Resultats de la cerca

Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens principalment tropicals o més o menys marcadament termòfils, de tallus crustaci, típicament amb algues Trentepohlia donen ratlla groga en escarificar-los Les fructificacions són…

Les musaranyes d’aigua Neomys són difícils de diferenciar externament La pirinenca N fodiens , a dalt es diferencia de les musaranyes del gènere Sorex pel fet que té a la cua una quilla ventral formada per pèls llargs i rígids, i perquè presenta una filera de pèls al marge extern dels peus La mediterrània N anomalus , de la qual veiem dos detalls té una talla lleugerament més petita, i la quilla de la cua és restringida a la part distal alhora, la franja de pèls rígids que voregen la part externa dels peus és menys patent Les mesures corporals de N fodiens són les següents 62-96 mm de cap…

Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals diversos, no…

La gamba roja vulgar Tringa totanus , d’uns 26-28 cm i de tons grisos dominants, té, per contra, unes vistents potes roges i un bec vermellós amb la punta negra, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre en vol, mostra una nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala Xavier Ferrer Als Països Catalans, la gamba roja és present durant tot l’any, tant de pas com nidificant o hivernant La població reproductora és molt reduïda i localitzada en uns pocs punts, tant de la zona continental com de les Illes La gamba roja, que és un dels limícoles més freqüents i esteses al…

Característiques generals Caràcters zoarials A i B i zoecials la resta en els briozous actuals i fòssils del Mesozoic i del Cenozoic A i B zoaris de ciclostomats C aspecte dels zoecis d’un queilostomat anasc C’ i C " talls lateral i transversal d’un zoeci D aspecte dels zoecis d’un queilostomat cribrimorf D’ i D " talls lateral i transversal d’un zoeci E aspecte dels zoecis d’un queilostomat ascòfor E’ i E " talls lateral i transversal d’un zoeci Maria Rieradevall, a partir de fonts diverses Els briozous constitueixen un dels grups més grans d’invertebrats aquàtics…

Reunim en aquest grup els ascomicets que produeixen ascomes tancats clistotecis En realitat, l’evolució dels ascomicets ha arribat a produir aquest tipus de fructificació diverses vegades i de forma independent Per això, els diversos grups que inclourem aquí no tenen una veritable relació filogenètica entre ells, ja que es poden relacionar amb altres gèneres, unes vegades amb peritecis i altres amb apotecis Malgrat, doncs, que el terme plectomicets no tingui actualment cap valor taxonòmic, ens és útil per a reunir una sèrie d’ordres que presenten típicament ascomes tancats Són els següents…

Les potials constitueixen un dels ordres més amplis i diversificats de molses als Països Catalans, on està representat principalment per molses acrocàrpiques petites o molt petites, sobretot de llocs secs Els fillidis presenten nervi i cèllules sovint papilloses La càpsula és erecta, amb caliptra petita i cucullada en forma de caputxa, que cobreix solament 1/3 de la càpsula, i amb peristoma simple, de 16 dents, sovint retortes en espiral i dividides en segments filiformes, a vegades absent Només podem presentar com a exemples les espècies més representatives d’entre les gairebé 100 del nostre…

La fauna de bivalves dels Països Catalans conté un bon nombre d’espècies apreciades gastronòmicament, a les quals sovint s’afegeixen, als mercats, d’altres d’importades pel seu valor comercial La lamina en recull les principals 1 ostra Ostrea edulis 2 musclo Mytilus edulis , cultivat i procedent de l’Atlàntic 3 petxinot de sang Callista chione = Cytherea chione 4 escopinya verrucosa Rudicardium tuberculatum = Cardium tuberculatum 5 ou o escopinya de frare Mactra corallina 6 escopinya gravada Venus verrucosa 7 cloïssa fina Venerupis decussata = Tapes decussatus 8 tellerina Donax…

Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…

L’extens gènere Polyporus forma carpòfors anuals, proveïts d’un peu central i de porus petits i regulars a l’himeni En la fotografia veiem diversos exemplars de Polyporus arcularius , que permeten observar els típics porus, allargats radialment, i el barret hirsut Creix sobre fusta de planifolis En matollars i boscos àrids, sobre branquetes, podem trobar P meridionalis , miniatura de l’anterior August Rocabruna / SCM En el sentit ampli en què la prenem, aquesta família comprèn fongs amb cos fructífer anual o perenne, d’aspecte molt variable, ja que poden tenir un barret típic, dimidiat o…