacteris i els arqueus són, indubtablement, els organismes vius més abundants als ambients aquàtics Si es té en compte que la mar Catalana arriba a més de 2000 m de fondària, és molt probable que al nostre territori hi hagi més bacteris i arqueus…
El riu Ebre (tram Riba-roja-Amposta)
Illa fluvial, sota Móra d’Ebre La intensa explotació de les fèrtils terrasses i vores del riu ha fet que les millors mostres de vegetació de ribera es localitzin bàsicament a les illes i els bancs de sediments de formació recent ECSA El tram Riba-roja-Amposta de l'Ebre 26, entre els principals espais naturals del sistema litoral català L’Ebre se singularitza pel fet de ser l’únic gran riu dels Països Catalans, i això es manifesta tant en el paisatge que afaiçona com en les comunitats biològiques que acull Entre la presa de Riba-roja i Amposta, on comencen les terres deltaiques, té un…
L’estudi dels aràcnids
El desenvolupament de l’aracnologia als Països Catalans es vincula al potencial científic que genera la metròpoli barcelonina i, més en concret, a la seva activitat universitària Però també, i en bona mesura, al sorgiment d’algunes vocacions ocasionals i a la intervenció esporàdica d’alguns autors estrangers No podem dir que l’aracnologia hagi gaudit de moments florents, com tampoc ha passat a la resta de la península, perquè en gran part ha estat, durant molt de temps, la branca més desassistida dels estudis sobre els artròpodes, és a dir, se n’ha subestimat la importància i, per tant, se l’…
L’estany de Montcortès
L’estany de Montcortès es troba en una petita depressió propera a la divisòria de les conques del riu Flamicell i la Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà Oriol Alamany L’estany de Montcortès 26, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus L’estany de Montcortès, situat a uns 1000 m, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix als Prepirineus Enclavat dins la conca del Flamicell, prop de Montcortès de Pallars, és d’un alt interès des del punt de vista limnològic, encara que només els valors estètics ja són prou notables Per raó del seu origen…
Les serres de Gaià
Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de calcàries,…
La serra de les Salines
El barranc del Lagrimal conté una de les millors mostres de vegetació de la serra de les Salines A la imatge s’aprecien restes de carrascar amb arboç i alguns roures de fulla petita Quercus faginea Rafael Paulo La serra de les Salines 216, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de les Salines és un important massís de l’Alt Vinalopó, que s’interna en la regió de Múrcia, i té el seu punt culminant en la Capilla del Fraile, a 1239 m Pertany a les unitats prebètiques i està format per calcàries, gresos i margues del Cretaci Els vessants de la cara sud-est són molt…
El litoral de Torredembarra
Les platges de Yorredembarra conserven algunes mostres dels aiguamolls i les zones dunars que s’estenien al llarg del litoral del Camp de Tarragona i el Baix Penedès Xavier Jiménez El litoral de Torredembarra 27, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El tram de costa situat a l’oest del Garraf, entre Vilanova i la Geltrú i Torredembarra, és format bàsicament per platges baixes sorrenques Es tracta d’una zona que, en els darrers temps, ha patit fortament la proliferació caòtica d’urbanitzacions arran de mar Així i tot, alguns sorrals i salobrars han restat ben…
La serra del Catllaràs
La vall de l’Ardericó, a la banda de llevant de Catllaràs, coberta per fagedes i pinedes de pi roig Ernest Costa La serra del Catllaràs 213, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La serra prepirinenca del Catllaràs s’aixeca al sud de l’alineació orogràfica formada per les serres de Cadí, Moixeró i Mogrony, dins la conca del Llobregat És un espai força desconegut i interessant pel relleu accidentat i perquè és un nucli de vegetació i fauna d’alta muntanya És de substrat calcari i supera els 1700 m d’altitud en set cims de relleu suau En els contraforts de menor…
El delta de la Tordera
L’estany de Cal Rave, un dels darrers testimonis del primitiu caràcter marjalenc del delta de la Tordera Jordi Camprodon El delta de la Tordera 26, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià De forma triangular i lleugerament asimètrica, el delta de la Tordera és emmarcat per les poblacions costaneres de Blanes i Malgrat L’àrea ha sofert la pèrdua gairebé total del primitiu caràcter marjalenc, i actualment els terrenys del delta són ocupats majoritàriament per conreus d’hortalisses A la banda esquerra, davant la platja de s’Abanell, s’estén una franja de pineda, ara…
La serra de Port del Comte
Dolines a la part més alta de Port del Comte, una manifestació força evident del modelat càrstic Ernest Costal La serra de Port del Comte 210, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Port del Comte o muntanya de la Bòfia, juntament amb tota una sèrie de contraforts serres de Turp, Odèn, Canalda, Encies, etc, forma un gran bloc muntanyós situat entre els rius de Lavansa, Segre i Cardener, i constitueix un dels massissos més extensos del Prepirineus A diferència de la major part de les serres prepirinenques, no hi ha cap alineació E-W ni cap clara carena culminal…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina