Resultats de la cerca

Al turó de Montgat, prop de Badalona, s’ha assenyalat la presència de les espècies següents Sequoia langsdorfii, Cinnamomum polymorphum, Fagus silvatica i Salix angusta , que no permeten de treure conclusions de tipus paleoecològic o plaeoclimàtic Les capes margoses on es van recollir els fòssils s’han datat com a pertanyents al Miocè superior Pontià

Els misticets són cetacis que es diferencien de la resta perquè, en lloc de dents, tenen un aparell filtrador constituït per centenars de barbes que els permeten alimentar-se d’organismes planctònics o de bancs de peixos petits Els seus conductes respiratoris s’obren a l’exterior per dos orificis independents que formen un espiracle en forma de V a la part superior del cap Aquest subordre reuneix dues famílies, els balènids i els balenoptèrids, la diferència fonamental entre les quals és l’estructura de l’aparell filtrador i la forma del cap A les nostres costes, els…

La conca de Sinarques, d’uns 30 km 2 d’extensió, és envoltada per relleus de materials mesozoics La travessa el barranc del Regajo, que hi ha produït una profunda incisió que permet observar una successió neògena de més de 200 m de gruix un bon tall és el de la pista forestal de Sinarques a Las Pinadas Es divideix en dues unitats La inferior, constituida per margues, lutites, calcàries i guixos, ha donat restes de mamífers fòssils que permeten atribuir-la al Miocè inferior Orleanià inferior La superior, predominantment conglomeràtica, amb intercalacions de lutites i gresos, no ha…

Brolles que cobreixen el vessant obac de la serra de Corbera Rafael Paulo La serra de Corbera i la vall de la Murta 21, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Corbera està formada per tres alineacions, les anomenades serres del Cavall Bernat, la Murta i les Agulles, que convergeixen cap al sud-est en l’Alt de la Creu En l’extrem oposat, les tres serres delimiten dues valls la Murta i la Casella Per tot el seu perímetre, els horts de tarongers, sovint transformacions recents, ascendeixen pels vessants fins a posar-se en contacte amb les pinedes, moltes de les quals…

Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…

La cresta dels Bartolons, vigorós contrafort meridional de la serra de la Grana Rafael Paulo Les serres de la Grana, l’Aguilar i Orxeta 211, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Les serres de la Grana i l’Aguilar orlen pel sud el massís d’Aitana Constituïdes per calcàries i margues eocenes, es troben en una zona intensament tectonitzada i amb multitud de fractures que sovint permeten l’aflorament de materials triàsics un magnífic exemple es troba a la vall del riu de la Torre, on una falla de direcció nord-sud posa en contacte les calcinals albienses amb les…

Els ocells dels ambients agrícoles es troben avui dia entre els més amenaçats, sobretot els que viuen en les anomenades pseudoestepes Les pseudoestepes són el resultat de la substitució al llarg de la història de les estepes naturals per conreus, majoritàriament conreus de cereals ordi, blat, etc Mentre que les estepes eren hàbitats relativament estables en el temps, els conreus de cereals són efímers, ja que les tasques agrícoles de sega, embalatge de la palla i, en molts casos, la llaurada immediata del terreny comporten a la pràctica la desaparició del conreu com a hàbitat, i justament…

Mostreig de plomes d’un gavià argentat Larus michahellis capturat durant l’estació reproductora L’obtenció de plomes mudades en diferents moments i la seva anàlisi isotòpica posterior han permès conèixer l’ús que fa aquesta espècie oportunista dels abocadors urbans al llarg de l’any i estimar la importància d’aquest recurs en diferents colònies nidificante a la costa mediterrània Carola Sanpera Aspectes de l’ecologia dels ocells com són l’alimentació, l’ús de l’hàbitat o els moviments migratoris constitueixen alguns dels objectius més importants d’estudi dels ornitòlegs La major part de la…

La serra dels Bastets colpeix per la rotunditat dels morrals rocosos que presenta en tota la seva longitud Ernest Costa Les serres de Busa i dels Bastets 212, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Al sud de la serra del Verd, entre els rius Cardener i de l’aigua d’Ora, hi ha el petit però abrupte sistema muntanyós integrat per les serres de Busa i dels Bastets Aquestes formen part de l’alineació orogràfica que inclou també la Mola de Lord i les serres dels Tossals i de Picancel L’alineació s’estén en direcció E-W per les comarques del Solsonès i el Berguedà i se…

Cala Trebalúger, a la costa de migjorn de Menorca Els cursos fluvials dels barrancs menorquins moren a cales on sovint originen petits aiguamolls Oriol Alamany Altres barrancs menorquins 28, entre els principals espais naturals de Menorca L’esquema descrit per a Algendar es repeteix diverses vegades al migjorn de Menorca Es pot parlar de set grans barrancs més el més oriental és el de Cala en Porter, a Alaior posteriorment els de la Vall i Atalis aboquen a Son Bou Els segueix el de Binigaus, i després els de Son Fideu i Trebalúger, que moren a la cala d’aquest nom A l’oest d’Algendar es troba…