Resultats de la cerca

L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…

L’oreneta vulgar Hirundo rustica és un típic ocell gregari que veiem, a la primavera, voleiant pels camps i prop de les masies És un ocell que no acostumem a veure de prop, de manera que pot sorprendre la diversitat de colors del seu plomatge blanc cremós al pit, blau fosc metàllic al dors i front i gola castanys Ateny fins a 19 cm La seva silueta és característica, especialment la cua, profundament forcada, com s’observa a la fotografia de dalt El seu niu és inconfusible a baix per la forma de mitja copa és fet de fang, collocat sota cobert L’oreneta cuarogenca Hirundo daurica , de mida…

Caràcters microscòpics principals de les telosquistals ascs, paràfisis i espores, tractats primer amb KOH i després amb lugol A Fulgensia fulgens , amb espores unicellulars B Caloplaca inconnexa B’ fases de la maduració de les espores polardiblàstiques C Fuscidea austera, D Maronea constans Biopunt, a partir de fonts diverses Les telosquistals són líquens crustacis, foliacis o fruticulosos, amb apotecis sovint de color taronja, vermell o brunenc, amb la capa externa de la paret ascal gruixuda, amiloide I+ blau i la paret interna també amiloide, al tolus Les ascòspores són hialines,…

Aspecte general extern d’una escifomedusa, en visió ventral A , i esquema d’un tall tranversal B 1 Tentacle oral, 2 tentacles subombellars, 3 ropàlies, 4 lamelles, 5 músculs radials, 6 músculs circulars o coronals, 7 gònades, 8 exombrella, 9 filaments gàstrics, 10 cavitat gàstrica, 11 manubri, 12 boca, 13 mesoglea, 14 cavitat sensorial, 15 gangli nerviós, 16 cavitat subgenital, 17 ocel, 18 estatocist, 19 tentacle Jordi Corbera, a partir de fonts diverses Els escifozous són cnidaris que es coneixen principalment per llur estadi de medusa Es tracta de les típiques meduses de grans dimensions…

Morfologia La serp verda Malpolon monspessulanus és, amb la serp blanca Elaphe scalaris , una de les espècies més corrents a les terres baixes catalanes Hom la caracteritza per la forma del cap, estret, amb la part superior deprimida i una mena de cresta supraocular que li atorga una mirada peculiar la coloració és variable, malgrat el nom, i oscilla entre el bru i el verdós, amb taques o sense els joves posseeixen un dibuix més viu que els adults, més uniformes Lluís Solé És una serp de cos llarg subcilíndric, relativament esvelt però robust i fort La cua és afilada i el coll poc marcat…

La família de les pluteàcies se separa de la resta dels agaricals per caràcters microscòpics el color rosat de les espores, que no són anguloses, i l’anatomia de les làmines, però, en general, les seves espècies tenen les làmines també d’un to rosat i lliures, i viuen sobre femta en descomposició o en sòls rics de matèria orgànica per exemple, palla de gramínies L’espècie de la fotografia, Volvariella = Volvaria speciosa , és abundant, tant a la primavera com a la tardor, en vores de camins i prats Noteu el barret umbonat i molt viscós, i la presència de volva a la base del peu És comestible…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

Aspecte general extern dels octocoralls A Esquema general d’un fragment de colònia de gorgonaci concretament de corall vermell, Corallium rubrum , amb un detall de les espícules que formen el seu esquelet calcari A’ i un tall transversal que mostra la disposició dels mesenteris A" B Esquema general d’un gorgonaci Eunicella cavolini i detall de les espícules més representatives B’ C Esquema general d’un estolonífer Clavillaria ochracea i detall de les principals espícules C’ D Esquema general d’un alcionaci Alcyonium acaule i espícules més representatives D’ E Esquema general d…

Els fragments del sòcol paleozoic Els sistemes del paleozoic Els números indiquen l’edat en milions d’anys Maber Les roques més profundes i més antigues que afloren dins l’àmbit dels Països Catalans, i que s’han pogut datar amb seguretat, pertanyen a l’Era Paleozoica Aquestes roques sofriren una evolució complexa que culminà amb el seu plegament i amb la formació d’un relleu que conduí a l’aixecament d’una gran serralada, anomenada Serralada Herciniana o Varisca Aquesta serralada, atacada per l’erosió, quedà completament arrasada cap al final del Paleozoic, i es formà una gran superfície més…

Característiques generals Cianofícies dels ordres de les croococcals 1-14, camesifonals 15 i pleurocapsals 16-20 1 Synechocystis aquatilis x 800 2 Coelosphaerium kutzingianum x 300 3 Aphanocapsa grevillei x 400 4 Gloeocapsa compacta x 400 5 Chroococcus turgidus a/b x 500 6 Microcystis aeruginosa x300 7 Aphanothece stagnina x 400 8 Synechococcus aeruginosus a/b x 900 9 Gloeothece rupestris x 300 10 Entophysalis granulosa x500 11 Merismopedia glauca x 500 12 Gomphosphaeria aponina x 500 13 Eucapsis alpina x 300 14 Johanesbaptistia pellucida x 500 15 Chamaesiphon incrustans x 800 16 Pleurocapsa…