Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
El torrent de Na Borges
Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra,…
L’arxipèlag de Cabrera
Perspectiva cap al sud a través de l’arc natural de Na Pobra, el segon illot més septentrional de l’arxipèlag de Cabrera Na Plana i l’Esponja queden en primer terme Na Rodona, Cabrera i l’illa dels Conills, en la llunyania Jesús R Jurado L’arxipèlag de Cabrera 15, entre els principals espais naturals de Mallorca Deu quilòmetres al sud del cap de Ses Salines —a l’extrem meridional de Mallorca— es troba la primera de les illes de l’arxipèlag de Cabrera, Na Foradada El grup d’illes s’estén cap al sud, sobre una latitud també d’uns 10 km Cabrera…
El cap de Ses Salines
A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
Es Freus
Gavines corses Larus audouinii a una de les illes d’Es Freus, on nien irregularment i en menor nombre que els gavians argentats L cachinnans Jesús R Jurado Es Freus 27, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Entre les illes d’Eivissa i Formentera es troba un conjunt molt notable d’illots de mida molt diferent, separats per canals d’aigua de corrents vius, fons baixos i de navegació arriscada Es coneix aquesta contrada amb el nom d’Es Freus, un mot mariner important Els illots d’Es Freus són formats per calcarenites quaternàries i dipòsits dunars consolidats sobre un sòcol…
Son Real i Sa Canova
Sorrals costaners de Son Real, clapejats per la florida estival de la sempreviva borda Helichrysum stoechas La badia d’Alcúdia manté en la seva part oriental zones dunars extenses i ben conservades Joan Mayol Son Real i Sa Canova 24, entre els principals espais naturals de Mallorca La gran badia d’Alcúdia conserva encara la meitat dels seus sistemes dunars litorals Si el de S’Albufera ha estat en gran part ocupat per urbanitzacions i installacions turístiques, la costa de Santa Margalida i Artà mantenen encara grans platges arenoses, amb alguns sectors calcarenítics intercalats Les dunes…
Els ocells fòssils
Ocell fòssil × 1 procedent del Cretaci inferior de Santa Maria de Meià Noguera, en fotos fetes amb llum normal a dalt i amb llum ultraviolada a baix És la resta d’ocell més antiga del nostre país i una de les més antigues del món, després de l’ Archaeopteryx lithographica de Solnhofen Les restes d’aquest ocell, contingudes en una petita llosa, són fragmentàries i incompletes s’ha preservat quasi tota l’extremitat esquerra, amb l’húmer, el radi, l’ulna i part dels metacarps, com també la fúrcula i les plomes s’hi identifiquen també el segon húmer, el radi i la tíbia, tots tres fracturats,…
Els peixos fòssils
Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…
El poblament reptilià dels Països Catalans
El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…